Catalina Cladera: “Amb el temporal ha fallat la predicció, cal revisar l’Aemet”

PalmaLa consellera Catalina Cladera no ha parat de treballar des del temporal del dia 9. Els serveis d’emergències són una de les seves responsabilitats i parla sense embuts sobre què cal millorar i com. És concisa i directa, i contesta les preguntes sense amagar-se en la retòrica. Després de l’entrevista encara es meravella per l’extraordinària solidaritat que ha despertat la tragèdia i felicita la reacció que ha tingut tothom, des dels veïns als batles passant pels professionals d’emergències.

El temporal del Llevant no és el primer que vivim, ni el primer que causa victimes. No n’aprenem?

La nostra societat no està acostumada al fet que aquests fenòmens passin tan sovint com en altres llocs. Als països asiàtics hi ha els terratrèmols i a Amèrica també, i huracans. Hi han après a conviure amb el risc i aquí ens falta aquesta part d’educació i prevenció, n’hem d’aprendre. Però en aquest cas el que ha fallat és la predicció. Ens ha agafat per sorpresa, tant als veïns de Sant Llorenç, a la comarca del Llevant, com als serveis tècnics i als d’emergències. Això obliga a fer una revisió de tota la cadena, però hem de començar, evidentment, per l’agència estatal de meteorologia (Aemet). Per això l’Aemet ja fa una auditoria interna. Quan passa la catàstrofe i la torrentada arriba a Sant Llorenç encara som en alerta groga i no s’havia dimensionat cap previsió del servei d’emergència en base a cap alerta real. L’Aemet va decretar l’alerta taronja quan ja havia passat tot. Amb una predicció més acurada hauríem pogut fer alguna cosa més, tot i que no hem d’oblidar que ha esat un fenomen extraordinari: varen ploure 220 litres en una hora i mitja.

La retallada i la recentralització que es va fer a l’Aemet a partir de 2011 ha pogut influir en la mancança en la predicció?

L’Aemet és qui ha de parlar de les seves circumstàncies i dels seus mitjans tècnics, de com ha funcionat i de les dificultats que pateix. Pel que he pogut parlar amb ells i el que tots sabem, arrib a la conclusió que el model que tenen no prediu el que passa en una zona concreta, necessita una base més àmplia. Per tant, el model els falla. S’ha d’invertir en altres models perquè no ens podem permetre com a societat ni aquí ni en cap altre lloc d’Espanya una catàstrofe com aquesta per no tenir un bon model de predicció. Necessitam mitjans de predicció més potents i potser a l’Aemet li cal més personal, però això és responsabilitat seva. Però recordem que estam davant un fenomen extraordinari i encara que l’haguessin predit no sé si l’hauríem pogut aturar.

Aturar-lo, difícil, però es podia reaccionar d’una altra manera o intentar evacuar la gent.

Avisar la població, sí, tallar alguna carretera... perquè els morts han estat bàsicament de gent gran o amb mobilitat reduïda, que era a casa, o de gent que era a la carretera.

Demanaran al govern espanyol que reforci o que revisi l’Aemet?

Tant la presidenta com jo hem parlat amb els responsables i esperam l’auditoria interna de l’Aemet. Però, evidentment, demanarem que es reforcin els mitjans humans i la tecnologia de predicció. No vull donar la culpa a les retallades, però evidentment no varen ajudar als serveis públics. S’ha de fer un replantejament a l’Aemet perquè això no passi en cap altre lloc d’Espanya. No pot tornar a passar. A Sant Llorenç ara la gent viu amb por. El cap de setmana, quan es va tornar a decretar l’alerta taronja i plovia, hi havia gent que plorava de por.

El batle de Sant Llorenç, Mateu Puigròs, reclama un sistema de coordinació més simplificat entre els ens que vigilen la seguretat. Vull posar en valor que tots els serveis i operatius d’emergència han actuat d’una forma extraordinària -després que es declaràs la catàstrofe- i tots som conscients de la magnitud de la tragèdia. Hem actuat amb responsabilitat i coordinació i no s’han escatimat mitjans. Vull pensar que el batle es refereix a aquesta disfunció que, davant d’un fenomen tan greu, no hi hagi hagut cap mena de predicció. Els serveis d’emergències hem hagut d’actuar quan ja havia passat i no ho hem pogut fer abans. Evidentment, sempre es poden millorar temes de coordinació, o pensar en una agència d’emergències com la que té València. És una reflexió que podem fer de cara al futur.

A Mallorca hi ha deu torrents amb trams on hi pot haver inundacions, i encara un mes a Eivissa.

Per això hem d’actualitzar i revisar tots els protocols i plans de prevenció i d’emergència, tant el Govern com els ajuntaments. Hem de revisar els protocols de l’Inunbal, que són de 2005, i pensar en nous mecanismes per poder avisar la població. També cal ensenyar els ciutadans de determinades zones quines mesures han de prendre en dies que plou molt o quan no han d’agafar el cotxe.

No hauria canviat res si el pla d’Inunbal s’hagués activat abans?

No. Tenc la consciència molt tranquil·la, he revisat el que va passar en les primeres hores. Des del primer minut que entren incidents s’hi envien els operatius necessaris a la zona. A les nou de la nit ja hi havia més de 200 efectius allà. I cal recordar que hi va haver un petit parèntesi de temps en què varen caure les comunicacions a Sant Llorenç. El que fa l’Inunbal és que dona el comandament de tots els organismes que s’han de menester al Govern de la comunitat, però és una qüestió més administrativa i jurídica, ja s’estava actuant.

El batle Puigròs es lamenta que es quedassin sense comunicacions a Sant Llorenç.

Sí, i hem d’evitar que torni a passar. Caldrà posar més repetidors o cercar un sistema alternatiu de comunicacions. És un dels temes importants que també s’han de revisar.

Cal repensar la relació dels nuclis urbans amb els torrents que els creuen?

Aquesta és una reflexió més complicada, però també necessària. Sé que el batle de Sant Llorenç es planteja que s’elimini algun habitatge que obstaculitza el pas de l’aigua. Algunes millores es podran fer, però caldrà una reflexió més llarga, més a mig termini, i escoltar els experts. Abans hem de pensar com millorar la predicció i tota la resposta, com podem avisar la població.

Varen demanar ajuda a la Unitat Militar d’Emergències, i no és el primer pic que es fa. No hi ha prou recursos a les Illes Balears?

Ha estat una catàstrofe important i al nivell Inunbal 2 està previst poder demanar mitjans estatals, com l’UME, perquè els de l’illa poden quedar col·lapsats i no es pot desatendre la resta de Mallorca. Com més mitjans tinguem a disposició, millor, i l’exèrcit, que té una formació que els mitjans d’aquí no tenen, ens ha ajudat amb les feines més dures. Dimensionar els mitjans locals per poder respondre una tragèdia així és complicat.

És difícil canviar de tema, però cal parlar de més coses... I la presidenta Armengol va prometre un acord per al novembre sobre el règim fiscal i econòmic especial per a les Balears (REB). Arribarà?

Sembla impossible canviar de tema, aquests dies em costa molt tornar a la normalitat... Però, bé, hi estam treballant. S’havia avançat molt amb el senyor Montoro però no s’havia tancat cap acord. Amb el canvi de govern d’Espanya ja hem fet reunions, i la setmana que ve n’hi ha més, i feim feina per tenir l’acord el novembre. Aquest també és el compromís del govern d’Espanya. Falta donar-hi la forma final i serà una fita històrica perquè el REB de 1998 ha quedat demostrat que no compensava la insularitat.

Sembla difícil que pugui estar tramitat per a l’1 de gener.

L’1 de gener ha estat sempre una forma de pressió al govern d’Espanya, però el que és important és tenir un bon acord. Encara no ho descartam, hi ha possibilitats segons la forma legal de la norma. Pot ser una llei o un decret llei... hi estam treballant, no vull fer cap anunci.