TURISTA DE COA D'ULL

Formentera, la petita Itàlia

El 1989 els italians descobriren la Pitiüsa menor i avui ja representen el cinquanta per cent del turisme en una illa víctima de la massificació

A una hora des de Roma amb avió fins a Eivissa, durant l’estiu Formentera es converteix en una extensió més d’Itàlia. “Aquí se sent parlar més italià que no pas català o castellà”. Ho assegura Carles Bernús, gerent de promoció turística del Consell Insular. El 1966, ja en temps dels ‘hippies’ que cercaven la seva utopia particular, l’aeroport d’Eivissa s’obrí al turisme internacional. A poc a poc el port de la Savina es reformà i el transport marítim entre ambdues illes es modernitzà. El 1971 King Crimson, la icònica banda britànica de rock progressiu, llançava la cançó Formentera lady. Era un homenatge a aquest petit oasi de llibertat i de misticisme enmig de la Mediterrània que, paradoxalment, entre el 1940 i 1942,acollí Sa Colònia, el camp de concentració més temut de l’Espanya de la postguerra.

Formentera, la cara fosca del paradís

Malgrat la fama mundial que ja tenia la Pitiüsa menor, no va ser fins el 1989 que Itàlia la descobrí. El primer touroperador transalpí que hi posà l’ull a sobre va ser Going. Davant la imminent guerra dels Balcans, començà a desviar-hi turistes. Desbancava així el mercat alemany, que havia quedat molt tocat econòmicament amb la caiguda del mur de Berlín. “Primer -apunta Bernús- vingueren celebritats, futbolistes, models i presentadors de televisió. La seva presència als mitjans de comunicació italians, sobretot a la premsa del cor, provocà l’efecte crida de gent del mateix poder adquisitiu. Alguns s’enamoraren tant de l’illa que acabaren per comprar-hi una segona residència, de preus estratosfèrics. També hi hagué empresaris, sobretot de la restauració, que fins i tot portaren aquí una filial del seu negoci a Itàlia”.

Als anys noranta Going realitzà una forta campanya de promoció entre els seus compatriotes sota el lema “L’isola asoluta, l’ultimo paradiso”. “Ara -recorda el responsable del turisme del Consell Insular de Formentera- és un mercat que ja tenim fidelitzat. En un any normal, de juliol a agost, els italians representen el 50% del nostre turisme, gairebé empatat amb el nacional. Fora d’aquests mesos, per sota d’ells, amb molta de diferència, venen els anglesos, els alemanys i els francesos”.

Formentera, de 83,2 km2, té prop de 13.000 habitants empadronats, dels quals un 37% són estrangers, la gran majoria italians -és la zona de les Balears on viuen més estrangers. A l’estiu, però, la població es quadruplica. L’illa, tanmateix, és l’única que ha fixat un sostre turístic. La planta hotelera regulada és de prop de 12.000 llits, mentre que les cases vacacionals ofereixen altres 10.500 llits més.

Illa canviada

Silvia Cescutti és una italiana que el 1989 desembarcà a Formentera per treballar amb Going. Veient les possibilitats que oferia l’illa, aviat decidí muntar-hi pel seu compte una immobiliària per a turistes VIP del seu país. “Eren una anys -comenta- en què es respirava un clima de gran llibertat enmig d’unes aigües cristal·lines. Jo record ser al cap de Barbaria asseguda al costat del cantant Bono d’U2. També vaig vendre la casa dels Pink Floyd, que s’havien instal·lat a l’illa a final dels seixanta. Altres clients cèlebres meus han estat els Rolling Stones”.

Ara, tanmateix, Cescutti sent nostàlgia del paradís que es trobà fa trenta anys: “L’illa està saturada. Et tornes boja per anar a un restaurant. Molts dels antics camins de carro s’han asfaltat. Hi ha rotondes pertot. Amb tant d’estrès, al final del dia necessites un massatgista en un lloc que precisament ven tranquil·litat”. Malgrat tot, aquesta formenterera d’adopció assegura que els seus compatriotes prefereixen mil vegades més la Pitiüsa menor que altres illes igual d’espectaculars del seu país com Sardenya: “Aquí els italians no han d’anar vestits d’etiqueta. I si ets famós, no hi ha tants de paparazzi ”.

Qui també començà treballant per a Going va ser Bruno Bortot, natural del Veneto. El 1991, però, a la platja del Cavall d’en Borràs, ja obrí el seu propi negoci, un quiosquet, el Big Sur, avui rebatiat com a Beso Beach: “Aquest local, que vaig regentar durant vint anys, era tota una institució. Actuà d’imant per a molts d’italians. Jo vaig ser un dels primers a posar de moda la idea de celebrar la posta de sol arran de mar, amb música i beguda. Davant el Big Sur teníem les vistes del Vedrà. Ens visitaven italians famosos, com els cantants Jovanotti i Laura Pausini o el campió del món del motociclisme Max Biaggi”.

Bortot passa vuit mesos a Itàlia, i a l’hivern viu a Barcelona. Coneix bé els gustos dels seus compatriotes: “Els italians, com els espanyols, no solen saber molts d’idiomes. I aquí ja els va bé venir per gaudir de les platges amb companyia dels seus. Als anys noranta, però, llogaven una casa per estar-s’hi una mes. Ara només s’hi estan una setmana”. Per a aquest empresari, Formentera tampoc ja no té res a veure amb la que va conèixer fa trenta anys: “L’illa ha perdut la seva ànima rústica i la seva filosofia hippy. Ara és molt moderna, ofereix qualsevol servei”.

Hippies, uns convidats incòmodes

Preus abusius

Avui prop d’un 50% dels negocis de restauració de Formentera està en mans d’italians. Un d’ells és Marco, de 45 anys, que prefereix mantenir l’anonimat sota aquest nom inventat. “Vaig arribar el 2011 a Formentera per muntar-hi una pizzeria. Aquí hi estic d’abril a novembre i després torn a Itàlia a descansar i a viure del que he guanyat”. Marco s’ha topat amb el problema greu de l’habitatge: “Aquí els preus dels lloguers són abusius. Els formenterers són els que manen. Et diuen: ‘Aquest és el preu i, si no t’agrada, te’n vas a un altre lloc”.

De la mateixa opinió és Giulia, una altra italiana que es resisteix a donar el seu nom real. Fa tres anys va arribar a l’illa per muntar-hi una filial de l’empresa de licors que té a Milà. Ella també és una formenterera temporal, d’abril a octubre. La seva principal clientela són italians d’un alt poder adquisitiu. Malgrat els guanys, es queixa: “Em demanen una fortuna de lloguer. L’illa s’ha posat molt cara. Era es veu un canvi de tendència. Els formenterers només volen turisme de qualitat. Prefereixen que vingui menys gent, però amb més doblers”.

Gregaris i excloents

Al nord de Formentera, a la localitat dels Pujols, és on es concentren més italians. Qui ha viscut amb preocupació l’evolució d’aquest tipus de turisme és l’historiador Santi Colomar, de 51 anys: “Als noranta els italians varen afavorir el naixement del turisme de masses a l’illa, que ja està més que saturada. Ara l’italià ve de vacances aquí tant si té doblers com si no. Sempre pot demanar préstecs als bancs, cosa que no fan ni els alemanys ni els anglesos. La sensació que tenc és que venen a Formentera a veure altres italians. Només una minoria cultivada té voluntat de conèixer a fons l’illa”.

Miquel és un altre formenterer que demana no revelar el seu nom real. Assegura que els italians, a part de gregaris, són excloents: “Si vas a un local italià i no ets italià, et poden servir el darrer de tots, al cap de dues hores d’espera. Ells només volen estar amb italians. Solen tenir una actitud una mica prepotent amb els illencs, que, al seu parer, estan aquí per servir. Evidentment, però, hi ha excepcions”. En aquesta línia, Colomar, que té molts amics italians, fa el següent apunt lingüístic: “Moltes vegades no saben que aquí tenim una llengua pròpia. Esperen que se’ls atengui en castellà, quan en realitat el català és més pròxim a l’italià que no pas el castellà”.

En un primer moment, els italians també celebraven a Formentera la seva gran festa d’estiu, el Ferragosto (15 d’agost). Molts de quiosquets de les platges també acollien festes Flower Power amb música a tot volum. A partir de l’any 2007, però, quan es creà el Consell Insular de Formentera, es començaren a perseguir aquestes celebracions, que atemptaven contra el sistema dunar i la seguretat ciutadana -alguns després agafaven els cotxes beguts.

Enmig d’aquest ambient festiu s’ha arribat a produir la detenció d’algun que altre mafiós italià. Tanmateix, Carmelo Convalia, periodista de Diario de Ibiza, matisa: “Es tracta de detencions puntuals. Sobre aquest tema hi ha més rumors que realitat. No és vera que aquí sigui el lloc de descans preferit de la Màfia”. Sí que ho és, en canvi, de molts altres italians ansiosos de posar en pràctica cada estiu la seva famosa màxima Il dolce far niente (’la dolçor de no fer res’).

Morir d’èxit

“Formentera morirà d’èxit. Ja està més que saturada. Projectam a l’exterior una imatge de sostenibilitat que no es correspon amb la realitat”. Així de sincer es mostra l’historiador formenterer Santi Colomar. Davant la massificació dels últims anys, el juliol de 2019 el Govern balear, a petició del Consell Insular, ja adoptà una mesura pionera a Europa en una xarxa viària que no arriba als 40 quilòmetres: la restricció d’accés de vehicles forans, tant cotxes com motos, durant l’estiu. Colomar assegura que aquesta mesura no és del tot efectiva: “El nombre de gent no té res a veure amb el fet que entrin menys vehicles. Pot venir molta de gent i després llogar un cotxe a l’illa, que és el que passa. La flota d’empreses de lloguer de vehicles continua sent excessiva”.

L’historiador també lamenta la política viària dels últims anys: “Davant la congestió circulatòria, no varen voler posar semàfors perquè deien que trencaven amb la filosofia de sostenibilitat de l’illa. I ara ens trobam amb una cosa pitjor perquè s’ha optat per la construcció de vies de circumval·lació i de rotondes que han tret la circulació dels pobles. Tot el que queda dins els vials, però, ha passat a ser urbà. Ha estat un gran pelotazo ”.

Nascut el 1968, Colomar ha presenciat amb preocupació l’evolució del turisme de masses a Formentera. “L’illa s’ha convertit en un plató per fer negocis, amb cases convertides en apartaments. Com que depenem del turisme, ningú no gosa a posar una mica de control. Hi ha, però, molt de turisme de poca qualitat. Tenim uns recursos limitats i seria el moment de començar a parlar de decreixement”.

El 2001 Formentera va patir els efectes de la pel·lícula Lucía y el sexo, de Julio Medem. De sobte, l’illot de l’Espalmador, a 200 metres de distància, s’omplí de curiosos que volien prendre un bany de fang a la seva llacuna, tal com fa la protagonista del film. No sabien, però, que s’exposaven a multes de fins a mil euros en tractar-se d’una zona integrada dins el Parc Natural de ses Salines.

La Pitiüsa menor s’acabà de saturar el 2005 en ser l’escenari del primer anunci de la cervesa Estrella Damm de la sèrie ‘Mediterràniament’. “Aquest anunci -assegura l’historiador- va vulgaritzar el mite hippy amb una cançó molt enganxosa. És curiós perquè els hippies fugien de la massificació. Varen venir aquí perquè no hi havia res. Ara el hippisme ja forma part del discurs de la massificació. El mateix ha passat amb la figura del Che Guevara. El seu missatge revolucionari ha estat engolit pel seu enemic, el Corte Inglés, símbol del capitalisme”.

EDICIÓ PAPER 01/08/2020

Consultar aquesta edició en PDF