El valor dels arxius satel·litals a l’hora d’interpretar el territori

L’article d’avui té dues parts concretes. En primer lloc, es presenten dues imatges del satèl·lit Landsat que serviran per cartografiar dos incendis forestals al quadrant sud-occidental de Mallorca. En segon lloc, dues gràfiques generades amb dades obtingudes a partir d’una sèrie d’imatges del satèl·lit Terra entre els anys 2000 i 2018 ajudaran a fer un seguiment dels efectes del foc.

Si observam la figura, a l’esquerra tenim una imatge enregistrada dia 15 de juny de 1994 pel sensor Thematic Mapper (TM) del satèl·lit Landsat 5. La imatge és el resultat d’una combinació de bandes sensibles a la llum infraroja i vermella. Hi identificam la presència de vegetació a partir de les tonalitats taronges, mentre que una zona verda grisosa indica una zona afectada per un incendi forestal, concretament de dia 1 de juny de 1994, que va cremar 1.247 ha.

La imatge de la dreta fou enregistrada dia 22 d’agost de 2013 pel sensor Operational Land Imager (OLI) del satèl·lit Landsat 8. La imatge utilitza la mateixa combinació de bandes que la del 1994 i també es pot veure una zona afectada per un incendi forestal, concretament el que s’inicià dia 26 de juliol de 2013 i que cremà un total de 2.140 ha.

Si us fixau en el conjunt de les dues imatges, observareu que una part significativa de l’àrea fou afectada pels focs del 1994 i el 2013. Una operació d’intersecció entre les dues imatges dona un resultat de 714 ha afectades pels dos incendis.

Evolució de la vegetació

La passa següent, també amb l’ajut de la teledetecció, consistirà a examinar l’evolució de la vegetació a la contrada entre els anys 2000 i 2018. Compararem dos indrets concrets: una superfície d’un km2 afectada únicament per l’incendi del 2013 (punt 1) i una superfície d’un km2 afectada tant pel foc del 1994 com pel del 2013 (punt 2).

Una sèrie d’imatges enregistrades pel sensor Modis del satèl·lit Terra durant el període 2000-2018 serviran per generar dues gràfiques. La gràfica superior (NDVI agost) representa l’evolució de la vegetació, durant el mes d’agost, per la sèrie de 19 anys. Una anàlisi interanual en què es compara la vegetació afectada únicament per l’incendi de 2013 (línia blava) amb la vegetació afectada pel focs de 1994 i 2013 (línia marró). De manera succinta, com major sigui el valor de l’índex NDVI (Eix Y), més densa o esponerosa serà la vegetació.

Com és d’esperar, la línia groga marca valors menors, a causa de l’arrossegament dels efectes de l’incendi de 1994. Un cop arribam al 2013, els valors cauen en picat a causa de l’incendi de 2013. Continuant la sèrie fins al final observarem com la recuperació és més lenta al sector que ja havia patit un incendi al 1994.

La gràfica inferior (NDVI al sector afectat per l’incendi del 2013) representa una anàlisi intraanual i servirà per veure la fenologia de la vegetació així com per comparar dos anys diferents. A la gràfica es pot observar com, en termes generals, els mesos d’hivern presenten les màximes d’NDVI mentre que els mesos d’estiu presenten les mínimes. La primavera -en funció de les precipitacions- també pot marcar valors elevats, com en el cas de la sèrie de 2010.

Ritme de recuperació

Per acabar, hem vist com dos incendis importants posen el cronòmetre a zero en el procés de successió vegetal i com una sèrie d’imatges de satèl·lit de 19 anys permet quantificar-ne la recuperació. També hem vist com la freqüència dels incendis, que es coneix com a recurrència, influeix en el ritme de la recuperació de la vegetació. L’anàlisi continuarà amb el treball de camp, millorat gràcies a la perspectiva que ofereix el satèl·lit.