Publicitat
Publicitat

ESTATS UNITS

Les arrels del tiroteig a Fort Hood

El suïcidi d’un soldat després de matar tres homes reobre el debat sobre malalties mentals a l’exèrcit

La base militar de Fort Hood (Texas), una de les més grans dels Estats Units, és com una ciutat on viuen funcionaris, soldats i les seves famílies. Aquesta comunitat de més de 50.000 persones va patir dimecres un nou tiroteig massiu, quan tot just es recuperava de l’horror de la massacre del novembre del 2009: 13 persones van morir a mans d’un psiquiatre militar convertit a l’islamisme extremista.

Aquest cop, però, el Pentàgon ha descartat la hipòtesi d’un acte terrorista. L’autor del tiroteig -que es va suïcidar després de matar tres persones i ferir-ne 16 més- era Iván López, un soldat conductor de camions que es medicava per depressió, ansietat i altres trastorns psiquiàtrics. A més, estava sent avaluat per estrès posttraumàtic, segons va explicar ahir al Senat el secretari de l’exèrcit nord-americà, John McHugh.

Una olla de pressió

La caserna de Fort Hood és la que ha perdut més soldats en la Guerra de l’Iraq i la de l’Afganistan. I també és casa de molts dels veterans d’aquestes guerres. En els últims anys, l’augment de suïcidis entre les files de l’exèrcit nord-americà fins a un rècord de 350 el 2012 han revelat les dificultats que tenen els militars per adaptar-se a la vida civil després de la seva experiència bèl·lica.

De fet, López va servir quatre mesos a la Guerra de l’Iraq el 2004 i els seus problemes psicològics, probablement, estaven vinculats a aquells anys de combat.

L’arrel de l’últim tiroteig a Fort Hood s’assembla al de la matança que es va produir a la base naval Navy Yard de Washington el setembre de l’any passat. Aaron Alexis, que va provocar la mort de 12 persones, també era militar i havia assegurat a la seva família que patia estrès posttraumàtic.

Aquesta malaltia és comuna en veterans de guerra. Un estudi recent de professors de la Universitat de Harvard assegura que un 25% pateixen aquest trastorn o altres problemes psicològics. D’altra banda, també expliquen que un 14% dels soldats han pensat alguna vegada a treure’s la vida.

Harold McRae, un terapeuta que fa més de 20 anys que treballa amb soldats i veterans de guerra amb trastorns mentals, assegura que els més joves o amb problemes psicològics anteriors al combat tenen més números de desenvolupar estrès posttraumàtic. “Quan tornen de la guerra, han d’omplir un qüestionari sobre el seu estat d’ànim. Molts, però, no revelen el que senten, ja que volen veure les seves famílies. Així, eviten l’ingrés a centres per tractar els seus trastorns psicològics”, diu McRae. Els soldats no s’adonen de la importància dels seus problemes emocionals fins que veuen que no poden connectar amb les seves famílies i els seus amics.

Els efectes de l’estrès posttraumàtic inclouen dificultat per dormir, malsons, depressió, insensibilitat emocional, pèrdua d’activitats de plaer i, en alguns casos, pensaments suïcides.

Segons McRae, en molts casos aquestes malalties mentals es tracten no sols amb teràpia sinó també amb medicació. “Els que estan realment compromesos amb la seva recuperació tenen més possibilitats de superar un trastorn com l’estrès posttraumàtic”.

Poques hores després del tiroteig, el president dels EUA, Barack Obama, va lamentar les noves morts i el retorn del dolor a la caserna texana: “Han servit amb distinció. I a la base han de sentir-se segurs”.

La tragèdia de Fort Hood és un altre cas d’una persona que té accés a les armes, tot i tenir una malaltia mental, i causa una massacre. El debat sobre com resoldre aquest problema a l’exèrcit i a la societat nord-americana continua molt obert.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF