Contents després d’una complicada verema

Veremadora aparcada, estisores untades dins el calaix i les canastres, juntament amb els poals, ben nets i amagats fins l’any que ve

Veremadora aparcada, estisores untades dins el calaix i les canastres, juntament amb els poals, ben nets i amagats fins l’any que ve. Pot esser que a dia d’avui encara quedi alguna parcel·la per ser veremada, però deuen esser poques quarterades, ja que quasi tots els cellers i vinyòvols ja han anunciat per les xarxes socials el final de la verema. Fotografies o vídeos del darrer raïm veremat, del darrer caixó derrapat, de l’equip de veremadors i veremadores o d’altres, com la que podeu observar, que retrata un emotiu final de festa. Ara que parl de les noves eines de comunicació, és ben interessant voltar per les diverses aplicacions més usades com Facebook, Twitter i, sobretot, Instagram, ja que hi descobrireu un tsunami de material gràfic i explicacions sobre la verema que han anat publicant els cellers durant aquesta època -moltes vegades amb un toc d’humor i sempre amb una esplèndida rialla dels protagonistes. De no explicar gairebé res fa uns decennis a inundar la xarxa amb el detall més insignificant, però tinc la sensació que aquesta tendència no és únicament una fal·lera del món del vi, sinó que afecta tots els que tenim un mòbil a les mans per la bogeria de la permanent connexió virtual.

Deixem de fer voltes i anem al bessó de l’article que no és altre que explicar com ha anat la verema i fer cinc cèntims de com poden esser els vins de 2018 elaborats a Mallorca. Ni vull ni puc resumir una anyada amb una nota com si fos un examen, per això ja tenim altres organismes oficials que ens diuen si tal any és bo, molt bo o excel·lent, tot fent equilibris amb la qualitat del raïm entrat i la futura repercussió comercial de la nota posada. Talment un locutor de futbol en temps de carrusel esportiu, em pos en contacte amb diferents vinaters i enòlegs de diversos punts de l’illa per conèixer les seves sensacions i poder arribar a algunes conclusions fidedignes -Bàrbara Mesquida, de Porreres, Toni Gelabert, de Manacor, Sebastià Ordines, de Santa Maria, Guillem Suñer, de Sencelles, Araceli Servera, de Consell, i Arnau Galmés, de Petra.

Contents però que ha estat una verema ben complicada és la frase més usada, i és que veníem d’una primavera freda i molt humida que sol esser meravellosa per al creixement de les plantes però que feu aparèixer gran quantitat de fongs que afectaren bona part de les vinyes de casa nostra. Els vinyòvols s’esclataren de fer molta feina per prevenir i aturar les diverses plagues que anaven atacant les plantes -el míldiu, la cendrada i el cotonet feren prou mal. El juliol fou un mes de treva, ja que no tinguérem gaires pluges i feu una bona calor per a la maduració dels raïms, però l’agost i el setembre es varen complicar per les diverses tempestes i forts ruixats que afectaren tota la geografia de Mallorca. Molta feina de triatge, ja que molts raïms, quan començaven a esser ben madurs, patiren alguna plaga com la botritys o la podridura àcida. No ha quedat més remei que tirar a terra els raïms no adequats però, així i tot, enguany tenim una major producció respecte de l’any passat, no tenim dades oficials, però de ben segur que hi haurà un augment ben significatiu. Un vinyòvol felanitxer m’ho definia molt bé amb un “esperàvem, esperàvem, esperàvem per veure si acabava de madurar i després el raïm és començava a perdre”. Molt de triatge en la verema de varietats com el callet i el manto negro, ja que han tingut una maduració més irregular del que és habitual i s’han hagut de separar qualitats. Perquè ens entenguem, enguany hi ha hagut una menor negror en aquestes castes locals i, com m’han assegurat quasi tots els consultats, podem tenir un augment del rosat i del blanc fet amb aquestes varietats. Millors resultats per fer vins negres, si el cep estava arrelat en una terra prima o pedregosa que si es trobava en un sòl gras o fèrtil.

Diuen que els “mercats” demanen vins més frescs i amb manco alcohol, idò els ceps mallorquins han cregut i ens han donat uns mosts amb un menor grau alcohòlic, pocs dipòsits superen els 14 graus d’alcohol i la majoria es troben entre els 11 i els 13, amb una major acidesa que l’habitual i un pH més adequat per tenir vins més frescs, més suaus i amb una grata sensació afruitada. Aquells que cercau vins més pesats amb grau, potents i amb contundència no és el vostre any, però si voleu frescor, suavitat i poca graduació estau d’enhorabona.

N’hi ha que diuen que és impossible elaborar un bon pinot noir en indrets calorosos com Mallorca, però d’altres hi posen tot el cor, les il·lusions i els coneixements per aconseguir un vi singular amb la varietat emblemàtica de la borgonya. Toni Gelabert es d’aquests fantàstics caparruts que amb el seu amor pels vins i per la vinya ha aconseguit un sensacional pinot noir de capa ben vermellenca amb tocs balsàmics, làctics i records de baies vermelles, un corpulent i secant vi perfecte per gaudir amb una cassola de caça que tan bé sap cuinar el seu autor.

Vi recomanat Pinot Noir 2016 Vins Toni Gelabert (Manacor)

N’hi ha que diuen que és impossible elaborar un bon pinot noir en indrets calorosos com Mallorca, però d’altres hi posen tot el cor, les il·lusions i els coneixements per aconseguir un vi singular amb la varietat emblemàtica de la borgonya. Toni Gelabert es d’aquests fantàstics caparruts que amb el seu amor pels vins i per la vinya ha aconseguit un sensacional pinot noir de capa ben vermellenca amb tocs balsàmics, làctics i records de baies vermelles, un corpulent i secant vi perfecte per gaudir amb una cassola de caça que tan bé sap cuinar el seu autor.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 14/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF