MEDI AMBIENT

Els camins públics d'Eivissa: ni protegits, ni tan sols catalogats

Davant l’afany especulatiu a costa del territori, la societat civil s’organitza en una plataforma per identificar i defensar unes vies que són patrimoni de tots

Els camins tradicionals continuen sent un dels suports bàsics per a les comunicacions del món rural i per poder transitar sense cotxe pel territori. També constitueixen espais per al desenvolupament d’activitats econòmiques vinculades al sector de serveis -com són les excursions a peu, amb bicicleta i a cavall-, però, a més, en el cas de les servituds públiques, la seva existència permet la llibertat de moviments de la ciutadania cap a les riberes dels rius i als espais costaners.

Segons Ecologistes en Acció, la xarxa de camins tradicionals de l’Estat disposa de més de 500.000 km de longitud, encara que no hi ha una xifra exacta per saber quants d’ells són a la nostra comunitat i molt menys a les Pitiüses, illes que varen quedar fora de la Llei de camins públics aprovada a final de l’any passat pel Parlament balear, i que tan sols afecta les illes de Mallorca i Menorca.

Tot i que fa un any que la Conselleria de Medi Ambient i Medi Rural i Marí del Consell d’Eivissa anuncià que, el 2018, apostaria per la catalogació dels camins rurals d’Eivissa, el que és cert és que d’aquesta ambiciosa iniciativa no se sap res més que l’organització d’unes jornades en les quals alguns experts varen exposar diferents opcions per tal d’abordar aquest tema en una illa en la qual la línia que separa els camins públics dels privats és difusa.

Competència municipal

A més, la catalogació dels camins és competència municipal, motiu pel qual la màxima institució insular sols pot donar suport a uns ajuntaments el cadastre dels quals no recull correctament moltes d’aquestes senderes. En qualsevol cas, qualsevol projecte de regulació d’aquests camins només seria viable si tingués continuïtat en les següents legislatures, la qual cosa, amb l’horitzó electoral pròxim, queda en suspens.

De moment, la tasca de catalogació de camins encara no s’ha iniciat a Eivissa. Per aquest motiu, el passat mes d’agost es va crear la Plataforma per la Catalogació dels Camins Públics d’Eivissa, que demana que s’iniciï amb urgència aquesta catalogació dels camins d’una manera coordinada entre el Consell d’Eivissa i els cinc ajuntaments, amb la finalitat que, en un futur, els camins de l’illa puguin tenir també aquesta figura legal de protecció.

La plataforma, constituïda l’agost de 2018, pretén conscienciar la ciutadania del valor dels camins públics, recuperar-ne d’antics, sensibilitzar sobre la necessitat d’un ús compartit i aconseguir que els ajuntaments duguin a terme els seus catàlegs. Segons la seva presidenta, Antònia M. Cirer, hi ha diferents problemes al voltant de la xarxa viària rural a la pitiüsa major, com són la pèrdua de patrimoni públic per l’abandonament i el tancament dels camins; una demanda creixent per a usos recreatius i turístics dels camins -fet que provoca conflictes amb els propietaris rurals-, i, probablement el més important, la manca de polítiques públiques que s’ocupin de la xarxa viària de manera integral i transversal.

Cirer parla també de la necessitat de protegir el lliure trànsit pels camins públics, d’acord amb el costum tradicional eivissenc, que concilia al mateix temps els diferents usos dels camins, i per això la Plataforma per la Catalogació dels Camins Públics d’Eivissa coordina grups de treball que tracten aspectes concrets de la protecció dels camins públics, denuncien la usurpació i el tancament de vies públiques i organitzen campanyes de voluntariat per al seu manteniment.

Precisament, aquesta plataforma ha organitzat, per a diumenge, un acte de neteja i recuperació per al trànsit a peu o en bicicleta, del tram del camí del Puig d’en Valls cap al camí del Pedrisset, el qual actualment es troba ple de vegetació que impedeix el pas.

Encara que actualment aquest tram de 600 metres està en desús, es tracta, segons apunta la plataforma, d’un camí públic d’ús immemorial; en destaquen els trams situats al nord i al sud, que han continuat en ús fins a l’actualitat. La titularitat del camí recau en l’Ajuntament de Santa Eulària des Riu, institució que ha donat el vistiplau a la jornada de neteja i ha duit a terme tasques prèvies de neteja amb mitjans mecànics. La feina continuarà diumenge amb el treball de persones voluntàries i col·lectius que col·laboren en aquesta acció, com és l’Associació de Veïns des Puig d’en Valls.

Reobertura del camí

El camí del Puig d’en Valls cap al camí del Pedrisset és un antic camí de carro que destaca pel seu valor patrimonial amb dues parets de pedra seca en bon estat de conservació i la calçada de terra original. Segons indiquen des de la plataforma, el tram sud del camí és una via recreativa molt utilitzada pels veïns del Puig d’en Valls i per això consideren que la reobertura d’aquest camí millorarà les possibilitats de mobilitat per a vianants i ciclistes en direcció al camí del Pedrisset, Ca na Negreta i el camí vell de Sant Mateu. De moment, s’ha sol·licitat a l’Ajuntament de Santa Eulària que senyalitzi el camí i que anunciï la seva posada a disposició dels vianants i ciclistes, amb la prohibició expressa del pas als vehicles de motor.

Però aquest camí és un de tants camins públics abandonats que la plataforma intentarà recuperar per a l’ús de tots els ciutadans, perquè a Eivissa n’hi ha molts. A l’estiu passat, sense anar més lluny, transcendia l’ordre de l’Ajuntament de Sant Joan a la urbanització na Xamena perquè reobrís els tres camins que havia tancat amb tanques que impedien el pas de vehicles en vies destinades a l’ús públic general. La resolució de la batlia, que instava que les vies fossin reobertes, posava de manifest que dos dels camins ja figuraven com a públics al mapa urbanístic dels Illes Balears de 1984 i l’altre constava com a camí públic des de 1954.

Tot i així, Antònia M. Cirer recorda que malgrat que aquesta catalogació és obligatòria per als ajuntaments, fa molt de temps que els consistoris no els actualitzen i, per això, la plataforma considera necessari que els cinc municipis de l’illa arribin a un acord amb el Consell per fer-ho possible, perquè, tal i com assenyala Cirer: “Els camins públics constitueixen una xarxa vertebradora del territori arrelada amb la funció històrica bàsica d’enllaçar els diferents llocs de l’illa i que ofereix al conjunt de la població una accessibilitat generalitzada a tot el territori insular, més enllà de l’afany especulatiu urbanístic d’aquells que sols pensen a guanyar sous”.

EDICIÓ PAPER 20/07/2019

Consultar aquesta edició en PDF