La seqüència del cas Nóos a les Illes Balears o com vestir de legalitat les decisions d'un president

Recull temporal dels esdeveniments que s'han jutjat i que duran a la presó Urdangarin, Torres i Jaume Matas

El cas Nóos sorgeix com una peça separada de la investigació pel sobrecost del Palma Arena. El jutjat  número 3, de Palma, en el final de la seva instrucció ja  declarà  provat que es va constituir un  " entramat societari agrupat sota la denominació comuna ' Nóos' ", integrat per les empreses:  Nóos  Consultoria Estratègica S.L., Associació Institut  Nóos  d' Investigació   Aploicada , Aizoon  S. L., Virtual  Strategies  S. L, Shiriaimasu  S. L.,  Intuit   Innovation  S. L. i,  posteriorment , dues empreses mercantils més que  constituirien  la Fundació Esport, Cultura i Integració Social.

1. Tot començà al final de setembre de 2003, l'aleshores president del Govern, Jaume  Matas , aprovà verbalment, en una reunió mantinguda a Marivent  -juntament amb  Pepote  Ballester i Iñaki  Urdangarin -, el patrocini de l'equip ciclista Banesto i el projecte 'Oficina del  Proyecto ', que havia de fer el seguiment i la promoció de l' equip  a través de la Fundació  Illesport . Els termes de la reunió se signaren un mes després al Consolat de la Mar. Aquesta reunió fou el principi d'una prolífica relació i del 'modus operandi': primer decidien, després ho vestien de legalitat.

L' IBATUR  (Institut Balear de Turisme) i la Fundació  Illesport  aportaren  els primers  300 mil euros, per pagar material promocional, el lloc web  i els serveis de premsa i seguiment mediàtic. Posteriorment, el novembre de 2003, el consell de Govern aprovà una aportació de 18 mil euros a la Fundació  Illesport  per al patrocini de l'equip ciclista -5 mil per a 2004, 6 mil per a 2005 i 7 mil per a 2006-. L'elaboració del material promocional es va adjudicar exclusivament a l'entitat  Nóos  Consultoria  Estratégica  S. L., que n'establia unilateralment els preus.

IBATUR pagà a Nóos fins a 117 mil euros extrets del seu pressupost de 2004. És la primera quantitat de doblers percebuts per  Nóos  del Govern balear que queda acreditada.


2. Entre el final de 2004 i el principi de 2005, se succeeixen les reunions entre Iñaki  Urdangarin  i l'expresident Jaume  Matas  i també les peticions per col·laborar. El primer proposa un  esdeveniment  relacionat amb el turisme i l'esport: l'Institut  Nóos  d'Investigació, una associació que ell remarcava que no tenia ànim de lucre, havia de fer un  Fòrum  Internacional sobre Turisme i Esport, es diria Illes Balears  Toursport   Summit.

El  text  de la primera sentència ja recull que  Matas  hi accedí perquè Urdangarin  era família del cap de l'Estat. "Com ja succeí abans, la decisió unilateral del president del Govern fou revestida amb posterioritat per dotar-la d'una aparent legalitat", resa l'escrit. En un recurs de la fiscalia també es ressalta que els convenis entre  Nóos  i  Illesport  "sorgeixen del fruit  exclusiu  d'una decisió voluntarista, arbitrària i aliena a tot procediment administratiu".

El  text  inicial del conveni ja contemplava que fos d'un any de duració, que s'havia de fer el 2005 i que el Govern havia de fer una aportació econòmica d'1.200.000 d'euros per cobrir l'organització, gestió i logística.

3. El gener de 2006 es fa una nova reunió per fer una segona edició de la cimera esportiva. Ja es contemplà una col·laboració econòmica d'un milió d'euros. Com era habitual, la decisió s'havia pres abans que es reunís el patronat. Finalment, s'hi aportaren un milió cent mil euros i 35 mil més per cobrir despeses extraordinàries. En el segon conveni, s'incloïa el desenvolupament d'un Observatori Permanent i un Pla Estratègic.

La segona edició  de les Illes  Balears  Forum  es va fer entre el 22 i el 24 de novembre de 2006.  Nóos  presentà factures per valor de 730 mil euros. Poc després  Urdangarin  exigí un seguit de pagaments per uns serveis -que segons Ballester no s'efectuaren-.Tot i les discrepàncies es pagaren perquè Jaume  Matas  volia evitar controvèrsies poc abans de les eleccions de 2007. Amb posterioritat es feren les actes del pagament de 445 mil euros . Segons  l'Audiència, en cap moment s'ha pogut acreditar si el preu dels  esdeveniments  s'adaptava al del preu del mercat.

4. L'any 2006 també es consideren fets provats relatius al blanqueig de capitals.  Diego Torres encomanà a  Miguel   Tejeiro  la posada en marxa d'una estructura societària internacional per ocultar guanys i incorporar-los al tràfic legal. Paral·lelament, Salvador  Trixet  els procurà una segona estructura amb empresa matriu a  Belice  que no fou utilitzada mai. Però no es va provar que Iñaki  Urdangarin   participàs  d'aquestes accions.

Curiosament aquell mateix any, el llavors diputat del PSOE, Antoni Diéguez, ja demanà al Parlament perquè s'havien atorgat 1,2 milions d'euros a la Fundació Nóos per un esdeveniment que durà tres dies -la primera edició de 2005- i que gairebé no havia tingut cap tipus de repercussió.

5. El 2010, arran de la investigació pel sobrecost del cas Palma Arena, en què es trobaren les signatures dels dos convenis, es va obrir la peça separada 25.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 12/08/2018

Consultar aquesta edició en PDF