55 feminicidis en un any: l'Estat allarga la protecció a les dones maltractades

MADRIDLa violència de gènere va deixar 55 dones assassinades l'any 2023 a l'Estat, segons el recompte oficial del ministeri d'Igualtat. D'aquestes, 13 havien presentat una denúncia i formaven part del sistema de protecció integral de víctimes de violència de gènere, conegut com a VioGén. Vuit d'aquestes dones, però, ja no tenien cap mesura de seguretat activa. Són dades que el ministeri de l'Interior va detallar a final de l'any passat i que ara han portat el govern espanyol a revisar, de nou, l'algoritme per evitar inactivar "de forma prematura" la protecció de les dones maltractades i els seus menors a càrrec.

D'entrada, aquells casos en què els agents de policia "no apreciïn risc per a la dona" o aquest risc sigui considerat "baix" només podran considerar-se "inactius" si no existeixen mesures judicials de protecció en vigor i es considera que no hi ha "circumstàncies de vulnerabilitat de la dona o perillositat dels agressors que aconsellin mantenir-lo actiu". En els casos on el risc sigui considerat "mitjà, alt o extrem", "només" es podrà desactivar el sistema VioGén si durant sis mesos ha estat "impossible" localitzar la víctima. Fins ara, el sistema desactivava els casos de més risc quan passava tan sols un mes des que la policia no la trobava.

El govern espanyol ha endurit els criteris que permeten la desactivació dels mecanismes de protecció en casos de dones que han patit violència de gènere i que estan emparades sota el sistema VioGén per "prolongar la protecció que reben les víctimes i evitar que pugui produir-se la seva indefensió prematura", ha detallat el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska. Ho ha explicat en una roda de premsa amb motiu del Dia Internacional de la Dona i després de la celebració d'un consell de ministres extraordinari i monogràfic al voltant de la violència masclista.

A partir d'ara, la protecció s'inactivarà en cas d'assassinat; sortida a l'estranger o internament de l'agressor en un centre de custòdia, o qualsevol fet que "faci innecessària la protecció de la dona que ha patit violència de gènere". També serà possible desactivar la mesura si "no s'aprecia risc" o aquest es considera "baix o mitjà", o si no existeixen mesures judicials de protecció en vigor i la víctima ho sol·licita de manera "voluntària, manifesta i reiterada". En tot cas, la instrucció aprovada amb les modificacions recull "l'obligació" d'aplicar l'anomenat Protocol Zero, que manté una permanent "comunicació detallada i raonada" del cas entre la policia i els òrgans judicials corresponents.

Inactivació supervisada i excepció si hi ha menors

A banda de limitar els criteris, el govern espanyol ha creat una nova modalitat de seguiment: "la inactivació supervisada dels casos". Aquesta nova modalitat fixa mecanismes de control policial durant un període de sis mesos –que pot arribar a ampliar-se un any– i impedeix la inactivació total del cas quan es tracta d'una situació "d'alta complexitat", com pot ser el fet que hi hagi un menor, o si en algun moment "s'ha detectat un risc qualificat" per part de la policia, segons ha detallat Interior. A més, s'incorpora l'obligació de contactar durant aquest període i de manera presencial amb la víctima per "revaluar la situació". Una trobada que caldrà deixar registrada al sistema.

Segons les últimes dades del ministeri de l'Interior, actualment hi ha 83.070 casos actius al sistema VioGén, dels quals 50.924 casos reben algun tipus de protecció policial.

Llei de tràfic contra l'explotació de persones

El consell de ministres d'aquest divendres també ha reprès la tramitació de l'avantprojecte de llei integral contra el tràfic de persones. La norma, que ja va ser presentada el 2022 tot i que no es va arribar a tramitar, arriba en primera volta i se centra en la protecció de les víctimes, la majoria dones estrangeres en situació irregular.

Per això, un dels canvis principals és que les víctimes podran comptar amb permisos provisionals de residència i treball, així com accedir a ajudes sense que sigui necessari haver interposat una denúncia, com ara l'accés a l'ingrés mínim vital. La ministra d'Igualtat, Ana Redondo, ha defensat que la norma busca un "abordatge integral" de tots els tipus de tràfic de persones.