Publicitat
Publicitat

ELECCIONS A L'ÀFRICA

Zimbàbue es llança a les urnes

Gran afluència a les eleccions que podrien renovar el mandat a Robert Mugabe, tot i que té 89 anys

Sense violència però amb l'ombra de la sospita de frau, Zimbàbue va votar ahir per primer cop després d'unes tumultuoses eleccions el 2008 que van acostar el país a una guerra civil. A diferència de fa cinc anys, la campanya i la jornada electoral van transcórrer amb força normalitat, amb llargues cues d'electors i gent vinguda de la veïna Sud-àfrica afanyant-se per arribar al col·legi electoral abans que tanqués.

Malgrat aquesta fotografia de relativa calma, l'oposició i els observadors independents van denunciar que les autoritats van rebutjar algun dels votants argumentant errors en el registre oficial. Dies abans ja va saltar l'alarma perquè el cens electoral comptava dos milions de votants morts. Altre cop tots els dits acusadors assenyalen el vell autoritari Robert Mugabe. El president, de 89 anys i que du les regnes del país des de fa 33 anys, desafia els límits biològics buscant un altre mandat de cinc anys, en un país amb una esperança de vida de 50 anys. Tot amb el permís de Morgan Tsvangirai, primer ministre des del 2009.

Mugabe va rebutjar qualsevol crítica al procés i va insistir que els zimbabuesos van poder votar "lliurement i sense pressió". No obstant, la seva formació, la Unió Nacional Africana de Zimbàbue-Front Popular (ZANU-PF), va advertir a través de Twitter que hi ha maneres per saber quin candidat s'ha triat. L'avís s'adreça als indecisos en un intent d'atemorir-los i minimitzar així el risc del 2008, quan els electors van gosar acabar amb la seva llarga hegemonia i van donar al Moviment Democràtic pel Canvi-Tsvangirai (MDC-T) la majoria al Parlament. Mugabe, en canvi, va proclamar-se guanyador de les presidencials per evitar el sorpasso de Tsvangirai.

Va ser llavors quan el país es va incendiar. Les protestes dels seguidors del MDC-T pel que qualificaven de jugada de Mugabe van anar seguides d'una campanya de l'exèrcit i els paramilitars d'atacs i assetjament que va acabar amb la mort d'almenys 200 opositors i nombrosos exiliats a Sud-àfrica, segons els càlculs d'ONGs. Per evitar més sang, Mugabe i Tsvangirai van signar la pau en forma de govern d'unitat, repartint-se els càrrecs. Mugabe tornava a ser president i el seu oponent ocupava la cadira de primer ministre. La fórmula ha funcionat perquè ha portat estabilitat econòmica a un país empobrit per anys de retallades i una inflació incontrolada però no ha aconseguit pacificar l'espai polític.

L'opció d'una segona volta

De fet, ningú no es creu aquest joc net de Mugabe, conegut a tot el món per no tenir miraments a l'hora de perseguir, torturar o assassinar els dissidents. "Si no guanyo, faré un pas enrere", deia dimarts en una roda de premsa a la capital, Harare. Tampoc no va convèncer en aquest aspecte. N'hi ha que creuen que Mugabe no considera la possibilitat de perdre i, segons aquesta teoria, ha reduït la pressió contra els seus oponents i ha permès un procés electoral més tranquil i normalitzat.

La gran afluència de votants va fer que ahir els partidaris del MDC-T es mostressin confiats a tornar a donar la sorpresa, com el 2008. En aquella ocasió, Tsvangirai va guanyar la primera ronda de les presidencials per un marge molt estret, cosa que va obligar a fer una segona volta. Segons els observadors, hauria tornat a imposar-se, però les trampes oficials van atorgar la victòria a Mugabe. Si de les urnes no en surt un guanyador clar, els zimbabuesos hauran de tornar a votar l'11 de setembre.