Quan el món eren quatre carrers (pensant en Carme Colomina)

DIVENDRES vaig fer una llarga xerrada amb la periodista Carme Colomina per a l'entrevista que s'ha publicat aquest diumenge a l'ARA Balears. Qui és cap d'Internacional del diari ARA de Catalunya i una de les professionals que millor coneixen la realitat europea i de la resta dels continents em transmetia la il·lusió que ella sempre ha mantingut per tenir una finestra oberta al món des de la seva secció; també m'assegurava que el món ens és avui tot a l'abast i que per això mateix ella ja considera el periodisme d'Internacional un periodisme de proximitat, gairebé com el que desenvolupa qualsevol altra secció. Pensava ara en Carme Colomina perquè aquest dilluns serà a Mallorca, a Bunyola, per impartir una conferència sobre els grans reptes interns i externs que té actualment la Unió Europea.

I pensant en la conversa mantinguda amb la periodista he recordat la tia Maria, una germana de la meva padrina, que quan anàvem a visitar-la a Llucmajor, si el tio Pep no era a la casa, jo sempre li demanava per ell. "El tio Pep és pel món", em deia. Mai no estava gaire temps a tornar, perquè, de fet, el tio Pep només anava a fer una volta per plaça, al cafè del cap de cantó o, com a molt, agafava la bicicleta per arribar a entrecavar un trosset de terra a foravila.

A mi aquell "és pel món" sempre m'ha fet molta gràcia. Ho deim molt manco ara, millor dit, no ho deim gens. Però fa una quarantena d'anys, per moltíssima gent el món es reduïa a quatre carrers, una vintena de persones a tot estirar, una notícia i un grapat de xafardejos. Després de parlar amb Carme Colomina i recordar una vegada més el tio Pep, encara que no tinguin res a veure el món de l'un i el de l'altra, segur que cadascú es quedaria amb el seu. I ho entenc. El tio Pep en un món de quatre carrers, i la periodista, amb la immensitat per observar-la.