La vaqueria Son Carbó, que està ubicada a Campos i és una de les explotacions afectades pel tancament d’Agama, ha presentat una oferta per adquirir el 51% de Formatges Grimalt amb el suport d’altres socis, en una operació que pretén garantir la continuïtat del sector lacti a Mallorca.

La Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, a través de la Direcció General de Qualitat Agroalimentària i Producte Local, ha obert dos expedients al grup Damm per utilitzar el nom de Mallorca en relació directa amb el Laccao. Una marca que ja no té cap vinculació amb l'illa i que és un producte 100% català.

Els productors de llet de vaca de Mallorca han fet una crida pública a no consumir productes i fer boicot al grup Damm en resposta al tancament de la planta d’Agama i a la decisió de deixar de recollir la llet a l’illa. El sector considera que l’empresa ha incomplert el compromís adquirit amb els ramaders, que preveia mantenir la recollida fins al setembre per donar-los marge de reorganització.

La història d'Agama a Mallorca hauria pogut acabar d'una altra manera. El grup Damm estava obert a cedir la fàbrica i la marca Agama, però després de mesos de negociacions la proposta es va rebutjar. Aquest oferiment es va produir durant les converses per crear una cooperativa a Mallorca que gestionàs la producció lletera a l'illa i on conviurien el Govern balear, els treballadors d'Agama, els ramaders i algun inversor privat. El que havia de ser l'armilla salvavides per al sector lleter de Mallorca no va arribar a bon port i ha provocat l'enfonsament i la mort d'una altra part de la indústria de les Illes Balears.

Compareixença urgent del conseller d'Agricultura, Joan Simonet, per donar comptes al Parlament pel tancament d'Agama, la principal empresa lletera de les Illes. En un debat marcat per les crítiques de l'oposició a la gestió de la Conselleria, Simonet ha carregat contra el grup Damm per haver propiciat aquest tancament amb una "política erràtica de preus". "Em qued sabent el que val la paraula donada per aquest grup i el seu compromís real amb aquestes illes", ha lamentat. "El que no pot ser és jugar amb el sector, amb els ramaders i amb els treballadors", ha criticat.

El grup Damm ha arribat a un acord amb els treballadors d'Agama després de setmanes de negociacions. A causa del tancament de la fàbrica a Palma, l'empresa reubicarà cinc dels 14 treballadors i els nou restants seran indemnitzats amb una quantia més gran que la inicialment apuntada. Amb tot, segons ha informat Jesús Ávila, portaveu dels treballadors d'Agama, als cinc que continuaran, se'ls mantindrà tant les condicions econòmiques, com altres elements laborals, com l'antiguitat.

Fins als anys 70, un de cada tres treballadors de les Balears es dedicava a la indústria. Les Illes fabricaven bona part del que feien servir i, fins i tot, exportaven a la Península i a l’estranger. Avui, les xifres són unes altres i constaten com aquest sector, considerat estratègic i imprescindible per a la creació d’ocupació de qualitat, és pràcticament anecdòtic en el conjunt de l’economia i continua perdent presència. El monocultiu turístic s’ha imposat de tal manera que, en el millor dels casos, la indústria representa el 5% de l’activitat econòmica. Segons dades del Govern, que fa servir paràmetres menys restrictius, hi ha unes 6.000 empreses. Segons la base de dades de la Fundació Impulsa, la xifra no arriba a les 700.

El tancament de la fàbrica d'Agama, propietat de Damm, suposa una nova pèrdua econòmica per a sector primari de les Illes Balears. La part de la subvenció que la cervesera va rebre de Fons Europeus i del Ministeri d'Agricultura i Pesca tornarà als fons pressupostaris de la Unió Europea i el govern espanyol, respectivament. No s'invertirà en altres possibles explotacions del sector que podrien haver-la cobrat si Damm no els hagués sol·licitat per, posteriorment, tancar la fàbrica.

Indignació, rebuig i ràbia dels treballadors d'Agama per l'actitud de la Conselleria d'Agricultura davant el tancament de la fàbrica a Palma. Així ho ha explicat el portaveu dels treballadors de la lletera mallorquina, Jesús Ávila, a l'ARA Balears. "Fa tres mesos que no ens volen rebre", ha assegurat Ávila. Segons lamenten els treballadors, des que es va anunciar que es truncava el projecte cooperatiu, intenten reunir-se amb el conseller Joan Simonet sense èxit, tot i que la fàbrica ja ha tancat.

La presidenta del Govern, Marga Prohens, ha acusat el Grup Damm d’enganar l’Administració i els ramaders amb el tancament de la fàbrica d’Agama a Palma, referent de la indústria lletera de Mallorca. A més, durant el ple del Parlament de les Illes Balears ha informat que el Govern revocarà la declaració d’interès autonòmic que havia sol·licitat la multinacional i li exigirà la devolució d’una subvenció de més d’un milió d’euros. "Estarem al costat del sector i donant suport a les seves iniciatives per garantir la continuïtat de la indústria lletera", ha subratllat la presidenta.

Estava cantat des de fa mesos que Agama no acabaria bé. I així ha estat. Un dels emblemes de l’agroindústria illenca se’n va en orris. Un pic més, la pregunta és tan simple com desmoralitzadora: com pot ser que un producte de la terra a un país que no atura de reivindicar les senyes d’identitat no sigui viable?

Joves de Mallorca per la Llengua no oferirà la cervesa d'Estrella Damm durant l’Acampallengua els dies 11 i 12 d'abril al parc de Na Molla de Manacor després que l'empresa catalana hagi decidit tancar la principal empresa lletera de Mallorca.

Damm ha anunciat que, després del tancament de la fàbrica d'Agama a Palma, farà tot el Laccao a Catalunya, però en mantindrà la recepta tradicional. A més, l'empresa també ha assegurat que no hi haurà cap mena de canvi pel que fa a la quantitat de producció d'aquesta beguda tradicional de les Illes Balears, ni tampoc en la comercialització, ni la distribució, simplement, l'únic canvi és que, a partir d'ara, Laccao, un dels productes estrella de la indústria illenca, serà un producte 100% català.

Damm haurà de tornar 1,1 milions d'euros al Govern de la subvenció que va rebre en el marc de la transformació del sector primari, després d'anunciar el tancament de la fàbrica d'Agama de Palma i incomplir amb la normativa establerta. Això sempre i quan l'expedient que obrirà la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural confirmi el que és una evidència: no s'han complert les condicions de l'establert a les bases, ja que aquestes obliguen a mantenir l'activitat cinc anys des de que es cobra l'ajut públic.

Agama, en mans del Grup Damm, va anunciar aquest dimarts el tancament definitiu de la planta de Palma i posà punt final a la darrera gran central lletera amb producció pròpia a Mallorca. L'impacte immediat, per ara, s’ha traslladat al camp. Tres explotacions ramaderes mallorquines, que depenien de la central com a principal comprador, queden en una situació d’extrema fragilitat. La reducció progressiva de comandes ja n'havia tensionat la viabilitat, i l’anunci del tancament certifica un escenari incert per a unes granges condicionades pels sobrecostos de la insularitat i per la competència de producte exterior a preus més baixos.

La històrica empresa làctia mallorquina Agama, fundada el 1958 i propietat del Grup Damm des de fa una dècada, ha comunicat als seus treballadors que tanca la seva planta a Palma després d'anys de crisi per falta de competitivitat. Segons han informat fonts d'Agama, la direcció de l'empresa ha ofert la recol·locació en llocs de treball d'altres empreses del grup als catorze treballadors de la companyia actualment en plantilla.

El Govern va fixar el 31 de desembre com a data límit per trobar una solució a l'Associació General Agrària Mallorquina (Agama), que deixarà de comprar llet als productors de Mallorca el 2026. No obstant això, fonts de l’Executiu han explicat a l’ARA Balears que han ampliat el termini per trobar una sortida a la central lletera perquè “no es pot dur a terme a final d’any”. Així i tot, han lamentat que la data fixada no s’hagi complert i han justificat que els tràmits “són lents”. L’Executiu encara no ha decidit una nova data límit per esclarir definitivament el futur d’Agama, encara que es preveu que sigui a principis d’any. Si no, “no es tindrà capacitat per maniobrar ni per revertir la situació”, han reconegut fonts de l'Executiu.

L’any 2024 a Mallorca es varen produir 9.708.923 litres de llet, gairebé tres milions de litres menys que el 2020, l’any de la pandèmia, quan la xifra superava els 12,6 milions de litres. En només quatre anys la producció ha caigut d’aquesta manera tan acusada a causa de “la crisi de les indústries làcties, principalment d’Agama”, segons ha explicat el director general d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, Fernando Fernández. 

El Govern ha fixat el 31 de desembre com a data límit per trobar una solució a l'Associació General Agrària Mallorquina (Agama), segons han anunciat fonts de l'Executiu a l'ARA Balears. "És el termini màxim perquè, si no, no tindrem capacitat de maniobrar, ni per revertir la situació", han afegit. Fonts del sector primari han afegit que Agama comprarà llet a un dels tres productors que actualment n'hi ven fins dia 31 d'octubre del 2026, però han remarcat que, a partir del 31 de març, aquesta llet ja no l'elaborarà a Mallorca perquè acabarà el contracte de lloguer de les instal·lacions que Damm té amb comercial Bordoy.

El Govern ja prepara l'informe per retirar la declaració de projecte industrial estratègic que va atorgar a Agama vint mesos abans que la central lletera anunciàs que el 2026 deixaria de comprar llet als productors de Mallorca, segons han confirmat fonts de l'Executiu a l'ARA Balears. "Encara fan falta algunes reunions", han afegit. El consell de Govern va decretar l'1 de desembre del 2023 la importància del projecte que en aquell moment proposava Damm, l'empresa propietària d'Agama.