RELLEU INSTITUCIONAL

Els líders de la UE desafien el Parlament Europeu

Reivindiquen el seu dret a escollir el president de la CE

Els caps d’estat i de govern de la UE volen elegir el president de la Comissió Europea. No volen tenir les mans lligades, com va passar el 2014, quan el Parlament Europeu va impulsar una iniciativa perquè fossin els eurodiputats els qui designessin el cap de l’executiu comunitari. “És una decisió autònoma del Consell”, van deixar clar ahir els líders europeus reunits a Brussel·les. “No podem garantir que un dels candidats del Parlament sigui el president de la Comissió. No hi ha automatisme en aquest procés. Els tractats són molt clars”, va assegurar el president del Consell Europeu, Donald Tusk.

Els governs de la UE es resisteixen a repetir la fórmula del 2014. Aleshores cada grup polític del Parlament va designar el seu candidat a presidir la CE i el de la força més votada, el popular Jean-Claude Juncker, es va convertir en cap de l’executiu comunitari sense que el Consell Europeu -l’òrgan que agrupa els caps d’estat i de govern dels 28- tingués marge de maniobra per imposar el seu candidat. No rebutgen que els partits presentin el seu candidat però tampoc es comprometen a acceptar el president que elegeixi l’Eurocambra. “Hi ha hagut consens que no hi pot haver cap automatisme”, va advertir el president de França, Emmanuel Macron, principal opositor de la iniciativa, coneguda amb el nom de spitzenkandidat.

Segons els tractats europeus, és una elecció reservada als dirigents i l’Eurocambra només l’ha de votar -per ratificar o per rebutjar- posteriorment. Però el Parlament afirma que la seva fórmula és més democràtica perquè els electors també voten el president de la Comissió. La batalla institucional està en procés d’agreujar-se després del missatge dels líders a la cimera d’ahir. És un enfrontament inèdit que es pot girar en contra del projecte europeu. Macron ahir va llançar dards enverinats contra l’Eurocambra, a qui va acusar d’haver boicotejat la fórmula de l’ spitzenkandidat quan va rebutjar crear llistes de circumscripció europea per als comicis del 2019.

La immigració, una prioritat

Els líders europeus també van tenir ahir un debat sobre els pressupostos comunitaris per al període 2021-2027, els primers sense el Regne Unit. Ahir no es va parlar de xifres ni línies vermelles, sinó de prioritats. Els 27 tenen clar que no hi pot haver retallades en la política d’immigració (per frenar-la, s’entén) ni en la lluita contra el terrorisme o el programa Erasmus. Les retallades per cobrir el forat del Brexit -uns 13.000 milions- es faran sobretot en els fons agrícoles i regionals.

L’anècdota de la jornada la va protagonitzar el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, que va fer el ridícul quan va intentar enumerar els països que integraven el Sahel. La UE va anunciar la contribució de 176 milions d’euros per a l’ecoregió de l’Àfrica. Rajoy va comparèixer davant la premsa espanyola per explicar-ho, però el president popular es va oblidar del nom dels cinc països del Sahel que ahir participaven en la conferència d’alt nivell -Mali, el Txad, Mauritània, el Níger i Burkina Faso- que es va fer a Brussel·les. Només va poder acabar la frase gràcies a l’ajuda dels periodistes que cobrien la roda de premsa.

EDICIÓ PAPER 16/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF