CADA CASA, UN MÓN

La tranquil·litat a peu de carrer

Roc boronat, al Poblenou de Barcelona, per MCD/Studio

TEXT: CRISTINA ROS / FOTO: JOSÉ HEVIA

E l Poblenou, més que molts altres barris de Barcelona, permet viure tranquil i estar immers a la ciutat. La possibilitat d’habitar a peu de carrer, en un edifici de poques plantes, sense sentir-se envaït pel trànsit de cotxes i de persones, sinó acompanyat, encara és real en aquest indret prop del mar, on es pot fer poble o, si més no, es pot fer barri. Si, a més, es pot gaudir d’un petit pati, un espai d’aire lliure i verd com a teló de fons habitable, tot plegat esdevé la materialització d’un somni.

És el que viuen la parella formada per l’arquitecte Marco De Togni, de MCD/Studio (un gabinet d’arquitectura que va fundar el 2013 a Barcelona amb Pablo Carro i Antonella Montes), i la directora artística publicitària i interiorista Dolores Llorens. “Segurament, tu ets el teu millor client”, diu el Marco, satisfet del resultat de la reforma total que varen fer d’una planta baixa i un entresol del carrer Roc Boronat del Poblenou.

El que varen adquirir fa uns anys a un preu ben assequible era un espai de dues plantes que es feia servir com a magatzem. Però aquell lloc original de final del segle XIX, fosc, cec, deteriorat i molt compartimentat -“com una gruta”, el defineix l’arquitecte-, avui és una casa blanca, lluminosa, diàfana, amable i assossegada. I sí, a peu de carrer.

Desfer-se dels entrebancs, guanyar claror

Hi havia no pocs entrebancs: el portal d’entrada estava parcialment tapiat i tancat amb una porta metàl·lica. El pati del darrere era cobert per un forjat ceràmic. No hi havia circulació d’aire. La llum natural no arribava a la planta baixa. “Les característiques de l’entresol ens feien intuir el potencial de l’habitatge”, afirma De Togni. Amb una reorganització dels espais i desfent-se dels nombrosos entrebancs, farien que la claror prengués possessió de la casa, aconseguirien grans dosis de llum natural, potenciarien la ventilació creuada i farien que aquesta casa, llarga i estreta, sembli avui molt més ampla, clara i funcional.

Van caldre tot un seguit d’intervencions capitals per aconseguir-ho. Per començar, van recuperar l’arc original del portal que dona al carrer i van recular l’entrada, creant un doble portal: el de l’exterior, de vidre armat, no només aporta seguretat i privacitat, sinó que també deixa passar la llum. A sobre, uns barrots metàl·lics blancs, com blanca és tota la casa, permeten obrir les finestres de l’entresol i la porta interior de la planta baixa -els dos elements de vidre emmarcats en fusta- perquè hi corri l’aire. Uns ventiladors al sostre, que conserva les voltes entre bigues com a memòria del vell magatzem, mouen l’aire. No cal més refrigeració.

Igualment, es va destapar el pati, que s’ha convertit en una part més de l’habitatge i permet treure-hi la taula menjador que se situa a l’interior però a tocar o, si més no, posar-hi unes gandules i gaudir del lloc més verd de la casa, a cel obert. D’altra banda, eliminar l’escala de caragol que comunicava la planta baixa i l’entresol, i deixar el buit -cobert amb vidre reforçat- assegura l’entrada de llum des de dalt cap a la zona d’estar. Aquesta és un únic espai que, del carrer al pati, inclou una primera zona d’esbarjo, la cuina, la sala -un contrapunt de color en els sofàs d’obra i el menjador, tot ben blanc, ben il·luminat amb una reconfortant naturalitat.

Després de la reforma de MCD Studio, l’accés a l’entresol es fa a través d’una escala metàl·lica molt lineal. Només pujar-hi s’obren els dos dormitoris dels nens, cap a la part del darrere de la casa, i, cap a l’altre costat, el de la parella, que dona al carrer sense sentir-se envaït.

El Poblenou ofereix tranquil·litat, i amb la reforma d’aquesta casa s’ha guanyat una serenor blanca, d’un blanc càlid, que és el que pinta tots els espais i elements, també el terra. I aquesta Mediterrània tan pròxima entra a Roc Boronat, no només en la blancor i en la claredat, sinó també en la rajola catalana que cobreix el terra dels dormitoris infantils i els banys, o en les persianes alacantines que s’estenen com a tendal al pati. Una economia de materials, majoritàriament naturals, i, si més no, “honestos”, segons remarca De Togni, conscient que van voler una casa “sense enganys”, que transmeti pau i una certa espiritualitat ambiental. Així asseguren respirar-la els que la viuen. 

Deixar la memòria de la casa

Al lloc on hi havia una escala de caragol que comunicava els dos nivells de la casa vella, la reforma de MCD/Studio hi deixa un buit. Guarden la memòria antiga, entre altres elements dos espais entre bigues, recoberts amb vidres de seguretat. Una gran part de l’esforç en la transformació d’aquest habitatge respon a donar claretat a l’interior. La llum natural, així, es guanya en bona mesura via zenital, des de l’entresol, però també obrint-se al carrer i al pati del darrere, que conserva la paret de pedra original i esdevé un pulmó verd per a la casa.

EDICIÓ PAPER 04/04/2020

Consultar aquesta edició en PDF