Fins a un 15% dels afectats per la torrentada encara poden tenir seqüeles psicològiques

El psicòleg clínic i professor de la UIB Miquel Tortell-Feliu assegura que la tardança per part de l'Estat a donar les ajudes també té un impacte sobre els afectats

Els carrers de Sant Llorenç, l'endemà de la torrentada del 9 d'octubre de 2018 / ISAAC BUJ/ISMAEL VELÁZQUEZ

Entre el 10 i el 15% de les persones que ara tot just fa un any es van veure sorpreses per la torrentada que va afectar els municipis del Llevant de Mallorca encara poden tenir seqüeles psicològiques. I un 1,5% dels més impactats, o sigui, els qui van patir un mal molt directe, com ara veure una casa esfondrant-se o que el corrent s'enduia cotxes, poden patir encara una patologia tractable. Així ho explica el psicòleg clínic i professor de la Universitat de les Illes Balears (UIB) Miquel Tortell-Feliu, que ha col·laborat en el llibre 'Sa torrentada' amb un text explicant l'impacte de les inundacions en la salut mental.

Fotogaleria: les imatges del dia a Llevant

"Durant els dies assenyalats surten coses que per ventura es pensava que estaven superades, malgrat que hagi passat un any", diu, i afegeix que aquest procés és molt similar al del dol. La immensa majoria de la gent que ha passat per una situació dramàtica com aquesta, que va afectar amb més intensitat el poble de Sant Llorenç des Cardassar, Son Carrió i s'Illot, però també el municipi d'Artà, i en què van morir 13 persones, es recupera naturalment. Però Tortell-Feliu destaca que la tardança per part de l'Estat a pagar les ajudes també té un impacte sobre els afectats. Es coneix com a "estressor secundari" i està lligat a altres casos, com les negociacions amb les asseguradores o que s'arreglin ràpidament els desperfectes causats per les pluges.

Les llàgrimes de Sant Llorenç

Cada persona, però, reacciona molt diferent davant d'una catàstrofe natural com és una inundació. La intensitat del trauma que hagi pogut tenir és clau, perquè no és el mateix veure morir un veí que arribar més tard i veure el poble destrossat. Els factors de vulnerabilitat són importants, també que la persona tingui o no alguna patologia.

Entre les seqüeles psicològiques d'un episodi com la torrentada del Llevant, hi destaca el trastorn d'estrès posttraumàtic, però només afecta un percentatge molt baix de persones. Actualment, d'acord amb el professor, és probable que ni tan sols un 1% de la població pateixi aquesta alteració. Entre els símptomes, hi destaquen els pensaments i malsons associats al trauma, no voler recordar el tema o la "hipervigilància" davant un renou i tenir sobresalts. També es pot patir una sensació de distanciament de les coses i dels altres, però Tortella-Fiol apunta que això passa en els casos més greus.

Per tot això, Miquel Tortell-Feliu reivindica la necessitat de crear unitats d'estudi posterior a les catàstrofes com la del Llevant, atès que la crisi climàtica farà que siguin fenòmens més ocasionals. "Quan passa, el primer que s'ha de fer és ajudar la gent", comenta, però al cap d'una setmana o dues "podem actuar en termes de recerca per valorar quanta gent n'està afectada i si necessiten ser ateses psicològicament". A més, el professor diu que no suposa una despesa econòmica important i és un bon servei.

El Govern no en té prou amb l’Aemet i vol contractar una empresa de predicció

Un llibre per no oblidar què va passar

Un mes després de la catàstrofe del Llevant, entre el grup de persones que editen la revista digital card.cat va sorgir la idea de deixar per escrit tot el que havia passat. Segons explica Tomàs Martínez i Miró, un dels autors del llibre 'Sa torrentada', "la idea més important era que quedàs constància del que havia passat i tractar la desgràcia des de tots els punts de vista possibles". Per aquesta raó, la publicació, amb una portada que està il·lustrada pel pintor Guillem Nadal, rep la col·laboració d'experts en geografia, hidrologia, salut i història. 

Una cinquantena de persones expliquen la seva experiència durant aquell 9 d'octubre de 2018, declaracions directes dels qui van viure en persona la torrentada, especialment de veïns i veïnes de Sant Llorenç, que narren els fets. També es recorda quin paper hi van tenir les institucions, com ara el Govern, el Consell de Mallorca i l'Ajuntament, pel que fa a la coordinació general de la situació, a més de tots els actes solidaris que es van fer per ajudar la gent afectada. D'altra banda, també se'n destaca el ressò que va tenir a la premsa de l'illa i internacional, perquè entre els morts hi hagué estrangers.

Però la publicació va més enllà i fa una recopilació històrica relacionada amb els torrents a través de llegendes i gloses. A més, hi ha un recull de textos, poemes i gloses que es van fer poc després de les inundacions que ara compleixen un any. 

Una riuada de 36.000 tuits va ajudar a mitigar l’impacte de l’aigua

EDICIÓ PAPER 07/12/2019

Consultar aquesta edició en PDF