El cap de la consellera no és cap trofeu

Les xarxes socials perden amb Joana Maria Camps una de les seves dinamitzadores més significatives. Les bromes sobre les ficades de pota de la consellera eren, certament, inevitables. L’enfrontament amb la comunitat educativa, tot i actuar dirigida per Bauzá, li han costat el lloc. Està bé que els col·lectius que s’hi enfrontaren ho celebrin, però també seria recomanable demanar-los que no perdin el cap. Primer perquè Bauzá no sembla disposat a canviar de plantejaments i, sobretot, perquè, com ells mateixos recorden, els problemes de l’educació no es redueixen al TIL, i molt menys a una consellera que l’aplicava a les ordres estrictes del Consolat. L’eufòria d’ahir ha de venir acompanyada de l’assossegament avui. El cap d’un conseller no és cap trofeu, perquè cal no perdre de vista que els objectius són, suposadament, millorar l’educació. I sindicats i Assemblea estan obligats a mantenir les formes i el rigor dels plantejaments per molt que els desesperi l’obcecació de Bauzá. Els agradi o no, hi ha nova consellera i es mereix una oportunitat.

EDICIÓ PAPER 07/12/2019

Consultar aquesta edició en PDF