‘In situ’

GeògrafEls satèl·lits brinden multitud d’utilitats, algunes de confessables i nobles, com l’observació de la Terra, per entendre la seva dinàmica i avançar cap a la recerca d’un millor equilibri home-natura, i d’altres amb finalitats més fosques, com el seguiment secret d’allò que fan els considerats contraris als nostres interessos, per obtenir-ne informació i utilitzar-la, si cal, en la contra seva.

Avui parlarem d’una agrupació -constel·lació- de satèl·lits que ens ofereixen les dues cares que hem esmentat abans. GNSS és l’acrònim de sistema global de navegació per satèl·lit, un sistema que és probable que a priori no ens resulti familiar, però que automàticament identificarem per la seva relació amb el GPS, acrònim de sistema de posicionament global.

GNSS i GPS

La diferència entre els dos conceptes rau en el fet que el GNSS fa referència a la tecnologia de manera genèrica, mentre que el GPS es refereix a una constel·lació de satèl·lits particular, en aquest cas operada pel departament de defensa dels Estats Units. El sistema rus GLONASS i el sistema europeu GALILEO -en desenvolupament- són altres exemples de GNSS. Ens centrarem en el sistema de posicionament global (GPS). De manera succinta, els satèl·lits que formen part d’aquesta constel·lació (24 actius i 6 en reserva) tenen la seva òrbita a una altitud aproximada de 20.200 km des d’on emeten senyals de ràdio a la velocitat de la llum. Saber el temps que necessita el senyal per arribar al nostre receptor -per exemple el GPS del nostre telèfon- permetrà saber la distància que ens separa dels diferents satèl·lits i calcular la nostra localització per trilateració.

Trilateració

Per explicar el mètode de trilateració ens fixam en la figura 1. A l’esquema (A), el nostre receptor ha aconseguit rebre el senyal d’un únic satèl·lit (alfa). En aquest cas, la nostra posició podria ser qualsevol punt de la circumferència que té per radi la distància que ens separa del satèl·lit alfa. A l’esquema (B) incorporam el senyal d’un segon satèl·lit (beta). La distància mesurada entre el nostre receptor de GPS i cada un dels dos satèl·lits formarà el radi de dues circumferències i la seva intersecció marcarà dos punts corresponents a dues possibles localitzacions. A l’esquema (C), incorporant-hi un tercer satèl·lit (gamma) i aplicant-hi el mateix principi, ja podrem limitar la nostra situació a un únic punt. En el cas de la Terra, com que té forma esfèrica caldrà incorporar un quart satèl·lit. Una aplicació del GPS que ens pot resultar sorprenent i que centrarà l’article d’avui és la seva capacitat de monitoritzar el desplaçament de l’escorça terrestre sobre el seu mantell. Utilitzant els 30 satèl·lits del sistema, des de l’any 2002 es fa un seguiment de la posició d’unes 2.000 estacions distribuïdes sobre la superfície terrestre. Les dades obtingudes són analitzades pel Jet Propulsion Laboratory (JPL) de l’Institut Tecnològic de Califòrnia.

La figura d'encapçalament mostra un mapamundi amb la localització d’algunes estacions simbolitzades amb un puntet verd des d’on neix un vector de color groc orientatiu de la seva direcció i velocitat de desplaçament, essencialment per mor del moviment de les plaques continentals de l’escorça terrestre sobre el mantell.

La figura 3 ens apropa Mallorca, on es pot observar la presència d’una estació de seguiment a Palma. La direcció del vector indica que ens movem cap a gregal però, a quina velocitat?

La figura 4 mostra tres gràfiques amb dades enregistrades a l’estació de Palma des de l’any 2002 fins a l’actualitat. El gràfic superior indica un desplaçament latitudinal, a una velocitat mitjana d’uns 16,58 mm/any, mentre que el gràfic central representa el moviment en longitud, a una velocitat mitjana de 20,46 mm/any. No menys interessant és el gràfic inferior en què, gràcies a la capacitat del GPS d’esbrinar l’altura en què ens trobam, observam el moviment oscil·lant de cota a l’estació de seguiment.

Així, de manera imperceptible però inexorable -empesos per la placa africana i surant sobre el mantell- navegam cap a gregal, en un viatge que començà fa milions d’anys, quan tots els continents eren un.

Avui hem vist una aplicació particular del sistema GPS, però la llista és extensa. En qualsevol cas, us recordaria que el receptor de GPS inserit al vostre telèfon mòbil us servirà per dibuixar la vostra localització sobre l’app cartogràfica del telèfon, però al preu que “altres” també disposin d’aquesta informació.

Acabarem recuperant la reflexió sobre les dues cares de la tecnologia i, concretament, del sistema GPS, tan poderós, accessible, útil, fins al punt que ja ens resulta indispensable i que, de la mateixa manera que permet localitzar persones extraviades, també guia un projectil.