BARCELONA

Ciutat Meridiana: on els treballadors se’n van i la crisi es queda

El barri més pobre de Barcelona continua acumulant ocupacions i amenaces de desnonament

Les reunions de l’Associació de Veïns de Ciutat Meridiana són una experiència diferent. Un dijous al vespre qualsevol, unes 70 persones dels més diversos països d’Europa, l’Àfrica, l’Àsia i Llatinoamèrica preparen dins uns barracons amb parets de fusta una calçotada per a la festa de la primavera i també les reivindicacions per al pròxim consell de barri, entre rialles i xivarri de nens. La majoria d’ells ocupen pisos de bancs perquè no tenen diners per pagar un lloguer, moltes vegades ni papers per poder treballar, i per tant les reivindicacions majoritàries tenen a veure amb l’habitatge.

Filiberto Bravo, president de l’associació, té controlats uns 250 pisos ocupats per veïns que no poden pagar el lloguer, però n’hi ha d’altres, potser desenes, potser prop d’un centenar, que van per lliure a l’hora d’ocupar. Una tarda a la setmana la dedica a l’atenció personal, cas per cas, de veïns amb problemes d’habitatge, i a l’assemblea s’organitzen per als actes de resistència amb què aconsegueixen frenar molts dels desnonaments, que s’han convertit en una rutina des de ja fa més de deu anys. “L’únic canvi que hi ha hagut és que és una mica més fàcil negociar amb els tenidors que abans i l’equip mediador de l’Ajuntament hi ajuda”, reconeix amb sis ordres de desnonament en una mateixa setmana a la mà. Es resigna, amb tot, al fet que el barri no surti de la crisi. “No és d’avui. Som un barri nòmada, de fa anys, i aquí no hi ha gaires vots, perquè molts són nouvinguts que tan bon punt poden millorar la seva vida se’n van”, explica. El 25 de febrer se celebra l’últim consell de barri de Ciutat Meridiana i els desnonaments tornaran a ser el tema estrella. “L’equip de Colau ha pagat la novatada, es creien que des del poder es poden fer les coses i això és només una fase, però almenys ho han intentat”, reflexiona el Fili, que afegeix que falten obres i inversions al barri i que l’edifici de l’associació és “provisional des dels anys 70”, quan van tirar a terra el local anterior.

Amb un 30% (3.193) d’immigrants entre els seus 10.622 habitants, Ciutat Meridiana repeteix com a barri amb menys renda per família de la ciutat. Molts nouvinguts són famílies sense ingressos o amb ingressos molt baixos perquè, sense papers, treballen en negre amb sous baixíssims. És el cas del José Luis i la Milagros, un matrimoni nicaragüenc amb un fill de tres anys que fa quatre mesos van arribar a Barcelona, fugint d’un règim, el de José Manuel Ortega, que “ara mata i ja no té pietat”. Sense ingressos ni papers, van entrar a ocupar un pis on vivia la tieta d’ell, que l’havia ocupat després de pagar 500 euros a l’anterior inquilí, que també l’ocupava. Hi ha ocupants que cobren abans d’anar-se’n del pis i també algunes màfies que cobren per tirar la porta a terra i posar-hi un pany nou, amb preus variables segons la urgència. El José Luis i la Milagros no tenen ingressos, ara fa temps que no els truquen de les feines en negre en què els pagaven 30 euros per unes 12 hores de feina. “I no dinàvem”, explica el José Luis. Mengen amb el que els donen a Càritas o a la Creu Roja. I van tirant.

Una gran part dels joves que pugen i baixen els pendents d’un barri amb molts desnivells són immigrants que acaben d’arribar a Barcelona i que veuen en les ocupacions o els lloguers barats el punt de partida del seu periple. Molts també han tornat als països d’origen o han anat a altres destinacions europees davant la dificultat de trobar papers i aconseguir feina. “L’arribada d’immigrants ha fet que el barri s’ompli de nens, ja està bé”, comenta amb bon humor un veí de fa anys, que el qualifica de “tranquil” malgrat alguns problemes puntuals de convivència per brutícia, soroll a la nit i, menys sovint, baralles i tràfic de drogues. Dues jubilades i un jubilat conversen amb les bosses de la compra. “Els nostres fills tenen feina però ja no viuen al barri, aquí la majoria som gent gran i immigrants”, explica una d’elles.

Millores als serveis socials

Nou Barris és, a més del districte més pobre, el que té més persones ateses pels serveis socials, 12.447 dels seus 166.807 habitants (un 7,46%), segons xifres de l’Ajuntament del 2017, respecte als 10.851 del 2015. Suposa un 15% dels 80.000 atesos als deu districtes de la ciutat. Ara mateix els atenen 86 treballadors, 23 més que els 63 del 2015.

Una treballadora familiar reconeix les “millores” i el reforç del servei de l’equip de Colau en aquest aspecte, tot i que encara pensa que els serveis socials estan “desbordats”. Recorda que “abans de la crisi Ciutat Meridiana era un barri de classe treballadora i Torre Baró [el barri veí] era el barri pobre”, però la crisi de les hipoteques i l’augment de l’atur es va acarnissar amb Ciutat Meridiana, i la relativa recuperació de la crisi “no s’hi ha notat gens”. Comprensiva amb l’ocupació per necessitat, la treballadora alerta que també n’hi ha d’altres tipus, com la que va patir un usuari de serveis socials amb una discapacitat, que només cobra una pensió i que va haver de viure fora del seu propi pis perquè l’hi van ocupar. Ara estan de judici.

EDICIÓ PAPER 17/03/2019

Consultar aquesta edició en PDF