Maó7.511 persones estan en llista d’espera per obtenir un lloc d’amarrament públic en els ports estatals i autonòmics de gestió directa a les Illes, més del doble dels 3.286 amarraments disponibles que gestionen directament el Govern balear i Autoritat Portuària. D’aquestes, 1.155 peticions corresponen als ports de Palma (736), Maó (282), Alcúdia (128) i Eivissa (9) i les 6.358 restants, la gran majoria, als ports dependents de l’Administració autonòmica a través de l’ens Ports de les Illes Balears. Els que acumulen més sol·licituds d’amarrament són, per aquest ordre, els ports de Pollença (952), Sóller (825), Colònia de Sant Jordi (816), Fornells (639), Sant Antoni (511), Ciutadella (494), Portocolom (454), Andratx (437), Cala Bona (231), Cala Rajada (207), Portocristo (203), Cala Figuera (171), l’Estanyol (146), el Barcarès (Alcúdia, 74), Portopetro (68), l’Oberta (63), Valldemossa (59), Banyalbufar (41) i Sant Elm (39).
El nombre de peticions als ports autonòmics multiplica per 15 la xifra d’amarraments disponibles que recentment han sortit a concurs. Des de l’any passat, Ports ha ofert en conjunt la possibilitat d’adjudicar-los 459 espais, quasi la meitat, al port eivissenc de Sant Antoni. Per aspirar a qualsevol altre amarrament de base s’ha d’esperar o bé que el seu titular mori o bé que hi renunciï.
Ara bé, en lloc de reduir-se, les llistes d’espera no fan més que créixer. S’acumulen 1.800 sol·licituds més que fa tres anys i n’hi ha que esperen l’amarrament des de finals dels anys 80. El temps mitjà d’espera ja se situa al voltant dels 26 anys. El gerent de Ports, Kiko Villalonga, ho atribueix a l’eslora de les embarcacions, que “com més gran és, més difícil resulta trobar-hi una vacant”. En aquest sentit, Villalonga en posa dos exemples: “A la Colònia de Sant Jordi només hi ha un amarrament per embarcacions de 12 metres, així que l’espera es pot fer eterna. Per contra, a Pollença hem pogut fer lloc a una barca de menys de cinc metres que el titular havia demanat fa tan sols cinc mesos”, apunta.
Per Illes, Mallorca concentra el 74,2% de les peticions d’amarraments de base als ports públics de l’Arxipèlag, amb 5.576. Menorca té 1.415 persones a l’espera (el 18,9% del total) i Eivissa, 520 (el 6,9%). A Pollença, la llista més ampla de peticionaris, 952, es lluita per aconseguir algun dels 67 atracaments de base que s’hi ofereixen. A Ciutadella només n’hi ha 16 per als 494 que els demanen. També els clubs nàutics i ports esportius tenen la seva pròpia llista d’espera.
Oferta nàutica
L’oferta global nàutica a les Illes frega els 25.000 amarraments, però l’oferta gestionada directament per l’Administració representa només un poc menys del 15% del total. Autoritat Portuària suma 2.200 amarraments de gestió directa entre Palma (1.370), Maó (610), Eivissa (12) i Alcúdia (110), per 1.086 dels ports de Sóller (301), la Colònia de Sant Jordi (268), Sant Antoni de Portmany (245), Ciutadella (147) i Fornells (115). El 85% restant està en mans de clubs nàutics i empreses concessionàries que multipliquen el cost de les tarifes socials. A Formentera, dues empreses gestionen els únics 183 amarraments: Marina La Savina (93) i Port Formentera Marina (90). Les eslores van des dels sis metres dels petits propietaris d’embarcacions fins als 35 dels grans iots de trànsit.
“Hi ha una manca d’amarraments generalitzada”, constata el gerent de Ports. “La solució seria fer-ne més”, però ni mediambientalment ni racionalment ara no es preveu i cada vegada és més freqüent recórrer a autoritzacions provisionals per salvar la temporada, sigui mitjançant la creació de marines seques o la instal·lació de pantalans flotats i camps de boies. A més, al litoral balear hi ha 110 autoritzacions que Costes atorga per poder fer ús de molls i pantalans exclusivament durant l’estiu.
Una barca petita paga 2,5 euros diaris per un amarrament públic; una de trànsit, 33
Una barca petita de sis metres d’eslora i poc més de dos metres d’ample, la més sol·licitada entre les de base que ocupen un lloc a qualsevol port autonòmic, amb serveis de llum i agua, paga aproximadament dos euros i mig cada dia si atraca de punta (914 euros anuals) i el triple (2.742) si ho fa de costat. Aquest preu, segons el gerent de Ports, es duplica si l’amarrament el gestiona un club nàutic i s’encareix encara més en mans d’una concessionària privada. “En canvi, nosaltres només cobram la taxa, no hi feim negoci”, diu Villalonga. “Per això, hi ha propietaris que, encara que disposin d’un amarrament a un port esportiu privat, continuen figurant en la llista d’espera pública per canviar-se quan arribi el moment, ja que saben que pagaran menys”, afegeix.
Per contra, les embarcacions de trànsit són més grans, tenen uns 10 metres d’eslora de mitjana, i paguen un mínim de 33 euros per dia, inclosa l’aigua, el fems i la vigilància nocturna. Aquests preus es multipliquen en el cas dels concessionaris privats.
El Pla General de Ports preveu que el 2033 hi hagi 27.718 amarraments a les Balears, que 21.478 dels quals siguin fixos, 1.678 estiguin a pantalans d’estiu; 2.419, a marines seques, i 2.144, a camps de boies.
“Intentam promoure fondejos i abalisaments prop dels ports i, per això, demanam adscripcions d’aigua per crear camps de boies, com estam fent a Pollença, Sóller i la Colònia de Sant Jordi”, diu Villalonga. De fet, aquest proper 1 de juny s’activa la plataforma digital que permetrà reservar un lloc on deixar l’embarcació a les 331 boies ecològiques distribuïdes entre vuit camps diferents a Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera.
Amarraments de temporada
Aquesta iniciativa es complementa amb la creació d’amarraments de trànsit de llarga durada, fins a un màxim de sis mesos, que no donen resposta al visitant que ve amb la seva embarcació a passar un parell de setmanes de vacances, però sí al resident que no disposa d’un amarrament de base i que així, igualment, pot treure la barca a la mar. A Fornells mateix –remarca Villalonga– s’hi han posat aquestes setmanes alguns pantalans per tal d’incrementar els llocs de trànsit de llarga durada, des de les 105 places de l’any passat a les 134 actuals, i cobrir d’aquesta manera la temporada. “Tant és així que quan es van voler assignar 51 llocs de base que havien quedat vacants, tot d’una només 23 hi van estar interessats”, recorda.
El GOB Menorca diu que ja fa 15 anys que s’ha superat la capacitat de càrrega nàutica a l’illa. L’entitat arriba a aquesta conclusió en comparar els 2.115 llocs per a embarcacions a ports i cales amb les 2.344 barques que es van comptabilitzar el 2010 al litoral menorquí, durant un vol aeri. Però el tan reclamat Pla Insular de Costa (PIC), que havia de limitar i posar ordre a la creixent oferta nàutica, mai no ha vist la llum.
Ciutadella espera una marina seca per reduir la llista d’espera
Ciutadella és un dels ports on es promourà la construcció d’una marina seca, una opció que ja està vigent a zones com la Ràpita on, fins i tot, es poden avarar barques a sol·licitud, reservant el dia que el seu propietari en vol fer ús. “És una solució per atendre la demanda d’amarraments de base per a embarcacions de petita eslora”, explica Villalonga.
El port de Ciutadella acumula 494 peticions en llista d’espera i altres 400 al Club Nàutic. Però ara només hi ha espai per a la meitat: 147 amarraments en mans de Ports i 296 del Nàutic, 70 dels quals són per a embarcacions de trànsit.
El Club Nàutic de Ciutadella gestiona fins al 2042 un total de 180 amarraments entre la passarel·la interior i el moll de la Trona i altres 116 per a eslores d’entre 6 i 10 metres a Cala en Busquets, una dàrsena interior que, a l’espera de la marina seca, ja gestiona des de 2007 i podrà continuar explotant durant quatre anys més.
El president, Juanmi Llompart, explica que s’han atorgat autoritzacions temporals per aquest mateix període tot tenint en compte l’antiguitat de cada soci, si fa alguna pràctica esportiva al club i si és resident a Ciutadella. D’aquesta manera s’ha pogut córrer un poc la llista de base per donar solució als que no tenen amarrament almenys durant els quatre anys vinents. El Nàutic té 800 socis i poder continuar gestionant bona part de l’oferta nàutica al port li permet mantenir l’activitat social.
Deu quilòmetres al sud de Ciutadella, una empresa privada, Nexport, gestiona des de fa 30 anys els 270 amarraments del port esportiu de Cala en Bosc. Aquest mes de maig n’ha caducat la concessió, però l’empresa continua donant servei en precari a l’espera que Ports convoqui un nou concurs públic.
La fi de la concessió de Nexport ha posat en alerta els amarristes, sobretot després de veure com l’empresa promovia una pujada de tarifes tot coincidint amb el final de la seva gestió. Els afectats han creat una associació d’usuaris que ha convençut l’Administració d’actuar. El president dels usuaris, Tolo Torres, ja ha avisat que “posar-hi preus desorbitats seria la mort dels petits propietaris i jubilats que des de sempre han tingut aquí la barqueta”.
