L’ISPIB vetla per l’estabilitat dels interins i cobrir vacants

Segons la FELIB, la Policia Local a les Illes té un dèficit de 400 agents

L’Institut de Seguretat Pública de les Illes Balears (ISPIB), adscrit a la Conselleria d’Administracions Públiques i Modernització, és el departament que té assignada la funció de coordinació de les policies locals de la Comunitat Autònoma. El seu reglament marc li atorga les competències de selecció, promoció, formació, uniformitat, equipament tècnic i mobilitat d’aquest cos.

Segons explica el seu director, Vicenç Martorell, actualment les plantilles municipals sumen 2.564 efectius i la ràtio aconsellable és d’un policia local per cada 1.000 habitants. “És difícil saber quina seria l’aplicable per a la temporada turística, perquè presenta moltes puntes de població i, a més, s’ha de valorar la tasca de coordinació amb la Policia Nacional i la Guàrdia Civil”, adverteix. Segons la Federació d’Entitats Locals de les Illes Balears (FELIB), el dèficit de la Policia Local és de 400 agents.

De tota manera, Martorell recorda que s’està duent a terme un procés d’estabilització d’interins que afecta més de 528 policies, “476 dels quals no tenien plaça, i ara queden pendents 52 places que els ajuntaments encara no han triat”. Així mateix, l’ISPIB treballa en la reposició de 171 places que han quedat vacants per jubilació. Està previst que els aspirants a cobrir-les passin per l’Escola Balear d’Administració Pública (EBAP) a partir de gener, i el proper estiu comencin la fase de pràctiques.

Un dels problemes que s’arrossega des de fa anys és la manca d’estabilitat de la majoria de plantilles municipals per l’elevat interinatge i també per la diferència salarial. En el primer cas, la sentència recent del Tribunal Constitucional permet als ajuntaments mantenir els borsins d’interins i estableix que han de tenir les mateixes atribucions que els funcionaris de carrera, amb la qual cosa durant la temporada alta els ajuntaments podran reforçar les plantilles. Quant a les retribucions, Vicenç Martorell recorda que “ l’ISPIB existeix per l’homogeneïtat dels sous”, però destaca que “qui els fixa són els ajuntaments en el seu marc competencial”.

Ajuntaments com Palma i Calvià no tenen cap problema per mantenir estables les plantilles de la Policia Local, perquè és on es paga millor el servei. En canvi, els municipis amb menys potencial econòmic pateixen per retenir els agents quan troben una destinació amb millor remuneració i condicions laborals.

Mancomunar el servei

Precisament per evitar que la inestabilitat posi en perill un servei òptim, alguns municipis o des d’alguna de les mancomunitats han presentat projectes per mancomunar les policies, “però la Llei de forces i cossos de seguretat ho prohibeix”, subratlla el director de l’ISPIB. “Sí que es permet associar el servei, a través d’un conveni de col·laboració, a poblacions limítrofes que no sumin més de 25.000 habitants”, subratlla. Aquesta fórmula, segons Martorell, s’aplica a Petra amb Sant Joan i Vilafranca, i es negocia entre Maria de la Salut i Sineu. Es tracta d’una fórmula emparada en la Llei de coordinació de les policies locals.

Pel que fa a la possibilitat, prevista a l’Estatut d’Autonomia, de crear un cos de policia autonòmica, un projecte factible que el president de la FELIB, Antoni Sales, considerava que seria “fantàstic” en una recent entrevista a l’ARA Balears, Martorell remarca que la primera passa l’hauria de fer el Parlament de les Illes Balears, però ell no hi mostra gaire entusiasme i assegura que l’actual nivell de seguretat “és bo”. “Les puntes turístiques són imprevisibles i se sobredimensionaria molt, ja que els tres nivells de seguretat que ofereixen la Policia Local, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil es complementen prou bé”, subratlla.

EDICIÓ PAPER 19/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF