“Ara hi ha el doble d’esclaus que quan es permetia l’esclavitud”

Valentina Milano és professora de Dret Internacional Públic de la UIB

Valentina Milano és professora de la Universitat de les Illes Balears, ha estat jurista especialista en dret internacional i drets humans a la Unesco i a l’Organització Mundial de la Salut, i alta comissionada pels Drets Humans a Ginebra. La investigació The human rights-based approach to human trafficking in international law: an analysis from a victim protection perspective, en quèMilano analitza la legislació sobre el tràfic d’éssers humans, ha rebut un premi de l’Associació Espanyola de Professors de Dret Internacional i Relacions Internacionals. Els traficants de persones cobren per dur les víctimes d’un país a un altre on les exploten, laboralment o sexualment, normalment amb l’excusa de cobrar un suposat deute contret amb el trasllat.

Quina és la dimensió del problema del tràfic de persones?

Hi ha 25 milions de persones en situació d’explotació sexual o laboral avui dia. Ara hi ha el doble d’esclaus que en l’època en què es permetia l’esclavitud. I no ho volem veure.

Quina aportació fa la vostra tesi?

Enfoca la lluita contra el tràfic de persones per explotació des d’una perspectiva dels drets humans que no és la clàsica, perquè la clàssica està basada en la persecució dels traficants i de les xarxes criminals, sense tenir en compte la protecció de les víctimes, l’apoderament o la prevenció.

Què cal fer per protegir les víctimes?

No posar només atenció a la persecució del delicte i disposar de legislació en matèria de prevenció i de protecció de les víctimes. A Espanya el que s’està fent és insuficient. Primer de tot caldria una llei integral, com la que tenen Itàlia i el Regne Unit, en què han inclòs programes específics d’atenció a les víctimes. A Itàlia, durant els primers tres mesos reben assistència psicològica, mèdica i jurídica. Després es fa feina per integrar les dones que tenen la possibilitat d’accedir a permisos de residència. A Espanya no hi hi ha res de tot això. Només hi ha el que poden fer les ONG amb projectes d’aquest tipus, però són puntuals. A Mallorca hi ha el Casal Petit, que atén dones en situació de prostitució i de tràfic per explotació sexual. Fa formació i inserció laboral. Però és insuficient davant la realitat que tenim.

Aquí hi haurà una llei integral?

De moment, no hi ha data. He participat en l’elaboració del projecte de la futura llei que incorpora l’enfocament de drets humans, però no s’ha començat ni a debatre, perquè tenim el Congrés totalment bloquejat amb la situació política actual.

Quins canvis introduiria una llei amb enfocament de drets humans?

Destacaria el principi de participació. Si l’Estat vol intervenir en el tràfic de manera coherent, ho ha de fer amb diferents actors. La policia intervé massa vegades sola i sense coordinar-se amb ningú. El protocol diu que s’ha de treballar en xarxa, però no s’està fent, a la pràctica. El moment de la identificació és clau. A Espanya, quan es decideix si una persona és víctima de tràfic per explotació o no, només hi ha la policia i la Delegació del govern. Falten ONG especialitzades, i els serveis socials. Cal una decisió col·legiada en què intervinguin les persones que tenen més capacitació sobre el tema. A Anglaterra s’han fet projectes pilot en aquest sentit i s’ha vist que és més efectiu. El principi de participació també inclou escoltar la víctima i associacions de dones que coneixen el tema.

Quin altre principi destacaríeu de l’enfocament de drets humans?

El de rendició de comptes. Es contempla dins la directiva europea, la qual obliga que tots els països tinguin un relator sobre tràfic amb finalitat d’explotació perquè faci informes, estudis, etc. Als països nòrdics, als Països Baixos i a França tenen webs on pots trobar els informes anuals i tota la informació que van treballant de manera que hi pot accedir tothom. I presenten el que fan al Parlament. A Espanya només hi ha una persona que ha estat nomenada com a relator, però no hi ha cap informació respecte del que ha fet o el que fa. Ho he tingut més fàcil per obtenir informació a l’estranger que aquí.

Com s’ha de treballar la prevenció?

L’educació afectivosexual als col·legis és fonamental per evitar que el porno sigui el referent educatiu dels joves. D’altra banda, també crec que ens hem d’enfocar en el client, que és qui alimenta la xarxa de tràfic i prostitució. La Fiscalia, a la seva darrera memòria, diu que la situació no atura de créixer i que és dramàtica. Es calcula que el 90% de les dones en situació de prostitució són víctimes de tràfic. Hem d’anar cap a un sistema abolicionista.

Fins a quin punt continua existint i és greu el tràfic de persones per a l’explotació laboral?

Hi ha evidència que està augmentant. La policia ens ha dit que tenen víctimes i no saben què fer-ne. Hi ha pocs recursos per a les víctimes d’explotació sexual i cap per a les de laboral. Espanya només s’està centrant en el tràfic amb finalitat d’explotació sexual. Al carrer hi ha persones que estan exercint la mendicitat i que en són víctimes. Normalment provenen de països de l’est.

EDICIÓ PAPER 28/03/2020

Consultar aquesta edició en PDF