Societat 12/05/2018

Nou dispositiu per detectar les restes d’higiene personal a la mar

Els nanotubs de titani permeten separar la sal de les molècules contaminants

Maria Cifre
3 min
Manuel Miró i Maria Rosende, científics investigadors de la UIB.

PalmaUn equip d’investigadors del grup de recerca en anàlisi per injecció de flux i anàlisi de traces (FI-Trace) de la Universitat de les Illes Balears, juntament amb investigadors de la Universitat de Còrdova, ha desenvolupat un nou sistema miniaturitzat i automatitzat que permet detectar traces de residus contaminants, provinents de productes d’higiene personal i cosmètics, en aigües marines utilitzant nanotecnologia.

Alguns dels productes cosmètics que feim servir cada dia, com ara els desodorants, els sabons i la pasta dentifrícia, entre d’altres, contenen uns antimicrobians anomenats parabens i triclosan. Aquests no són biodegradables i, malgrat els tractaments d’aigües residuals que es realitzen a les depuradores, aquestes substàncies no es degraden completament durant els processos de depuració, per la qual cosa les seves traces arriben a la mar. Es tracta de substàncies contaminants emergents, és a dir, que són d’emergent preocupació per la seva elevada utilització i perquè en grans mesures poden arribar a afectar el sistema marí i, consegüentment, també la cadena tròfica.

Resultats no alarmants

A causa dels possibles efectes tòxics en el medi ambient d’aquestes substàncies, els científics investigadors de la UIB Manuel Miró i Maria Rosende han cregut important poder determinar-ne la presència a les aigües marines, encara que sigui en quantitats molt baixes, per les seves repercussions en la cadena tròfica. Amb aquesta idea, han elaborat un estudi en col·laboració amb el grup FQM-215 del departament de Química Analítica de la Universitat de Còrdova. A través de l’estudi, s’ha pogut determinar que “les concentracions de parabens i triclosan que s’han trobat en aigües marines, per ara, no són alarmants”, explica la científica i investigadora del projecte Maria Rosende.

Sistema miniaturitzat

Analitzar l’aigua de la mar és un dels procediments més complexos de totes les anàlisis d’aigua existents perquè conté sal. El grup d’investigadors de la UIB ha desenvolupat un aparell que aïlla la sal de manera monotoritzada. Es tracta d’un xip que permet fer el mostreig. A través d’una mànega, agafa petites quantitas d’aigua. Llavors s’hi afegeixen nanotubs de titani recoberts de carboni, que té una gran capacitat d’absorbir la sal. Per tant, el dispositiu, amb l’ajuda dels nanomaterials, permeten separar els composts de manera automatitzada. Una vegada els materials són aïllats, s’utilitza l’espectròmetre de masses per tal de determinar la presència de parabens i triclosan, i quina quantitat n’hi ha.

Les partícules són tan petites que l’ull humà no és capaç de distingir-les a través de cap microscopi. Per a aquesta segona fase és necessari utilitzar la tècnica de laboratori anomenada ‘cromatografia líquida amb detecció d’espectrometria de masses’ a través de l’espectròmetre de masses, que permet detectar molècules molt petites de manera minuciosa.

Gran capacitat d’absorció

En aquest procés, el grup FQM-215 del departament de Química Analítica de la Universitat de Còrdova ha estat l’encarregat de modificar els nanotubs de titani i recobrir-los de carboni. El carboni els proporciona una gran capacitat d’absorció de la sal. “El principal avantatge de treballar amb nanomaterials és que tenen una elevada superfície que fa que tinguin una gran capacitat d’absorbir i separar la sal, un dels processos més complicats”, explica el científic Manuel Miró.

El dispositiu que han desenvolupat el grup FI-Trace de la UIB i FQM-215 de la Universitat de Còrdova serveix per monitoritzar el control ambiental de possibles composts no biodegradables a través del sistema de depuració d’aigües que, en un futur, podrien afectar l’ecosistema marí i, en conseqüència, la cadena alimentària dels humans, ja que aquests composts es bioacumulen en els peixos i els mol·luscs.

Cal destacar que en el primer estudi duit a terme a través de l’anàlisi d’aigua de mar de la costa de Màlaga no s’han trobat concentracions alarmants de parabens i triclosan, les dues substàncies que s’han analitzat.

stats