Salut

"Del 0 al 100, quanta ansietat sents ara mateix?"

Investigadors del Clínic creen una apli que permet predir si la persona pot tenir un trastorn ansiós en el futur

G.G.G.
4 min
Un psicòleg amb una pacient a la seva consulta

BarcelonaViure amb un malestar continu, amb una sensació desagradable que, per exemple, no et deixa dormir o caminar tranquil·lament per la ciutat, sovint sense que hi hagi cap motiu aparent. Una de cada tres persones experimenta episodis puntuals d’ansietat en el seu dia a dia, i s'estima que almenys el 20% de la població mundial patirà un trastorn causat per l'ansietat al llarg de la seva vida. L’ansietat és una reacció normal i saludable del cos humà que s’activa quan s’ha de fer front a una amenaça o un perill. Serveix per preparar el cos per a una situació que genera neguit, i d’exemples quotidians n’hi ha molts, com els nervis abans d’una entrevista de feina, però també els pensaments negatius provocats per haver de passar davant d’un lloc o veure algú que et porta mals records. La capacitat de tolerar l'ansietat és molt diferent per a cada persona i, mentre algunes gairebé no són conscients que la viuen, d'altres no només pateixen sudoració, acceleració del cor o sensació d’ofec –els símptomes clàssics– sinó que, a més, se sumeixen en una espiral de pensaments terribles.

“Quan aquesta reacció natural s'activa en situacions habitualment no amenaçadores o perilloses o de manera persistent, fins al punt que interfereix de manera important en la vida diària, parlem d’un trastorn d’ansietat”, diu el psiquiatre i cap del grup Imatge dels Trastorns relacionats amb l'Estat d'Ànim i l'Ansietat (IMARD) de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (Idibaps) Joaquim Raduà. Per determinar si una persona el té, el psiquiatre ha de demanar-li el seu grau d'ansietat al llarg de les últimes setmanes a través d’un qüestionari. Però aquest mètode té diverses limitacions, perquè es demana al pacient que faci una valoració mitjana de la seva ansietat, que habitualment no és lineal ni en el mateix grau cada dia, i perquè es basa en una informació retrospectiva que està molt esbiaixada per les emocions del moment, pels records del que ha passat recentment, i que és poc representatiu de com ha sigut realment l'episodi ansiós.

"Se'ls pregunta quants dies s'han sentit preocupats les ultimes dues setmanes, o les preguntes són difícils d’interpretar i els pacients acaben responent qualsevol cosa que no té a veure amb les preguntes. A més, és fàcil que no se'n recordin bé, que els pitjors episodis predominin i els extrapolin", explica Raduà. El psiquiatre defensa que el mètode tradicional per mesurar l'ansietat basat en qüestionaris està quedant obsolet i és incomplet, ja que no permet avaluar si les preocupacions de cada moment eren lleus o intenses, predir si la persona tindrà ansietat en el futur i adaptar l'atenció a la necessitat del pacient. Per això, defensa la mesura de les emocions al moment, "just quan es produeixen, en el context en què es produeixen i durant diversos dies o setmanes”. I això, apunta, es pot fer fàcilment amb un telèfon mòbil.

Un mètode més complet

L'equip que lidera aquest psiquiatre de l'Hospital Clínic, un dels més citats arreu del món en l'estudi dels estats d'ànim i l'ansietat, ha desenvolupat una aplicació per mesurar i valorar els nivells d'ansietat dels seus pacients de manera continuada a través dels seus smartphones. Al llarg dels sis mesos, l’apli ha permès fer un seguiment de l’evolució d’aquest trastorn en un centenar de persones.

Els participants havien de respondre diverses vegades al dia a preguntes sobre la seva ansietat. "Del 0 al 100, quanta ansietat sents ara mateix?" Aquest és el missatge que el Pablo rebia un parell de vegades al dia, amb diferents formulacions i a diferents hores, perquè valorés la seva ansietat diària. També havia de reportar quines sensacions físiques acompanyaven aquesta percepció ansiosa (per exemple, si tenia tensió muscular), si anava acompanyada de pensaments negatius i si ho responia canviant conductes, com evitar anar a llocs o defugir d'algunes situacions.

En una escala en què 0 és "gens ansiós" i 100 és "molt ansiós", el Pablo gairebé mai superava el llindar dels 50 punts. Abans, però, havia sospitat que era una persona ansiosa perquè sentia molt de malestar i una sensació desagradable quan pensava en el futur. És xilè, viu temporalment a Barcelona i diu que intentava anticipar-se al futur i que a vegades se centrava més en el que no havia passat que en el present. "No és senzill quantificar o posar una xifra a l'ansietat, però és interessant com et fa pensar. De vegades tens la percepció que estàs més ansiós, però t'adones que no és constant. És com si tinguessis algú que et fa ser conscient del teu estat en aquell moment", apunta.

Pic durant el confinament

La majoria dels participants van ser adherents, és a dir, responien a les preguntes de l'apli regularment. "L'aplicació permet recollir dades de la intensitat de la preocupació, de la seva freqüència i de com evolucionava en el temps. I això és important perquè l'ansietat és molt dinàmica, no es manté igual tota l'estona. Estudiar la inestabilitat, els canvis sobtats o progressius en l'estat ansiós és molt útil”, apunta Raduà.

Els últims dos anys ha crescut la incidència de l'ansietat i, també, del trastorn de l'ansietat, que ja era altament freqüent, tant per al tipus reactiu (persones que el pateixen ateses les circumstàncies) com per al predispositiu (persones que ja el patien o tenien altres tipus de trastorns de salut mental). Per exemple, la pandèmia ha disparat un 128% les consultes a Catalunya per episodis d’ansietat i, de fet, una part de la recollida de dades per a l'apli es va fer durant el confinament domiciliari, entre el març i el juny del 2020, quan es va registrar un augment significatiu de l’ansietat (vegeu gràfic).

Evolució de la percepció ansiosa dels participants en l'estudi del Clínic-IDIBAPS durant els primers mesos de confinament.
stats