El Marroc: competidor turístic i oasi per als hotelers mallorquins

Rabat (Marroc)El Marroc s’ha convertit en un país de grans oportunitats per a les empreses hoteleres de les Balears. L’aposta dels grans hotelers per aquest territori s’ha anat consolidant i s’hi continuen obrint nous establiments. El país nord-africà és un imant per als turistes: una setmana de viatge per conèixer la medina de Marràqueix, caminar per les muntanyes de l’Atles, descobrir el desert o descobrir moltes més ciutats o pobles pot costar devers 600 euros. I tot això, a poca estona d’avió des de Son Sant Joan. Les grans companyies no són les úniques que hi han vist tots aquests avantatges: desenes de petits emprenedors també hi han trobat una oportunitat per invertir, sobretot durant la crisi. En fer-ho, molts no pensaven tan sols en els doblers, també s’hi mesclaven els sentiments: s’havien enamorat del país.

Barceló, Riu, Melià, Iberostar i Be-Live, empreses hoteleres amb origen mallorquí però amb presència internacional, també han desembarcat al Marroc. De fet, són gairebé les úniques cadenes hoteleres de l’Estat que hi treballen. I saben què es fan: les autoritats marroquines han posat en marxa el pla Visó 2020, que pretén situar el país entre les vint primeres destinacions turístiques mundials i doblar la mida del sector. Això implica aconseguir arribar als 18 milions de turistes el 2020, explica l’Oficina Econòmica i Comercial de l’Ambaixada d’Espanya. Van per bon camí: el 2018 l’arribada de turistes al Marroc va pujar un 8% i es va situar en 12,3 milions anuals. El primer trimestre d’enguany els visitants ja han augmentat un 6% en comparació amb l’any passat. El Marroc, doncs, es converteix en un competidor turístic cada vegada més clar per a altres destinacions de la Mediterrània, com les Illes Balears. I les empreses mallorquines no renuncien a fer-hi negoci.

Després de deu anys de camí al Marroc, el Grup Barceló hi té sis establiments; el darrer el va comprar fa pocs mesos. És un hotel de cinc estrelles al centre de Marràqueix, una ciutat que era el seu objectiu des del primer dia i on fins ara no ha tingut presència. L’expansió de Barceló va més enllà, segons explica a l’ARA Balears Enrique Acrich, director de l’hotel Barceló Anfa Casablanca i del grup hoteler al país. En els pròxims tres anys preveuen construir-hi dos nous hotels, a més de reformar diversos establiments que ja hi funcionen. Acrich, nascut a l’Argentina, va arribar al Marroc després d’estudiar a Mallorca i fer carrera per aquesta empresa a Turquia, Grècia i Itàlia.

El directiu assegura que, a diferència de les seves antigues destinacions, el Marroc és un país emergent que “convida les empreses a instal·lar-s’hi”. Per Acrich, el Marroc ofereix una combinació perfecta de factors que contribueixen al creixement del sector. La recepta és la suma de la seguretat jurídica i personal i l’estabilitat política. “Actualment, el Marroc és el país de tot Europa i el Mediterrani on el grup Barceló ha crescut més el darrer any”, explica. El pes de la planta hotelera de Barceló en comparació amb tots els països on té presència “encara és reduït, però el potencial és molt gran”.

Aquesta bona sintonia és compartida per la resta del sector. El grup Riu va arribar al país l’any 2002 i a l’octubre té previst obrir-hi el seu sisè establiment, a Taghazout. És una àrea on el grup encara no tenia cap hotel, però que creu que serà “una zona turística molt potent”, segons fonts del Departament de Comunicació de Riu. La cadena mallorquina fa feina al país de la mà del grup hoteler marroquí Tikida i, actualment, disposa de tres establiments a la concorreguda ciutat costanera d’Agadir i dos més a Marràqueix. El grup valora de manera molt positiva els resultats i l’ocupació aconseguits al país i destaca que el Marroc no ha quedat afectat “per la recuperació d’altres mercats com ara Turquia, Tunísia o Egipte”, encara que sí que ho ha notat “lleugerament” als seus hotels de les Canàries. Pel que fa al paper del Marroc com a competidor turístic per a les Illes Balears, Riu recorda que cal partir de la base que una part del turisme que havien rebut l’Arxipèlag durant els darrers anys era “prestat”. Així doncs, segons el Departament de Comunicació del grup, ja comptaven que hi hauria “un cert descens” en l’arribada de visitants quan els mercats competidors es recuperassin.

L’Oficina Econòmica i Comercial de l’Ambaixada d’Espanya a Rabat, en un dels seus informes recents, explica que el Marroc “és un dels mercats naturals per a les empreses espanyoles del sector turístic, perquè a la proximitat geogràfica s’hi uneixen, entre altres raons, les bones condicions climàtiques, el baix cost de la mà d’obra, la bona evolució de les xifres de turistes que visiten el país i els plans posats en marxa per les autoritats”. Tot i això, les empreses hoteleres mallorquines estan enfora de les grans empreses que operen al país. Risma, filial d’una empresa francesa, té 36 establiments al país i és el primer operador turístic del Marroc. En total hi ha més d’una vintena d’empreses marroquines i internacionals que fan feina a aquest territori.

Establiments de luxe

Totes les companyies hoteleres mallorquines aposten pels establiments de luxe, sobretot de quatre i cinc estrelles. A més de Barceló i Riu, Iberoestar, hotels Be-Live i Melià hi tenen tres hotels cadascun. Les cadenes combinen diferents fórmules: hotels en propietat, gestió d’establiments d’altres propietaris o aliances estratègiques i temporals d’empreses en les anomenades ‘joint ventures’.

Una de les millors maneres de submergir-se al país és dormint als riads, grans cases plenes d’encant que omplen els centres històrics de les ciutats. Desenes de ciutadans espanyols, incloent-hi força illencs, han comprat cases d’aquesta mena per obrir-hi riads. El Riad Palau, de l’eivissenc Josep Palau, n’és un exemple. Com molts altres petits propietaris, Palau va fixar la mirada en la capital turística del país durant els anys de crisi. La decisió de comprar un riad no era només econòmica; el país i l’ambient de la ciutat també el varen empènyer a fer-ho, explica.

El riad de quatre habitacions és en un concorregut punt de la laberíntica medina de Marràqueix i està pensat per ajudar a desconnectar de la frenètica vida de la ciutat. L’eivissenc va adquirir la propietat el 2009 per reformar-la i obrir-hi l’establiment turístic. Explica que actualment és difícil que un petit riad com el seu sigui rendible, manté que el conserva més com “una manera de viure” que no com un negoci lucratiu. Fins i tot diu que actualment hi ha molts propietaris de petits riads que els voldrien vendre. En el seu cas, el Riad Palau és un complement de les seves activitats econòmiques a Espanya.

“Si només hagués estat per un tema econòmic, no hauria invertit al Marroc, però tampoc hi hagués invertit només per motius purament personals: va ser una mescla dels dos factors”, explica Palau. Recorda que fa deu anys ho va veure com “una bona oportunitat”, però també “es va enamorar del país”. Explica que una de les dificultats actuals és la competència: sobreviure a la gran quantitat de riads que han sortit i que, assegura, ofereixen menys qualitat, però també a uns preus molts més baixos.

El Riad Palau el gestiona, des de fa cinc anys, un matrimoni català. La parella ho combina amb una altra feina a Girona. Admeten que al Marroc aconsegueixen més beneficis que a la Península o a les Balears, perquè els sous són més baixos, però que la resta de despeses són semblants. A més, el govern marroquí ofereix altres incentius, com que durant els primers cinc anys de funcionament els ‘riads’, com altres establiments, no han de pagar l’impost de béns immobles.

El secret marroquí

El turisme ha esdevingut un sector molt important per al Marroc i és clau per al creixement del país. Suposa un 6,6% del seu Producte Interior Brut i és una font de nous llocs de feina. Conscient del seu propi potencial com a destinació i dels beneficis econòmics que suposa, el govern marroquí ha impulsat diferents mesures perquè tant l’arribada de turistes com la inversió continuïn augmentant. El pla Visió 2020 inclou des de beneficis fiscals per als inversors, com ara no pagar determinats impostos els primers anys, fins a la millora de les infraestructures i l’oferta cultural.

Un dels grans canvis que ha viscut el sector en els darrers dos anys és l’obertura del país al turisme xinès. Des del juny del 2016 els visitants de la Xina no han de tramitar el visat per poder viatjar al Marroc i cada vegada és més habitual veure pels carrers de les ciutats més turístiques grups de viatgers asiàtics. Les xifres corroboren aquesta percepció: el 2017 van arribar al Marroc més de 100.000 turistes xinesos, una xifra que suposà un increment interanual del 240%. Empresaris del sector també han detectat un augment dels visitants procedents de Llatinoamèrica.

Un dels reptes que ha d’afrontar el país és la formació del personal que fa feina als establiments. Fonts del sector expliquen que el coneixement de llengües és un dels problemes per trobar treballadors però també la formació per un bon tracte amb el client. Expliquen que molts dels candidats mai no han tingut ni tan sols l’experiència de ser clients d’un hotel i això dificulta trobar personal preparat.

El Marroc no només s’ha convertit en la porta per a milions de turistes per visitar el nord de l’Àfrica i conèixer una nova cultura, sinó que també cerca convertir-se en la porta d’inversions al continent per situar-se entre les grans potències turístiques de la zona. El camí està traçat i, tot i que sempre hi pot haver entrebancs, és un ferm candidat a aconseguir-ho.