5 trucs de les xarxes que et poden ajudar (o no) a endreçar casa teva
L'organitzadora professional Clara Massons analitza els pros i els contres d'alguns dels reptes d'ordre més populars d'internet
BarcelonaPer sort o per desgràcia, sembla que a Instagram li encanta l’endreça. Les xarxes estan plenes de trucs d’ordre, sistemes d’organització i reptes motivadors que prometen canviar-te la casa i la vida. Molts d'aquests reptes d’ordre tenen 3 punts en comú. El primer és que duren poc temps: entre 21 i 40 dies com a màxim, dedicant-hi només uns minuts cada dia. És la manera de no perdre la motivació tot just començar. El segon punt en comú és que t’animen a buidar. El repte consisteix a treure de casa un nombre determinat de coses, perquè els resultats siguin quantificables i no et frustris el primer dia si no veus resultats dràstics. El tercer punt en comú és que no funcionen i tots tenen una recaiguda. Aquests instagramers de bona fe que t’animen a fer els reptes d’ordre només t’expliquen com els ha transformat la vida i com són de feliços ara. De manera que quan tu ho proves a casa i no et funciona, et quedes amb la sensació que no ho has sabut fer prou bé, o que el sistema que proposen no és per a tu.
Tot i això, com a persona experimentada en provar nous mètodes, he de dir que aquests sistemes poden tenir els seus avantatges. Aquests reptes poden servir per engrescar-te a començar a buidar i simplificar casa teva, i per anar gradualment canviant la mentalitat i viure amb menys acumulació. Poden ajudar-te a trobar el mètode i estil de vida que s’ajusta més al teu tarannà i apropar-te a una casa més organitzada i relaxant. Analitzem els pros i els contres dels cinc reptes més populars d'internet.
El repte dels 30 dies
Consisteix a dedicar 15 minuts al dia a llençar tot el que no ens fa servei a casa durant un mes. Roba que no ens posem, cosmètics caducats, joguines oblidades… Al final d’aquest repte de velocitat (en 15 minuts no hi ha ni un segon per perdre) aconsegueixes que la casa es vegi una mica més buida, si és que el que llences estava a la vista. Si llences coses que estaven guardades en armaris i calaixos, la casa es continua veient igual d’atapeïda. Aquest repte és per a les persones “sense temps”. Que repeteixen el mantra que van de bòlit, i que no es comprometrien a provar un repte que els requerís més estona d’ordre i neteja.
El perill d’aquest repte, a més de la frustració d’endreçar durant més de trenta dies i veure casa teva igual o pitjor, és que quan comences a buidar, els objectes se’t multipliquen. És a dir, com més coses treus, més coses et trobes que no recordaves ni que tenies i acabes aclaparat. El meu consell, si volem provar el repte, és que ens centrem en una categoria concreta d’objectes i no en comencem una altra fins que l’acabem, com per exemple revisar medicaments. No cal que intentem fer una tria exhaustiva i ordre del nostre armari en 15 minuts. No és realista ni durador.
El repte de l’1, 2, 3
Popularitzat per Joshua Fields i Ryan Nicodemus, de The Minimalists, consisteix a llençar una cosa el dia 1 del mes. L’endemà, 2 coses. El següent, 3 coses. Fins a acabar el mes i llençar-ne 31. És indicat per motivar-se i començar el camí de suprimir coses i simplificar-se la casa. En realitat és més aviat un joc, i com tots els jocs té les seves trampes. La més comuna és “guardar-se” coses per llençar el dia que no sapiguem què suprimir: potser el dia 6 volem llençar 8 mitjons vells, però ens en guardarem un parell “per si de cas” no sabem què suprimir cap al final del repte.
El perill és passar-se tot un mes recorrent la casa amb neurosi, com un gos a la caça de la rampoina, però no acabar veient un efecte “uau” a casa. El segon perill és enfadar-se amb la família. Quan tenim ganes de llençar, ens és més fàcil voler suprimir les coses dels altres, perquè no les fem servir, o perquè no hi estem aferrats emocionalment. De manera que podem caure en el parany d’enfadar-nos amb la resta de la família perquè “guarda massa” i “no llença mai res”, quan de fet hem de centrar l’atenció en nosaltres mateixos i en els nostres objectes primer. I sí, les nostres fotos del mòbil i els documents de l’ordinador també cal revisar-los i fer-ne neteja abans d’atabalar els altres.
12-12-12
Consisteix a reunir 12 elements per llençar, 12 per donar i 12 per guardar. L’ha inventat el nord-americà Joshua Becker, de la web Becoming Minimalist. Està indicat per anar buidant casa teva sense arriscar gaire. Es tracta d’anar habitació per habitació sense aturar-te fins que hagis trobat tots els objectes. Evidentment, si trobes 25 objectes per llençar o donar, no cal que hi renunciïs a favor de la norma. Jo entenc que el número és una orientació de mínims. El repte està molt de moda a les xarxes, però jo personalment no li trobo la gràcia. El gran perill és emmagatzemar i acumular a tort i a dret el que no fem servir per treure-ho de la vista perquè en realitat no ens atrevim a desfer-nos-en.
L’altre perill recau en el fet de donar. Aquesta acció ens pot fer creure que aquest objecte que donem està fent un bé a algú, com una mena de caritat. De manera que molta gent continua amb el seu hàbit de comprar de més, amb la “tranquil·litat” que fan una acció solidària. D’això ens en parla el gran organitzador australià Peter Walsh, especialista en acumuladors extrems. En la seva experiència de més de vint anys, Walsh ha treballat cada dia amb persones que compren desmesuradament, però amb la sensació que estan fent un bé social perquè quan es cansin d’aquell objecte el donaran als pobres. Aquesta roda malaltissa acaba amb l’economia del consumidor compulsiu i crea tones de residus arreu que el planeta no pot assumir.
40 bosses en 40 dies
Cada dia de la Quaresma has d’omplir una bossa amb objectes que no vols per donar-los als altres. Ann Marie, de la web White House Black Shutters, ho presenta com un sacrifici de generositat i renúncia, i es fa un cop l’any, encara que no celebris la Quaresma.
Personalment, crec que d'aquest repte tot està malament. Donar des de la renúncia és dolorós i inútil. Crec que és més pràctic donar diners a qui ho necessita i que compri el que li calgui. En aquest sentit, Marie Kondo recomana buidar la casa parant atenció en el que volem conservar, amb què volem viure, en lloc de què volem llençar. Aquest canvi de perspectiva és essencial per no recaure en l’acumulació i fer que els nostres esforços per simplificar la casa perdurin per sempre.
Per altra banda, el repte de les 40 bosses es fa cada any, per la Quaresma. Això vol dir que durant el procés de buidar no hem après res, perquè després hem tornat a acumular. El sentit veritable de fer un repte de neteja és aprendre del nostre malbaratament per adoptar uns hàbits més responsables de consum i acostumar-nos a no acumular. Fem neteja un cop a la vida i després mantenim la casa a ratlla, perquè hem canviat la nostra mentalitat.
La youtuber Marissa d’A to a Zen Life explica que no ens volem adonar que en realitat ningú no vol les nostres coses usades. Que les coses que donem o que guardem per als nostres fills no s’aprofiten tant com ens pensem. Hi vivim aferrats, donant-hi un valor que en realitat no tenen (encara que potser allò era car quan ho vam comprar) i aquests objectes són brossa, o ho seran un dia. Marissa va fer un camí personal del maximalisme al minimalisme i diu que el gran error d’intentar endreçar la casa amb trucs i reptes és que no es fa un canvi de mentalitat real. Que tan bon punt hem donat una bossa plena d’andròmines, sortim a comprar a la recerca de tresors vintage, gangues i gadgets “que no ens podem deixar escapar”. Sense aquest canvi de perspectiva tan necessari, diu, ens passem la vida buidant sense estar mai a gust a casa nostra.
One Touch
Aquests són només alguns exemples dels reptes d’Instagram, però n’hi ha molts més. Un sistema que es diferencia de la resta és el One Touch, o toc únic, podríem dir. Imaginem que entrem a casa i deixem l’abric sobre la butaca, les claus sobre la taula del menjador, i les sabates davant del sofà. Si volem tenir la casa endreçada, després haurem d’agafar cada cosa i desar-la al seu lloc. El sistema del toc únic et diu que deixis les coses al seu lloc a la primera. Deixa-ho on toca d’entrada, i així no ho hauràs de recollir després. Aquesta premissa, que és sentit comú, és la clau de les persones endreçades que, contràriament al que pensa molta gent, no es passen el dia endreçant, perquè simplement no desendrecen. Potser podem adaptar la dita i afirmar que no és més endreçat qui més ordena, sinó qui menys desendreça.