COSTES

Irregularitats ‘sine die’ per manca de recursos

Cala Torta és només una de les nombroses edificacions que esquiven el control de Costes

Alternativa per Artà va denunciar aquesta setmana que el xibiu de la platja de cala Torta, al municipi artanenc, segueix obert al públic encara que la seva concessió va caducar el passat 31 de juliol. L’origen d’aquest emplaçament ve de l’any 1968 quan rebé una concessió amb una extensió de vint metres quadrats; el 1994 es va fer una inspecció -de la qual el Ministeri s’ha d’encarregar- on es detectaren irregularitats, però un any després quedà en res. Vint-i-dos anys després, els propietaris del baret intentaren ampliar una mica més, però Demarcació de Costes ho va denegar. A més, qui figura als papers no és qui treballa, ho lloga a un altre perquè l’exploti. Mentrestant, segueixen fent negoci il·legalment. “Simplement reclamem que es faci complir la llei com al Trenc, convertint el xibiu en desmuntable o, millor, eliminant-lo”, assegura Guillem Caldentey membre d’Alternativa per Artà. A més, els estudis tècnics diuen que “l’edificació, la circulació de clients i vehicles de subministrament deterioren el sistema dunar”, afegeixen. Des de la formació municipal també reclamen que “a un lloc públic, com és el cas, s’ha de poder accedir i realitzar una activitat comercial de forma igualitària”, explica Caldentey en referència al fet que si l’Ajuntament adquireix la competència, es podrà fer un concurs públic i el Consistori “reinvertirà el guany en millorar cala Torta”, com afirmà el mateix batle d’Artà Manolo Galán Massanet.

Cala Torta, un entre centenars

Aquest any és clau per saber si la Llei de Costes vigent complirà la legislació, esbucant nombroses edificacions construïdes dins el Domini Públic maritimoterrestre i autoritzades abans de l’entrada en vigor de la mateixa llei de l’any 1988. Habitatges, esplanades sobre roques que s’utilitzen com a terrasses de bars, solàriums i piscines d’hotels, aferrats o pròxims a la mar, i també estructures de molts de xalets i cases particulars, són exemples que hauran de desaparèixer, d’ençà que el 29 de juliol van expirar les seves concessions. Segons dades del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient hi ha unes 23.000 ocupacions no residencials a tot l’Estat, de les quals més de 1.700 són industrials, i més de 3.000 són xibius, uns 1.300 restaurants i 1.700 quioscos.

No obstant això, l’any 2013 es va modificar la Llei de Costes permetent, per primera vegada, la possibilitat de sol·licitar pròrrogues de les concessions vigents donades el 1988, però amb l’obligació de complir les disposicions d’aquesta llei perquè se li pugui concedir la pròrroga. En aquest sentit, Balears manca de dades oficials i no es pot saber quantes infraestructures dins de Domini Públic marítim terrestre estarien afectades.

Sense respostes

El GOB va demanar fa un mes a la delegació de Demarcació de Costes una relació de les concessions vigents autoritzades amb anterioritat a la llei de 1988 i, en cas que ja s’hagin concedit algunes pròrrogues, la relació d’aquestes i una còpia de l’ordre ministerial corresponent. “A dia d’avui encara no em rebut cap resposta”, afirma la seva portaveu Margalida Ramis.

Per altra banda, la senadora Margalida Quetglas Quesada del grup parlamentari Unidos Podemos va sol·licitar el dia 26 de juliol de 2017 una sèrie de dades, informes i documents, com la còpia digitalitzada del Registre d’usos del Domini Públic marítim terrestre corresponent a les Illes; la relació de llocs de feina destinats a la Demarcació de Costes balear; el pressupost d’ingressos i gastos, a més del nombre d’expedients sancionadors tramitats per aquesta administració durant els últims cinc anys (2012-2017) i quants estan pendents de resolució.

D’aquestes preguntes, van respondre a Quetglas adjuntant dues annexes en relació al personal funcionari i laboral de Costes, que compta amb denou tècnics superiors d’activitats tècniques professionals (vigilants del litoral) i dos vigilants d’obra pel conjunt de les Balears. Sobre els ingressos, la quantitat de doblers l’any 2014 va ser de 9.100.000 euros i el 2015 d’11.000.000, per concessions i activitats en domini públic marítim terrestre al conjunt de les Illes.

Segons la Direcció General de Sostenibilitat de la Costa i de la Mar, organisme depenent del Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient, la inversió realitzada l’any 2014 va ser de 2.300.000 d’euros i el 2015 de més de 4.600.000 euros, per pagar al personal destinat a les Illes i poder complir la llei. D’aquesta manera hi va haver un romanent de 6.800.000 d’euros en el primer cas i sis milions quatre-cents mil el següent any que no es van gastar. Demarcació de Costes al·legà a la formació política artanenca que estan col·lapsats amb molts de casos similars a cala Torta i no tenen recursos. Per això, des d’Alternativa per Artà “no entenem com no s’ha pogut oferir una gestió adequada per la vigilància de la legalitat dels usos al litoral havent-hi doblers sobrants”.

Altres casos per resoldre

El passat mes de juliol els ecologistes del GOB van fer un comunicat afirmant que “confien en la retirada de les nombroses i impactants ocupacions de la costa”, ara que acaba el seu termini concessional. La terrassa i piscina de l’Hotel Cala Vinyes, a Calvià, i la de l’Hotel Daina al Port de Pollença, el complex Puro Beach de Can Pastilla o la polèmica piscina de Pedro J. Ramírez a la Costa dels pins (originàriament Serra de Son Jordi), a més de la cala ja esmentada, són alguns dels exemples més sonats entre molts més que el GOB va destacar. “Aquestes obres i ocupacions causaren i causen un gran impacte mediambiental sobre el litoral, desfigurant l’orografia i el paisatge en molts d’indrets de les Balears, desnaturalitzant-los completament. A més, són un clar reflex de l’ocupació i la permissivitat existent en les dècades de mitjans de segle XX”, declarà l’entitat ecologista.

En aquesta línia, el periodista Andreu Manresa va escriure a EL PAÍS ‘El jefe que hizo su ley de Costas’, un article sobre com va fer i desfer Antonio Garau Mulet d’ençà que va accedir al poder durant la dictadura fins al període socialista. “A ell es deu gairebé tot el que es veu al costat del mar, el que s’ha alçat”, escriu Manresa.

EDICIÓ PAPER 14/12/2019

Consultar aquesta edició en PDF