KNOCKOUT

La insubmergible Molly

La fama que va adquirir Margaret Brown com a supervivent del Titanic la va utilitzar com a combustible per a les seves causes

D emà farà 107 anys que Margaret Brown va sobreviure a l’enfonsament del Titanic. Margaret Tobin (el Brown el va agafar del marit més tard) va néixer a Hannibal, Missouri, el 1867, en el si d’una família pobra d’immigrants irlandesos. Es van traslladar a Colorado, on ella va començar a treballar en una botiga a Denver. Allà hi va conèixer el seu marit, J.J. Brown, un pobre home que va fer sort a la vida. El matrimoni es va enriquir gràcies a la indústria minera. Però la Margaret mai es va acomodar i va promoure encara més allò que l’havia amoïnat sempre: defensar els drets dels treballadors i de les dones, potenciar l’alfabetització i l’educació dels nens i lluitar pel benestar de les classes més baixes. Amb el temps, Margaret Brown es va convertir en un personatge de l’alta societat de Colorado, coneguda i estimada per les seves activitats filantròpiques.

El 1909 la Margaret es va separar del marit amb un bon acord econòmic, de tal manera que va poder mantenir l’estatus i va donar continuïtat a les seves iniciatives socials. Els primers mesos del 1912 els va passar a Egipte, formant part d’un gran viatge organitzat pel milionari nord-americà John Jacob Astor IV. Però a primers d’abril va rebre una carta urgent que li comunicava que el seu net més gran estava malalt, i va decidir tornar als Estats Units. Igual que els Astor, va comprar bitllet a Cherbourg per pujar al Titanic. Poc s’imaginaven tots plegats que s’embarcaven cap a un dels pitjors destins de la història.

Quan el Titanic va topar amb l’iceberg, Margaret Brown va col·laborar en les feines de salvament. Va repartir els passatgers als bots salvavides fins que la van convèncer perquè també hi pugés. S’hi va resignar. Però dalt del bot número 6 s’acabaria guanyant el seu sobrenom. Contravenint les ordres del tripulant oficial, va fer tornar l’embarcació a la zona de restes del naufragi per buscar-hi més supervivents. Els altres passatgers de la barca sempre més van explicar la determinació i el coratge d’aquella dona. La premsa la va fer famosa com la insubmergible Molly Brown. Mai ningú li havia dit Molly, però ja se sap que el sexisme ha tingut una certa tendència a batejar amb diminutius ridículs les dones que han protagonitzat grans gestes.

La fama que va adquirir Margaret Brown com a supervivent del Titanic la va utilitzar com a combustible per a les seves causes. Va crear un comitè de supervivents de primera classe del Titanic per ajudar els supervivents que hi viatjaven en segona i tercera classe i que ho havien perdut tot. El 1914 es va presentar com a senadora als Estats Units però va tallar la seva carrera política per viatjar a França amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial, formant part d’un comitè nord-americà que treballava per reconstruir les zones més devastades de França. Margaret Brown, la insubmergible Molly, va ser condecorada anys més tard amb la Legió d’Honor.

La resta de la seva vida la va dedicar als altres: va continuar lluitant pels drets de les dones i perquè es formessin, i va ajudar a fundar els primers tribunals de menors dels Estats Units. Margaret Brown va morir el 1932 mentre dormia a l’Hotel Barbizon de Nova York. Si Margaret Brown hagués mort vint anys abans en l’enfonsament del Titanic, la sort de molta gent, homes, dones i nens que mai van posar un peu al vaixell també s’hauria perdut en les profunditats de l’Atlàntic.

EDICIÓ PAPER 14/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF