Publicitat
Publicitat

La classe benestant de Damasc fuig en cotxes de luxe cap al Líban

Centenars de famílies riques han creuat la frontera buscant refugi

Mentre les potències occidentals ultimen els detalls per a l'imminent atac aeri a Síria, centenars de famílies dels barris del centre de Damasc han decidit abandonar la capital i buscar refugiar al veí Líban. "Han arribat milers de persones. Hem vist passar entre 400 i 600 famílies en els dos últims dies", explica Fires Khaldi, un simpatitzant del partit sunnita Future, de l'ex primer ministre libanès Saad Hariri. Khaldi s'encarrega de registrar els nous desplaçats i ha pogut constatar que molts vénen dels barris benestants de Damasc.

"No s'havien vist cues tan llargues a la frontera de Masnaa des de feia més d'un any", insisteix Khaldi. Però, a diferència d'altres ocasions, molts dels vehicles que han creuat, procedents de la capital siriana, són cotxes de luxe. Aquest pas ha estat obert des de l'inici del conflicte el 2011 i s'ha convertit en la porta de sortida per a la majoria de la població de Damasc. Molta de la classe mitjana ja havia marxat, però ara ha arribat el torn de l'elit del país.

Les famílies més benestants que s'havien quedat a la capital comencen a témer ara per la caiguda del règim. Fins avui, l'activitat comercial ha seguit el seu curs, i els hotels i els restaurants del centre de Damasc han continuat oberts, aliens a la guerra que assola el país.

La Doha és filla d'un ric empresari de Damasc i va arribar amb la seva família ahir al benestant barri d'Aixrafiyeh, a Beirut. "El meu pare té por que els atacs aeris puguin arribar al nostre barri, Al-Merjeh [prop de la ciutat vella]", confessa la Doha, abans d'afegir que "Damasc ja no és segura per a ningú". La seva família és sunnita, però com molts dels sirians de classe alta no està en contra del règim. "El que més ens ha costat és deixar els gossos allà. La meva mare se'ls estima molt, però els hem deixat amb un dels nostres treballadors perquè en tingui cura i eviti que els hi passi res", explica la jove de 20 anys.

La majoria de sirians adinerats que van arribar a Beirut d'ençà que va començar el conflicte prefereixen el barri de Hamra, perquè és més cosmopolita i bulliciós. Però la família de la Doha ha triat la tranquil·litat d'Aixrafiyeh. A més, trobar un habitatge lliure a Beirut en aquests moments és impossible. Per això la seva família ha decidit de moment anar a un hotel luxós a l'espera de trobar un habitatge.

El Manaf és enginyer industrial i és a Beirut des de fa uns mesos, al barri de Hamra. Viu en un pis no gaire gran que li costa 1.500 euros al mes de lloguer. Ara hauran d'estar una mica més estrets perquè el seu germà petit i dues germanes casades van arribar ahir. "El meu pare no ha volgut marxar. Està jubilat i no vol deixar el seu xalet a Takiya al-Sumaliya. Per això han vingut només els meus germans. La meva mare s'ha quedat amb el meu pare, però si la situació empitjora s'afanyaran a creuar la frontera", explica el Manaf. "No sé què passarà. És una llàstima que destrueixin el nostre país", afegeix.

"La meva família ja fa temps que viu al Líban, ja era hora que jo també me n'anés", explica amb tristesa el Munar, propietari d'una fàbrica tèxtil a Damasc. "El que vindrà ara farà molt de mal al país, d'una manera o altra ens afectarà a tots, tant als opositors com a nosaltres, els homes de negocis", lamenta aquest empresari que va arribar dimecres a Beirut.

Tensió i espera a Damasc

La incertesa es nota a la capital siriana. L'oposició no confia que la intervenció dels Estats Units i els seus aliats pugui canviar el curs de la guerra. "Els nord-americans i els anglesos ja han deixat més que clar que l'atac militar només serà un càstig al règim per utilitzar les armes químiques contra la població civil", insisteix a l'ARA Uassim Zabad, un opositor de Damasc, en una entrevista per Skype.

Zabad es lamenta que "aquest espectacle de força no portarà enlloc, si no és per enderrocar el dictador". L'opositor adverteix a més que, com a resposta, les forces del règim "intensificaran les matances contra civils amb armes tradicionals i míssils de llarg abast".