Les Balears, a la coa de la despesa en educació per habitant

Només el govern de Madrid dedica menys doblers a ensenyament que l’Executiu balear per cada ciutadà de fins a 25 anys. L’any passat el pressupost superà per primer pic els 1.000 milions d’euros
Alumnes de sisè curs de l'escola d'Alaró assisteixen a tutories presencials complint les directrius sanitàries de protecció contra el covid-19

Les Illes Balears són, des del 2013, líders en abandonament escolar. El Govern sap que aquest és un dels principals reptes que hi ha en l’educació, i que no ho té fàcil. La poca qualificació acadèmica que sovint cal per treballar al principal sector productiu de l’Arxipèlag, el turisme, no hi ajuda. Les Balears també són la vuitena comunitat d’Espanya amb més despesa pública per alumne en ensenyament: 5.465 euros, segons les xifres més recents de la Conselleria d’Educació, del 2017. Però aquest rànquing canvia si es mira des d’un altre punt de vista: el de la despesa per habitant. Segons aquest barem les Illes estan clarament a la coa d’Espanya, tot i els increments del pressupost en educació que ha anat aplicant el Pacte.

Les dades més recents que permeten comparar la despesa de les comunitats són d’un informe del Ministeri d’Educació fet el febrer, i corresponen al 2018. El govern espanyol les va facilitar la setmana passada al senador Vicenç Vidal, arran d’una pregunta escrita. Segons aquest document, el Govern va gastar aquell any 959,1 milions d’euros en ensenyament, un 1,9% del total destinat a les diferents administracions de l’Estat, 50.807 milions d’euros. Segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE) al final d’aquell any a les Balears hi vivien 1.188.220 persones, de manera que el Govern va dedicar 807 euros per habitant a l’educació. Només Madrid (786) i les Canàries (773) hi destinaren menys doblers. Totes tres comunitats, però, queden molt per darrere del País Basc, que encapçala el rànquing, amb 1.270 euros per persona.

Es podria al·legar que, principalment, la població que estudia és la més jove. Això deixa de banda la formació d’adults, però també es poden mirar les dades a partir d’aquest barem, i les Balears encara hi surten més mal parades. A final del 2018 hi havia 308.447 habitants de fins a 25 anys, segons l’INE. Això vol dir que el Govern va gastar, per a cada un, 3.109 euros en educació. Només Madrid hi va dedicar menys doblers (2.975) i el País Basc n’hi va destinar gairebé el doble (5.337).

“Estam per damunt de la mitjana estatal en la despesa per alumne”, es defensa el director de Planificació, Ordenació i Centres, Antoni Morante. Però aquest barem només té en compte els estudiants de fins a 18 anys i deixa fora tota la formació més enllà de la Secundària, com la universitària. I, a més, les Balears surten afavorides en aquest rànquing, precisament per l’elevat abandonament escolar, que implica que la proporció d’alumnes és més baixa del que hauria de ser. Morante també argumenta que comparar la despesa amb els habitants no té en compte el tipus de societat, “que està condicionada per la piràmide de població”. Això podria explicar la despesa baixa en una població envellida, que en una alta proporció quedàs fora de la principal etapa educativa, però no és el cas de les Illes, que, segons les darreres dades de l’INE, tenen la població més jove de tot l’Estat.

Mancances arrelades

“El problema és sistèmic. Estam empantanats a destinar el 3% del PIB a educació des de fa molts anys, i és molt poc. Estam pràcticament a dos punts de la mitjana espanyola”, explica el portaveu del Col·legi de Docents, Antoni Salvà. Des de l’any 2000 el pes de l’educació respecte del total del PIB només ha superat quatre anys el 3%, sobretot durant el mandat de Francesc Antich -el 2009 es va arribar al rècord del 3,5%, segons les dades que ha recopilat el Col·legi de Docents.

Morante reclama que es reconegui“l’esforç que ha fet aquest govern” i recorda que l’any passat per primera vegada el pressupost en educació va superar els 1.000 milions d’euros. El portaveu de l’STEI, Cosme Orell, amb tot, recorda que aquesta xifra l’havien reclamada dos anys abans el Consell Escolar de les Illes i la Junta de Personal Docent no universitari. Diu que el 2018 la inversió en educació hauria arribat als 1.450 milions, si els partits haguessin assumit destinar el 5% del PIB a educació. D’ençà del 2013, segons les xifres del Col·legi de Docents, el percentatge no ha superat el 2,9%. I enguany la partida és el percentatge més baix des del 2001 i ha quedat en un 2,6%.

Morante admet que la situació, amb un increment de 2.000 alumnes cada any, “és molt complicada” i recorda l’infrafinançament històric de les Illes. Però això no convenç tothom. El professor i exportaveu de l’Assemblea de Docents Iñaki Aicart retreu als partits d’esquerres l’incompliment de les promeses electorals del 2015. Recorda que el PSIB prometia anar arribant, progressivament, al 5% del PIB. Si s’hagués fet, el 2019 s’hi haurien destinat 1.495 milions, assegura. MÉS per Mallorca, afegeix, deia que augmentarien cada any un 10% el pressupost per arribar al 4,4% del PIB al final de la legislatura. El 2019, si hagués estat així, s’hauria arribat als 1.316 milions d’euros. Podem va ser el partit més agosarat, segons Aicart, perquè prometia arribar al 7% del PIB. “Això hauria implicat arribar el 2019 a uns 2.093 milions d’euros, més del doble”, diu Aicart. Salvà, per la seva banda, es queixa de manca d’informació per part de la Conselleria. “Fa cinc anys que l’Associació de Docents va demanar al conseller, Martí March, els doblers que s’havia estalviat la Conselleria durant la vaga del govern de Bauzà”, recorda. “Encara no ens n’han dit res”.

“Tenim una inversió en educació que no millora i un abandonament escolar rècord, és una situació insostenible”, comenta el portaveu del Col·legi de Docents. Les Balears són la comunitat líder en abandonament escolar des del 2013. La taxa de joves d’entre 18 i 24 anys que han abandonat la formació sense cap títol de Batxillerat o FP de grau mitjà és d’un 24,2%, segons les dades de l’Enquesta de Població Activa i l’INE publicades el gener. “El gran drama és la gran quantitat de treball no qualificat que tenim i que no hi ha prou oferta de Formació Professional per crear prou alternatives”.

A tot això s’hi afegeix que Balears és la comunitat amb la taxa d’universitaris més baixa de tot l’Estat, segons el darrer informe del Ministeri d’Universitats, amb dades del curs 2018-2019. De tots els illencs d’entre 18 i 24 anys només un 10,9% és universitari, un percentatge molt allunyat de la mitjana estatal, que és del 32,1%. També cal tenir en compte que les Illes són una de les comunitats amb més alumnat estranger, que té unes necessitats educatives específiques.

Tenir una inversió adient permetria tenir ràtios d’alumnes per professor més baixes, i atendre millor els estudiants, assenyalen tant Salvà com Orell. El curs vinent, que previsiblement també estarà més marcat pel coronavirus, aquesta reclamació pot guanyar urgència. Caldrà veure si el president espanyol, Pedro Sánchez, respon la petició del conseller March per crear un fons específic perquè l’ensenyament afronti millor el repte del coronavirus.

EDICIÓ PAPER 21/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF