El Consell de Mallorca es defensa i explica que les escòries de l'autopista no són tòxiques

En total s'utilitzaran uns 50.000 metres cúbics d'àrids només als vials de servei

El Consell de Mallorca ha publicat aquest dimarts els resultats de les darreres anàlisis sobre la toxicitat de les escòries que s'estan utilitzant en la construcció dels vials de servei de l'autopista de Llucmajor-Campos, perquè en cap cas es faran servir en el tram principal de la nova infraestructura, segons han confirmat fonts del departament d'Infraestructures de la institució a aquest diari. Les mostres es varen agafar a peu d'obra a principis d'agost, i, segons dos informes fets pels laboratoris Iproma i Tecnoambient, no incompleixen els límits establerts per la normativa que regula l'ús d'escòries en obra pública a les Balears. En aquest cas la Comissió Balear de Medi Ambient va adoptar l'any 2000 com a referent la normativa catalana sobre gestió d'escòries perquè era la més innovadora a l'Estat, tal com han precisat des del Consell. Han afegit que les escòries tampoc són perilloses per al medi ni la salut de les persones. Tot i això, la portaveu de la Plataforma Antiautopista, Margalida Rosselló, ha dit a l'ARA Balears que si realment tenien totes aquestes dades correctes, "per què han tardat tant temps a presentar-les?".

Fins ara s'han utilitzat uns vuit mil metres cúbics d'escòries a 2,5 quilòmetres en els vials de servei. En total, però, i quan finalitzi l'obra el setembre de 2020, s'utilitzaran uns 50.000 metres cúbics d'àrids que suposaran un 8% dels materials fets servir a l'autopista. Des del Consell han recordat que les escòries s'han utilitzat des de fa 15 anys en altres obres, com la mateixa ronda de Son Reus. 

Sobre la possibilitat que hi hagi infiltracions que contaminin les aigües subterrànies o puguin posar en perill la qualitat de l'aigua dels aqüífers de la zona de Campos, tal com va advertir la Plataforma Antiautopistes, des del Departament de Medi Ambient del Consell ho han negat. I han assegurat que el material utilitzat és compacte i queda estancat. A més, es col·loca molt per sobre del nivell freàtic d'acord amb les exigències que marquen les normatives europees.

Malgrat que la Plataforma va criticar que en un principi no s'havien d'utilitzar escòries a l'autopista, i més tard el Consell va dir que només es farien servir en un tram de 200 metres, des de Medi Ambient s'han defensat afirmant que el Centro de Estudios y Experimentación de Obras Públicas (Cedex) del govern espanyol es va interessar per la prova pilot i després dels "bons resultats" han volgut fer un estudi "mecànic" per saber si es poden emprar més vegades en el futur.

Dades confuses

La normativa catalana que Balears va adoptar el 2000 sempre calcula els valors de cada mostra en mil·ligrams per litre, però els resultats de les anàlisis de les escòries de Son Reus fetes per Tirme entre el 2016 i el 2018 i publicades pel Consell fa unes setmanes al visor ambiental de la seva pàgina web estan en mil·ligrams per quilo. És per aquesta raó que no es poden comparar els valors de cada escòria tractada amb el valor de referència establert per la normativa catalana, que sempre està en mil·ligrams per litre. D'aquesta manera els resultats publicats no demostren que siguin tòxics com varen dir des de la Plataforma Antiautopista. Des del Consell, a més, estan treballant per crear un marc normatiu més restrictiu i actualitzat. 

D'altra banda, sobre l'estudi que els activistes varen encarregar a un laboratori extern, des de la institució han confirmat a aquest diari que els resultats estaven expressats en la unitat de mesura parts per milió (abreujat com ppm). Per això, i perquè desconeixen la metodologia utilitzada pel laboratori, no han pogut fer una conversió dels valors per després comparar-los amb les dades dels informes d'Iproma i Tecnoambient.

EDICIÓ PAPER 14/12/2019

Consultar aquesta edició en PDF