Actualment hi ha 38 parcs solars. Aquest és el dels Pagos, que està situat dins del terme municipal de Porreres.

PARC FOTOVOLTAIC

L’energia solar a Mallorca topa amb el paisatge

L’impacte visual del projecte de Santa Cirga obre el debat sobre on s’ha de situar l’energia neta

Actualment hi ha 38 parcs solars. Aquest és el dels Pagos, que està situat dins del terme municipal de Porreres. / M.B.

El dilema no és quin tipus (d’energia) s’ha de produir, sinó on l’hem de situar. Aquest debat s’ha encès aquesta setmana, després de saber-se que el Govern avaluarà de nou el projecte del parc fotovoltaic a la finca de Santa Cirga (Manacor), propietat de la família March. La família té llogades 100 hectàrees de terreny a la multinacional KS Management, matriu de l’empresa Parc Fotovoltaic Santa Cirga S.L., per a instal·lar-hi el major centre de producció d’energia solar de Balears. En contra no només hi ha l’opinió de molts veïnats de la zona, encapçalats i representats per Gabriel Cañellas Rotger, propietari de la veïna finca de Son Crespí i fill de l’expresident del Govern del PP, Gabriel Cañellas Fons (1983-1995), sinó també d’alguns grups ecologistes, com ara el GOB o Terraferida. Es tracta de col·lectius favorables a les energies renovables “però si s’evita que tinguin un impacte greu sobre el territori”.

La comissió balear de Medi Ambient fa un any va frenar el projecte de Santa Cirga, on està situada la casa bressol del filòleg Antoni Maria Alcover (1862-1932). Llavors, l’oposició veïnal, canalitzada pel propi Cañellas Jr. -amb veu dins la mateixa comissió política- aconseguí que la planta d’energia fotovoltaica quedàs paralitzada. Ara, la Direcció General d’Energia de la Conselleria del Territori, Energia i Mobilitat, després d’acceptar el recurs de la promotora, ha donat llum verda per tal que Medi Ambient torni a avaluar el projecte. Amb els informes tècnics i jurídics favorables, com també ho eren fa un any, tot fa pensar que el Govern finalment autoritzarà el projecte.

Canvi de criteri polític

Què ha canviat des de llavors? Per una part, una reducció de quasi un 25% en les dimensions del parc, que ha passat d’ocupar 100 hectàrees a només 75, i de tenir 250.00 mòduls solars a 200.000, a més d’instal·lar barreres verdes que en redueixin l’impacte visual des de la carretera Manacor a Porto Cristo. Per altra, una nova comissió política, ara controlada per forces progressistes, pot canviar el criteri “oficial”. En cas d’executar-se el megaparc de Manacor, la generació d’energia solar s’incrementaria en un 64%, i passaria de 79 a 129 MW, destaca Antoni Pérez, director de desenvolupament de projectes de Parc Fotovoltaic Santa Cirga S.L.

Darrere el gran parc solar manacorí esperen altres projectes semblants a les Illes, que poden fer arribar la producció energètica amb fonts netes a 280 MW, gairebé a tocar del 2020. Tenint en compte que la punta de demanda energètica a Balears està al voltant de 1.100 MW, l’aportació d’energia neta es podria arribar a col·locar, en dies determinats, al voltant del 25% del consum màxim si tots els projectes enllestits arribessin a bon port.

Si les opinions i valoracions en l’àmbit polític són dispars, pel que fa als moviments ecologistes, també. Des del GOB es reconeix que hi ha discrepàncies internes sobre la instal·lació de parcs fotovoltaics. A Menorca, per exemple el mateix grup ecologista no té el mateix debat ni opinió que a Mallorca. Allà és més transigent i n’és favorable. Margalida Ramis, portaveu de Territori del GOB diu que cal ser cautelosos perquè “s’ha de fer compatible l’energia renovable amb el consum de territori que suposa la seva implantació”. “Evidentment que volem energia solar, però, com a mínim a Mallorca, estem en contra dels megaparcs de 50 MW. Amb un territori limitat són una barbaritat”, opina la portaveu del GOB. A Balears, a més de planta de Santa Cirga, que es convertirà en la més gran de la Comunitat, hi ha dues grans plantes d’energia fotovoltaica en projecte: una a Ciutadella -que preveu ocupar unes 140 hectàrees-, també de 50 MW, i una altra a Llucmajor, amb la mateixa potència i que segons els ecologistes afectaria un hàbitat molt fràgil per a les aus, en concret per a la milana.

 

Alternatives al consum territorial

Per a Margalida Ramis “cal cercar alternatives al gran consum de territori dels megaparcs”. “Cobertes d’edificis públics, hospitals, terrasses de les escoles, zones d’estacionamenten, les grans superfícies comercials, polígons industrials o de serveis, o bé fomentar l’autoconsum. Tot això són llocs i propostes que s’han de tenir en compte” per al futur desenvolupament d’energia solar.

Jaume Adrover, portaveu de Terraferida, un dels grups ecologistes més novells, opina que, “vivim a una comunitat que va en la línia de dur els recursos territorials al límit”. “El tema dels megaparcs és un sacrilegi. Només el parc de Santa Cirga, a Manacor, ocuparà un quilòmetre quadrat de terreny agrícola productiu. Estem a una illa on, sense comptar les carreteres, hi ha ja un 8% del territori encimentat. Dins els 250 quilòmetres quadrats ja urbanitzats hi ha terreny a bastament per instal·lar parcs solars no sobredimensionats”, explica. I en sintonia amb el GOB creu que s’ha de legislar per a què els edificis públics i les grans àrees dins de zones urbanes siguin susceptibles de poder acollir plantes de producció”. “Estem connectats per cable amb la península i, per tant, no hi ha emergència energètica” subratlla, abans de concloure que és necessari “replantejar-se un nou model de consum energètic”. El problema pels grups ecologistes també arrela “en una legislació que regula tres tipus de parcs fins a una producció de 4 MW, però que, a partir d’aquesta potència està oberta”. Amics de la Terra és un altre grup que aposta per l’autoconsum i limitar l’ocupació del parcs solars en un territori com les Illes i es queixa de la manca de límits.

Fita energètica, inassumible

Ara, a l’arxipèlag, l’energia renovable que circula per la xarxa general elèctrica no arriba al 3%. Estam lluny dels objectius del 20% per a 2020 o del 100% per a 2050, quan el petroli estigui a punt d’esgotar-se. Mentrestant, seguirem cremant residus i important carbó de Colòmbia i Sud-Àfrica.Actualment, el braó energètic de totes les plantes fotovoltaiques és de 79 MW en el conjunt de totes les Illes. I si parlam de vent, la força és molt minsa: els dos parcs eòlics que hi ha a Menorca generen només 32 MW.

EDICIÓ PAPER 07/12/2019

Consultar aquesta edició en PDF