ENTREVISTA

Neus G. Parrot: “La publicitat veu un filó en el feminisme”

Neus G. Parrot va deixar l’agència de publicitat on treballava amb la satisfacció d’acabar amb una campanya no sexista

Després de més de 10 anys al sector, el 2017 Neus G. Parrot va deixar l’agència de publicitat on treballava amb la satisfacció d’acabar amb una campanya no sexista. La prova que els anuncis poden trencar estereotips, diu. Amb Carmela Serantes i Lia Mendonça s’han conjurat per estendre aquesta filosofia a través d’un observatori online i guia pràctica, Piensa Sexi, en què consciencien contra la hipersexualització dels anuncis.

Com neix Piensa Sexi?

A l’agència de publicitat on treballava vaig coincidir amb la Lia Mendonça i la Carmela Serantes. Érem un corcó perquè volíem canviar les dinàmiques i els estereotips sexistes que hi ha al sector. A poc a poc vam anar coent la idea d’una guia molt bàsica. Jo veia que s’havien fet guies de comunicació no sexistes, amb un llenguatge molt institucionalitzat, però estava convençuda que allò només s’ho llegia la gent del sector. Aplicant la lògica de la publicitat, diríem que amb Piensa Sexi volem vendre el llenguatge no sexista en la publicitat.

El joc Sexi sta és una provocació?

Hem fet una forma de feminisme vendible, un producte, seguint la mateixa lògica que faríem servir si volguéssim vendre un producte publicitari. De vegades sabem que introduir el llenguatge d’ells i elles perjudica la creativitat. Per això diem que es pot canviar el rol, l’escena i no posar la dona només a dins d’una casa... De fet, volem una publicitat no sexista, però sabem que la publicitat ha de continuar sent atractiva i que sempre plantejarà una opció bonica de la societat, perquè al final és una ficció, però no cal que sigui sexista. Ser sexi no és un concepte negatiu. Tinc dret a sentir-me sexi i presumir del meu cos, però la societat no té cap dret a jutjar-me en funció del meu cos.

Carreguem contra la publicitat però els anuncis són el reflex d’una realitat.

Sempre dic que el nostre pitjor enemic són els estudis de mercat, perquè si mirem el comportament del consum veurem que en la gran majoria la decisió de comprar productes de neteja recau en la dona. I ella és l’encarregada de comprar-los. Els anunciants ho saben i pensen que no volen ser suïcides i mantenen els estereotips. És un cercle viciós i entenc que hi vegin un risc, però estem en un moment social de canvi i estic convençuda que això els acabarà passant factura perquè els estudis també assenyalen que cada cop més les dones tendeixen a rebutjar els estereotips de gènere. Les marques han de començar a trobar un equilibri perquè a la llarga l’estereotip no els servirà. També hi ha un tema de responsabilitat. La indústria publicitària mou molts diners i té un altaveu molt poderós, així que no pot llançar segons quins missatges. Una de les coses que em van fer tirar endavant Piensa Sexi és que sentia molts cops que traïa els meus principis i necessitava posar un contrapunt perquè em preguntava si utilitzem el poder negativament i en contra de la meitat de la població. Les dones som el 52% de la població, som l’única majoria discriminada.

¿La publicitat s’ha deixat amarar de l’esperit #MeToo i el 8-M?

Sí, però la publicitat és molt oportunista: ha vist un filó en el feminisme i fa campanyes suposadament feministes. És el que els nord-americans anomenen femvertising, publicitat amb enfocament feminista que funciona molt bé i que s’ha convertit en una tendència, però es nota molt la intenció i l’oportunisme. Ja el 2017 em trobava clients que em deien «Volem fer una campanya dirigida a dones» perquè sí, perquè es porta. Ignorar homes o dones no té cap sentit des del punt de vista comercial.

La publicitat és un sector masculinitzat?

Malgrat que a les facultats el 70% d’estudiants són dones, als departaments creatius la xifra s’inverteix fins al punt que només el 20% de creatius són dones, i com més amunt, pitjor. Només hi ha un 14% de directores creatives i de caps d’agència només un 1% són dones. Així és inevitable una visió endocèntrica. 

EDICIÓ PAPER 20/04/2019

Consultar aquesta edició en PDF