TOCAR TERRA

Millor si és de xeixa!

Aquests dies ha estat el temps de fer els ordis i les civades i ha anat bé, els sembrats han donat un bon rendiment de gra

Els conreus i el temps

Els sembrats han donat un bon rendiment de gra

Aquests dies ha estat el temps de fer els ordis i les civades i ha anat bé, els sembrats han donat un bon rendiment de gra. No ha estat igual amb el favó, que ha presentat problemes de plagues i la producció ha estat minsa. Problemes d’herba n’hi ha hagut per tot, però amb un temps tan plujós no és gens anormal. Els ciurons molt bé. I pel que sembla hi ha sementers de blat que han donat produccions de gra molt bones. Un pagès de la banda del migjorn de Mallorca comentava que la collita de xeixa, un cereal al qual agraden les terres primes, ha estat molt bona. Poques vegades es veuen per Santanyí o per ses Salines sembrats ajaguts com s’han vist enguany. En unes condicions com les d’aquests darrers mesos hi ha perill de mascara, una plaga dels cereals que fa un polsim negre i, si afecta el gra, el fa malbé. És allò tan repetit i que tan bé saben els pagesos: “No pots dir blat fins que no el tens dins el sac”.

El pa de xeixa

Un dels productes més valorats

Els pagesos d’un temps sabien molt bé quines eren les propietats de la farina de xeixa. Un fet curiós és que a Mallorca es considerava que les bísties que menjaven xeixa no tenien mal de panxa. La xeixa, aquest cereal poc productiu i que se solia sembrar allà on el blat no aniria bé, produïa la farina més valorada, tant per fer pa com per fer coques i ensaïmades. “Fa la farina blanca i més saborosa que la del blat ordinari”, diu el ‘Diccionari Català-Valencià-Balear, i la definició és prou clara com per no haver de menester afegitons. En tot cas hi podríem afegir que no tan sols cau bé a la digestió de les bísties, sinó també a la de les persones. Per això la recuperació del pa de xeixa és un dels grans èxits de la nostra gastronomia. Ara ja són molts els forners que s’han posat a fer-ne i s’ha convertit en un dels productes més valorats dels nostres flequers.

Els albercocs

Els del galta roja són la varietat més preuada

La Cooperativa de Porreres, a través del seu president, Antoni Martorell, va expressar aquesta setmana que la producció d’albercoc ha estat molt bona. Ara ja són a les darreres esperonejades, les del galta roja” que és la varietat més preuada. És ben cert que la presència de l’albercoc mallorquí en el mercat enguany ha estat més significativa, tant en quantitat com en qualitat, i s’ha fet més coneixedora a les botigues i en alguns supermercats que tenen interès pel producte local. La llàstima és que enguany s’ha pogut fer poc albercoc sec, un producte tradicional que permetria treure una part de la collita a bon preu. L’albercoc madura aviat i sense aquesta opció la producció d’albercoc fresc s’ha de vendre en poques setmanes, cosa que pot generar problemes de comercialització. L’any que ve s’hauria de reprendre el sequer amb més força.

L’hortalissa de les Balears

Fa mal dir com evolucionaran els preus

La producció i comercialització d’hortalisses a Mallorca està revolucionada. Han aparegut noves empreses, altres s’han consolidat i han pujat per amunt i altres mancaben. Agroïlla continua sent una importantíssima empresa dins el sector, però també hi ha Palma Fruit, Agromallorca, es Merca, Fruita Bona i moltes altres empreses de llarga tradició productora i comercialitzadora. Fa pocs mesos, l’acord de col·laboració d’Arc Eurobanan amb la societat manacorina Terracor, de la família Adrover, abans integrada dins Agroïlla, ha fet sorgir Fruites Saó. La producció d’hortalisses és la que aporta més valor la producció final agrària de les Balears, i disposar d’un teixit empresarial sòlid i diversificat és bo. La preocupació de molts de pagesos és que dins un mercat que està canviant tant, en la seva estructura empresarial, fa mal dir com evolucionaran els preus. I els preus són el principal factor per assegurar la continuïtat dels hortolans, tan petits com grossos.

El vi de Binissalem

Balears, el mercat consumidor més important

Segons les dades de l’IRFAP, l’any 2017 es comercialitzaren 10.111 hectolitres de vi amb denominació d’origen protegida Binissalem, amb un lleuger increment respecte del 2016. Aquesta producció comercialitzada es va repartir en 5.784 hectolitres de vi negre, 1.914 de vi rosat i 2.413 de blanc. La denominació va disposar d’una superfície de 312,72 ha de vinya. Les Illes Balears, amb el 83,90% del total venut, varen ser el més important mercat consumidor d’aquests vins. Les principals destinacions dels vins de de la DO Binissalem fora de les Balears varen ser Alemanya i Suïssa. La denominació sempre ha destacat per donar prioritat a varietats de raïm autòcton com són el Manto Negre, Callet i Premsal, per això l’alta qualitat dels vins és la seva millor carta de presentació.

EDICIÓ PAPER 18/05/2019

Consultar aquesta edició en PDF