Un clam unitari per agafar el timó amb coneixement de causa
La societat civil i les forces polítiques van sortir al carrer a favor de l’autogovern en la primera mobilització popular després del franquisme
PalmaLa política i professora Lila Thomàs tenia 26 anys quan carrers i places de Palma van acollir la primera manifestació popular a favor de l’autogovern dels pobles de les Balears, després de l’època fosca de la dictadura. La societat i les formacions polítiques de tot color havien dipositat una gran esperança en l’estat de les autonomies. Tan sols quatre mesos abans s’havien realitzat les primeres eleccions democràtiques, que aconseguiren la representació al Congrés i al Senat de membres d’UCD, el PSOE i Aliança Popular.
“Per l’autonomia de les Illes Balears”, deien les pancartes d’aquella històrica manifestació. El polític Josep Melià ho va il·lustrar en un text: la societat volia agafar el timó i resoldre “des d’aquí, democràticament i amb coneixement de causa, els problemes de l’atur, de les misèries de la vida, de l’ensenyament”. “Si qualcú no la reclama [l’autonomia] no és que no la vulgui, sinó que no sap què és”, hi afegia l’escrit.
Catalunya i el País Basc encapçalaven les revindicacions. L’11 de setembre d’aquell any s’havia duit a terme a Barcelona una manifestació de més d’un milió de persones en la qual reclamaven “Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia”. “Ens hi emmirallàvem”, admet Thomàs. La Constitució ni tan sols s’havia començat a teixir.
Unió de forces
La manifestació del 29 d’octubre de 1977, que va integrar totes les forces polítiques democràtiques llevat d’Aliança Popular, va mobilitzar entre 20.000 i 25.000 persones. Hi van participar bona part de la societat civil, els moviments culturals i els partits amb representació al Congrés i al Senat. També hi participaren el Partit Comunista i Unió Autonomista -malgrat que no haguessin guanyat representació durant les eleccions-, entre altres formacions.
Fins i tot hi participà el darrer batle franquista de Palma, segons recorda la professora, perquè la gent pogués accedir al centre de la ciutat amb transport públic. L’aleshores president de l’Obra Cultural Balear, Josep Maria Llompart, va llegir el manifest unitari, en què es reclamaven l’autogovern, l’autonomia i la normalització lingüística a tots els àmbits de la societat.
Retrospectiva
Malgrat els esforços, no aconseguiren gaudir finalment d’un Estatut d’Autonomia fins a sis anys després: el 1983. Les Balears foren la penúltima comunitat autònoma que aconseguí el reconeixement de l’autogovern. Aquells foren, sens dubte, anys moguts. Entre la manifestació i l’Estatut, es va aprovar la Constitució i va produir-se el cop d’estat del 1981. “Va ser la primera manifestació popular important després del franquisme -assenyala Thomàs-, encara que quaranta anys després s’ha demostrat que el model de les autonomies ha quedat obsolet”.
Amb el temps, “hem comprovat que l’Estat, tot aplicant un moviment recentralitzador, no ha respectat l’autogovern que havia de fer valer al text estatutari”, adverteix. “Vam voler un cafè per a tots i al final ens van donar una beguda descafeïnada. I ara ens trobam davant d’una crisi d’estat profunda”, conclou la professora.
