Publicitat
Publicitat

Bartomeu Suau: "Practicant és tota persona que fa el que Jesús ens va ensenyar"

Repte On s'estableix Bartomeu Suau es crea parròquia, es fa poble. De fet, aquest capellà mallorquí, rector a la Indioteria i al Pont d'Inca, ha treballat per convertir una barriada en una comunitat cohesionada i arrelada. No cal dir que se n'ha sortit

Acaba de rebre, a Madrid, un dels premis de la Fundació Esplai al Voluntariat per la trajectòria de tota una vida. També s'ha vist com a personatge central de Més que un barri, el documental dedicat al barri palmesà de la Indioteria, dirigit per Iskra Karadzhova i realitzat per les productores Cinètica, Fromouterspace i Apasib. Bartomeu Suau (Palma, 1944) és un religiós singular. Abans d'asseure'ns per a l'entrevista, organitza una colla de nens i nenes que han de fer una de les múltiples activitats de la parròquia de la Indioteria i ens ensenya el Club Esplai Jovent, que des del 1981 és l'element de cohesió i dinamització d'una barriada que abans era marginal i que amb el temps s'ha convertit en un model de poble a imitar. Avui reuneix 600 nens i nenes i 90 monitors, que són els mateixos nens del barri que ja han crescut.

Què recorda dels seus inicis com a rector a la Indioteria, el 1979?

Quan hi vaig arribar feia uns anys que aquella mena de poblet antic s'havia convertit en una barriada al costat d'un polígon industrial de recent construcció. S'hi havien edificat més de cinc-cents pisos, als quals havien arribat unes sis-centes famílies treballadores provinents de tot arreu. Les famílies no es coneixien. La droga i la delinqüència s'hi havien establert. Vaig arribar a la Indioteria en els moments més difícils de la barriada. D'altra banda, jo tenia l'escola dels meus pares, que eren mestres del temps de la República, grans mestres que contribuïen a canviar la societat. Tot d'una ja em vaig posar per feines.

Us van rebre bé a la barriada?

Hi va haver de tot: vaig tenir l'admiració d'alguns i un fort rebuig d'altres. El bisbe, Teodor Úbeda, em suggerí que anàs a Madrid a veure què feien en parròquies de barriades marginals. Ho vaig fer i vaig veure que es podia treballar. Vaig decidir que m'havia d'integrar, fer molta feina per crear un bon clima al barri. Això, esclar, va provocar forts problemes amb les bandes de la droga i de la delinqüència, perquè sabien que aquell bon ambient actuaria en la seva contra. M'apallissaren, i cada vegada que ens robaven anava a cercar-los perquè ho tornessin. Fins un dia, molt important, que vengueren els dos caps de les bandes i em digueren: "Tomeu, tu has guanyat. Marxam".

¿S'ha de tenir una concepció especial de l'Evangeli per actuar com vostè ho fa?

Pens que Jesús va venir al món per fer això, per treballar per als que més ho necessiten, per ajudar els més vulnerables. Ja tot d'una, a la Indioteria em demanava sovint què faria Jesús si fos al meu lloc. Estava segur que no s'esperaria dins l'església que venguessin els fidels, sinó que, com diu l'Evangeli, aniria a veure els leprosos, els cecs, que vol dir els més dèbils. Aquí no hi ha miracles. Mai no hi ha miracles: el miracle de la transformació d'aquest barri és la feina feta dia rere dia.

Què vol dir "Més que un barri"?

Un barri no és com un poble, on la gent està arrelada i hi viu de manera més o manco permanent. Un barri sol viure en un canvi continuat de població, en un gran desarrelament. Per això és tan important transformar-lo en un poble, on tothom té cura del seu niu. I en sortir d'aquest niu se'n troba un altre que també l'acull, que el coneix i l'estima, que està cohesionat com a poble. Així, tot d'una que hi ha un problema, es detecta i es pot afrontar. És imprescindible que els nins creixin amb arrels, han de saber d'on són. Si un nin coneix tothom que viu al seu edifici, i el coneixen, ja no pegarà una potada al vidre de l'entrada per rompre'l.

¿Aquest és el significat de la paraula parròquia , per vostè?

La parròquia és una unió de persones, convivència, compartir. I no hi pot haver parròquia sense poble.

Però avui les parròquies han perdut molts fidels...

A mi m'estranya quan sent que l'Església ha perdut molts seguidors. No ho compartesc. Qui és practicant? Per mi ho és tota persona que, sigui creient o no, intenta fer el que Jesús ens va ensenyar. Lligar la pràctica amb el fet d'anar a missa i al confessionari és una cosa del franquisme. El més important avui és que la gent sigui feliç i, en aquest sentit, el millor és fer feliços els altres.

Vostè deu ser partidari de l'Església dels pobres que proclama el nou papa. Què n'opina de certes proclames elitistes i conservadores d'alguns bisbes i arquebisbes?

Miri, ni el Papa, ni els bisbes estan al carrer. Tenen una feina molt difícil, que no té res a veure amb la meva, que és estar amb la gent al carrer. No som qui per jutjar un papa o un bisbe, no tenc els elements suficients per fer-ho. Estigui o no d'acord amb el que fan, sempre rés per ells. Jo no vull jutjar a ningú, el que m'importa de veres és no deixar de ser qui som.

¿No creu necessari fomentar l'esperit crític entre la gent del barri?

¿A vostè li sembla que en una barriada obrera, amb problemes greus per arribar a final de mes, ens preocupam de l'esperit crític? El que volem i necessitam és crear un esperit positiu. El Club d'Esplai Jovent no és un lloc d'entreteniment. És l'espai per fomentar l'amistat, l'entrega als altres, la voluntat de canvi, l'esperança per un món millor i, també i especialment, la formació d'un criteri per saber decidir. Això és fonamental.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 18/11/2017

Consultar aquesta edició en PDF