Gestionar la Serra
El món de la Serra a partir dels seus valors culturals i històrics
El passat 14 de setembre es va presentar a Valldemossa el 'Manual de Gestió Rural de la serra de Tramuntana', editat per l’associació Tramuntana XXI i coordinat per Joan Mayol. La publicació és un document pràctic i molt útil, organitzat en fitxes de consulta fàcil, amb la finalitat que els gestors del territori disposin d’informació de les possibles activitats de la Serra i de referències administratives o empresarials. El manual consta de sis blocs temàtics amb un total de 46 fitxes redactades per diferents col·laboradors, on es compendia el món de la Serra a partir dels seus valors culturals i històrics, amb informació per a la gestió dels diferents àmbits d’una finca rural, combinant els sabers de generacions de pagesos amb les pràctiques més modernes. És una eina per fer feina i explorar camins que tot just comencen a ser trescats.
Jordi Sargatal i Joan Mayol
La gestió de la Tramuntana és una tasca col·lectiva
La presentació del manual va ser a càrrec de Joan Mayol, coordinador de la publicació i membre de Tramuntana XXI, i del zoòleg i naturalista Jordi Sargatal, exdirector del parc dels Aiguamolls de l’Empordà i de la Fundació Territori i Paisatge. Sargatal va fer una explicació clara i senzilla –a partir d’una experiència pròpia de gran intensitat– sobre el que és protegir i gestionar el territori amb la implicació de la gent que hi viu, amb un esment especial a pràctiques innovadores com la custòdia del territori. Amb cita de Goethe inclosa, el que va venir a dir Jordi Sargatal és que fins i tot els objectius més inabastables són possibles quan es comença a caminar amb fermesa cap a un objectiu. Des d’aquest punt de vista, la gestió de la serra de Tramuntana és una tasca col·lectiva que necessita eines de diàleg i de suport per als projectes d’iniciativa que surtin.
La vaca mallorquina
El cens de vaques reproductores es manté bastant estable
A Valldemossa hi havia Biel Puigserver, de l’Associació de Criadors de Bestiar Boví de Raça Mallorquina, engrescat com sempre en la preservació d’aquest animal, que l’associació va rescatar de l’extinció. Biel diu que el cens de vaques reproductores es manté bastant estable i que l’activitat de l’entitat és fonamental per al manteniment de la raça, cosa que els du molta feina. Una feina absorbent i desinteressada per complet. Un personatge entranyable de l’associació va ser Bartomeu Lliteres, d’Artà, que va dedicar molt de temps a les races autòctones de bestiar, sobretot a la vaca de Mallorca. Però Tomeu va morir i l’associació se’n va consentir. Aquest animal excepcional des de tots els punts de vista necessita un nou impuls, en el qual s’han de combinar els estudis amb l’experimentació ramadera i amb l’exploració del seu paper en la gestió de garrigues i masses forestals.
Cabrits i cans
La tasca de l’Associació de Caçadors
Antoni Colom, una altra persona amb les arrels i el cor a la serra de Tramuntana, em va parlar de la tasca de l’Associació de Caçadors de Cabrits amb Cans i Llaç, en concret de la seva pàgina web, en la qual es poden consultar una sèrie d’entrevistes a antics pagesos de la serra de Tramuntana i de la serra d’Artà. Els vídeos de les entrevistes a Joan Ferragut Juan Faro d’Artà, Miquel Amengual Bernat Clotal de Pollença i Miquel Llabrés Amengual de Galatzó de Binissalem, són magnífics documents d’història oral, de primer ordre per conèixer formes de vida i de gestió agrària no tan llunyanes en el temps, com ens podria semblar en un primer cop d’ull. Tots ells assenyalen que a la Serra no s’hi varen fer rics, però que hi varen viure bé i, sobretot, que ho feren de la manera que els agradava més i que no canviarien per res del món.
Ajuts a tasques no agràries
Les eines que proporciona el PDR tenen un gran potencial
Aquesta setmana el Fogaiba ha publicat les resolucions favorables a les sol·licituds presentades en la línia de suport a la creació d’empreses per a activitats no agràries en zones rurals de l’any 2017. Es tracta d’ajudes que pretenen promoure activitats de diversificació i complementàries, però sempre vinculades a les explotacions agràries. Amb aquests ajudes es poden posar en marxa projectes de transformació de productes, de venda directa, de conservació de l’espai natural i la protecció del medi ambient, d’organització de visites a les explotacions, agroestances, activitats cinegètiques i artesanals, eqüestres, etc. Alguns dels projectes d’activitat aprovats són de pagesos i pageses joves de la serra de Tramuntana, un fet esperançador. Les eines que proporciona el Pla de Desenvolupament Rural (PDR) tenen un gran potencial i la prova n’és la bona acollida d’aquesta mesura.
