La informació revelada aquest cap de setmana per l'ARA Balears sobre la manca d'aigua a Palma per fer front als 20.000 pisos que ha autoritzat el Parlament en validar el Decret llei d'Habitatge ha fet reaccionar el GOB. L'entitat ecologista critica amb duresa aquesta norma, que amb el pretext de resoldre la manca de pisos per als ciutadans de l'illa, ha ignorat la situació dels recursos hídrics del municipi de Palma. "Ja vàrem advertir que habilitar aquest augment de construcció sense les tramitacions pertinents dels instruments urbanístics i, per tant, sense estudis d’impacte previs, pot derivar en problemes greus vinculats. Per exemple, pel que fa a la gestió i disponibilitat dels recursos hídrics", ha dit la portaveu ecologista Margalida Ramis.

Donar solucions polítiques al problema de l'habitatge a les Illes no és ni fàcil ni ràpid. I quan hi ha presses, els resultats no solen funcionar. És comprensible que quan Marga Prohens i Jaime Martínez arribaren al Consolat i a l'Ajuntament de Palma, respectivament, agafassin encara més consciència que hi ha un problema per sobre de qualsevol altre a les Balears: la ciutadania no arriba a final de mes perquè gasta el que no té en habitatge. Això, en el millor dels casos.

Avícola Son Perot, l'empresa promotora de la macrogranja de 750.000 gallines a Sineu, ha qualificat el decret llei del Govern per a la regulació de les macrogranges a les Balears d'"un atac a la seguretat jurídica i una vulneració de l'Article 16 de la Llei de garantia d'unitat de mercat". Segons ha informat l'empresa en un comunicat, la norma "imposa mesures restrictives per a explotacions ramaderes intensives afectant de manera directa el sector avícola mentre deixa fora altres indústries com la porcina i la bovina."

El PSIB ha avançat que rebutjarà el decret del Govern per a la regulació de les macrogranges a Balears perquè, al seu parer, té "massa mancances per regular el model d'agricultura industrial a les Balears" i han sol·licitat que es tramiti com a projecte de llei per a presentar al·legacions.

El Govern ha hagut de pitjar l'accelerador per trobar fórmules per corregir l'aprovació de 34 esmenes de Vox gràcies al vot erroni a favor del grup parlamentari popular. Segons ha pogut saber l'ARA Balears, l'Executiu farà cas de les recomanacions dels jurídics i esperarà 24 hores a publicar el decret llei amb el qual es faran marxa enrere mesures com eliminar el requisit del català a la funció pública, que la llengua pròpia deixi de ser vehicular a l'educació, eliminar les ajudes als migrants i permetre construccions a Àrees Naturals d'Especial Interès (ANEI). Fonts properes al Parlament assenyalen que és la millor manera de poder eliminar els articles que es varen aprovar en la caòtica sessió d'aquest dimarts.

Més de mil cases de les Balears que són il·legals i que, així i tot, fan actualment lloguer turístic amb permís de l'Administració, pengen ara d'un fil a causa de la ruptura de Vox amb el PP. Els populars comptaven amb els diputats de l'extrema dreta per modificar per la via parlamentària el Decret llei de simplificació administrativa que, avui dia, prohibeix que qualsevol casa que prové de la il·legalitat, per molt que es regularitzi, pugui fer lloguer vacacional.

El decret llei de simplificació administrativa –principalment en l'àmbit urbanístic–, que permetrà externalitzar la gestió de les llicències i que legalitzarà milers de construccions en sòl rústic ja és aquí. El Consell de Govern aprovarà aquest divendres una norma que no ha deixat ningú indiferent i que ha rebut crítiques dures per part de l'oposició i entitats ecologistes, així com suport i empenta dels promotors i els constructors, entre d'altres.

Els arquitectes de les Balears consideren que el decret llei del Govern, que ja ha validat el Parlament, genera confusió i contribueix al mal costum de fer excepcions constants a les normes urbanístiques. En aquest cas, a més, opinen que provocarà la legalització de locals i altres espais que no tenen condició d'habitatge, però ja són al mercat utilitzats com a llars de manera irregular. Per tant, asseguren que en comptes de posar nous habitatges al mercat, es fomentarà que s'especuli amb els irregulars i, a més, no els queda clar com es podrà controlar el preu limitat que preveu la normativa per als nous pisos i cases fruit d'aquesta norma. Així ho explica el Col·legi Oficial d'Arquitectes (COAIB) a les seves al·legacions a la nova normativa, registrades la setmana passada al Parlament de les Illes Balears i a les quals l'ARA Balears ha tingut accés.

El PSOE i Sumar MÉS presentaran un recurs d'inconstitucionalitat contra el Decret llei 5/2023, que elimina el requisit del català a la sanitat pública balear. Segons ha explicat aquest dilluns l'OCB, fa setmanes que varen iniciar converses amb els dos grups parlamentaris, a través del PSIB i de MÉS per Mallorca, per fer possible que un mínim de 50 diputats signin i presentin el recurs elaborat per l'entitat.

El sector de la patata és un dels més afectats per la borrasca Juliette; tant, que es calculen pèrdues de més de la meitat de la collita primerenca. Així ho ha explicat el pagès Llorenç Pasqual, que treballa en una de les finques de Mateu Export de sa Pobla, l'empresa que exporta el 80% d'aquesta hortalissa. "Confiava collir més de 400 tones de patata primerenca, i si en cull 150 ja serà molt", ha reconegut el pagès, aquest dilluns dematí després de la visita de la presidenta del Govern, Francina Armengol; la consellera d'Agricultura, Mae de la Concha, i el conseller de Medi Ambient, Miquel Mir, a la finca de Son Puça, que té 7,5 hectàrees.

La borrasca Juliette, que passà per l'Illa la darrera setmana de febrer i deixà la nevada més gran dels darrers quaranta anys, ha generat danys pel valor de 4.460.000 euros, segons estima el Govern. Ho ha anunciat la consellera d'Agricultura, Mae de la Concha, aquest dijous en una roda de premsa a sa Pobla, on la presidenta, Francina Armengol, també ha informat de l'aprovació d'un decret llei per pal·liar les pèrdues en explotacions agrícoles, ramaderes i forestals.

El Parlament ha validat aquest dimarts el Decret llei de mesures urgents en matèria urbanística, per a la contenció del creixement urbanístic de les Illes, "un territori fràgil, vulnerable i amb un alt índex de pressió humana que en compromet els recursos naturals".

El Pacte va tirar endavant deu decrets llei al llarg del 2022, un més que l’any anterior, quan els efectes de la pandèmia centraven gran part de l’activitat legislativa. L’esclat de la guerra a Ucraïna, i la crisi econòmica i l’alta inflació que se n’han derivat, han comportat l’aprovació de dos plans de xoc mitjançant decrets. La presidenta del Govern, Francina Armengol, va anunciar el primer el 29 de març, amb mesures per valor de 106 milions d’euros, i l’altre el 4 d’octubre, en el transcurs del Debat de Política General, amb 25 mesures que arribaven als 200 milions.

El Parlament ha donat llum verda aquest dimarts al decret llei aprovat pel Consell de Govern, que recull les mesures anunciades per la cap de l'Executiu, Francina Armengol, en el transcurs del Debat de Política General. La votació ha tingut 32 vots a favor –de tots els partits d'esquerra– i 22 abstencions. A més, el Pacte ha tombat la possibilitat que es tramiti com a projecte de llei, la qual cosa permetria la inclusió d'esmenes per part de l'oposició.

El Pi ha anticipat aquest dilluns que demà votarà en contra de la convalidació del decret que va anunciar la presidenta del Govern, Francina Armengol, per combatre l'escalada de preus arran de la guerra a Ucraïna. El portaveu parlamentari regionalista, Josep Melià, ha criticat que el decret llei "és un calaix de sastre", i sosté que l'Executiu "abusa de mala manera" d'aquesta figura legislativa. Melià afirma que, a través d'aquesta fórmula –aprovar decrets i convalidar-los al Parlament– "es restringeix el dret de participació dels grups de l'oposició".

El govern espanyol i l'Executiu balear han obert negociacions per resoldre discrepàncies sobre la constitucionalitat d'alguns preceptes d'un total de tres normatives promulgades pel Parlament: la Llei turística, el decret llei per reduir la temporalitat en l'ocupació pública i el decret llei que regula el sector del taxi a Eivissa.

El Congrés fa aquest dijous un ple extraordinari per convalidar, entre d'altres, el decret llei de mesures d'estalvi energètic. Amb aquest, es vol "donar compliment a allò que ens exigeix la Unió Europea", ha recordat el vicepresident del Govern i conseller de Transició Energètica, Memòria Democràtica i Sectors Productius, Juan Pedro Yllanes, responent una pregunta feta en una roda de premsa.

El Govern de les Illes ha aprovat un decret llei que regula la situació dels taxis a Eivissa fins, com a mínim, d'aquí a dos anys. El cas és que s'havia detectat una falta de taxis en certs punts de l'illa a causa de l'alta demanda que havia saturat a l'oferta a més dels problemes tarifaris.

El Consell de Govern ha aprovat el decret llei per combatre les festes il·legals. Amb aquest decret, es defineixen aquests esdeveniments i també s'estableix un barem de sancions. És un decret que modifica la Llei 7/2013 d'activitats per combatre festes il·legals i s'ha aprovat amb el suport del Consell d'Eivissa i dels ajuntaments de l'illa.

El Parlament balear ha donat llum verda aquest dimarts a la convalidació del decret llei aprovat pel consell de govern extraordinari del passat 30 de març, sobre les 25 mesures i els 106 milions d'euros totals del pla de xoc per pal·liar els efectes econòmics i socials de la invasió russa d'Ucraïna. El decret s'ha tirat endavant sense cap vot en contra, tot i que Gent per Formentera ha estat l'únic partit fora de l'Executiu que hi ha votat a favor. La resta de partits s'han abstingut, tal com van anunciar aquest dilluns, malgrat que el PP havia demanat en un primer moment intervenir en el torn en contra del debat, però ha estat per tenir opció a la rèplica als partits que hi votaven a favor. D'altra banda, els grups que formen al Pacte, amb 28 vots a favor i 27 en contra, han denegat l'opció que aquest decret es tramiti com a projecte de llei i inclogui propostes dels altres grups parlamentaris.