Publicitat
Publicitat

França rep els quatre periodistes francesos alliberats després de 10 mesos de segrest a Síria

Els reporters expliquen que van arribar a estar encadenats. Hollande nega que s'hagi pagat cap rescat

Els periodistes francesos Edouard Elias, Didier François, Nicolas Hénin i Pierre Torres, segrestats des de juny del 2013 a Síria, han arribat aquest diumenge a França, després de 10 mesos de captiveri en què es creu que han estat en mans del grup radical Estat Islàmic d' Iraq i del Llevant (ISIL). Aquest mateix grup va tenir segrestats durant sis mesos Marc Marginedas, d''El Periódico', i Javier Espinosa i Ricard Garcia Vilanova, que treballaven per a 'El Mundo'.

El president francès, François Hollande, i el ministre d'Exteriors, Laurent Fabius, els han rebut a l'aeroport militar de Villacoublay, als afores de París, on han arribat a primera hora del matí procedents de Turquia i després d'una breu escala a la base d'Evreux.

François, veterà corresponsal de guerra de 53 anys de l'emissora Europe 1, i Elias, fotògraf de 23 anys, van ser segrestats el 6 de juny del 2013 al nord d'Alep, en una zona teòricament sota el control dels opositors al règim de Baixar al-Assad.

Al cap de dues setmanes van ser capturats Hénin, de 37, que treballava en un reportatge per al setmanari 'Le Point' i per a la cadena de televisió Arte, i Torres, de 29, que volia cobrir les eleccions organitzades pel municipi de Raqqa, al nord del país.

Segons ha informat el diari 'Le Parisien', tots quatre van ser reagrupats a finals de l' any passat a la regió de Raqqa, i durant el segrest, tal com han explicat els protagonistes, van passar per prop de 10 llocs de retenció, i van arribar a estar encadenats els uns als altres un mes i mig.

"Ha estat llarg, però mai vam dubtar", ha dit François poc després d'aterrar, en un breu discurs en què ha lloat la feina dels serveis diplomàtics i d'intel·ligència de França, i s'ha emocionat pel suport que han rebut dels seus compatriotes.

A diferència d'altres segrestos a Mali o Nigèria, on les autoritats treballen en contacte directe amb els caps d'estat locals, a Síria, segons ha detallat 'Le Journal du Dimanche', hauria estat la direcció general de la Seguretat Exterior qui s'hauria ocupat del conjunt de l'operació.

Han sigut els seus agents, segons aquestes informacions, els que han fixat el punt a la frontera turca en què han sigut abandonats a la matinada els periodistes i, a la recta final del dispositiu, ha sigut el ministre de Defensa, Jean-Yves Le Drian, que s'ha desplaçat en secret a Ankara per discutir sobre la logística de l'alliberament.

"L'Estat no paga rescats. És un principi molt important perquè els segrestadors no continuïn actuant", ha assegurat Hollande a l'emissora Europe 1, sense donar més detalls, si bé ha indicat que "tot s'ha fet a través de negociacions, de discussions".

Contra la versió oficial que es manté com a política de govern, el diari 'Le Parisien' assegura que "no hi ha dubte del pagament d'una contrapartida financera", mentre que 'Le Journal du Dimanche' ha apuntat que s'han satisfet "altres demandes".

La premsa afegeix que França va intercanviar informacions confidencials amb altres serveis d'intel·ligència estrangers, entre els quals hi ha els dels Estats Units, Espanya i el Regne Unit, per conèixer més bé la manera d'operar dels segrestadors.

Alliberats aquests últims quatre reporters, França encara té dos dels seus ciutadans segrestats: Gilberto Rodríguez Leal, capturat el novembre del 2012 pel grup radical islàmic Mujao a la localitat maliana de Diema, i Serge Lazarevic, segrestat el novembre del 2011 al nord-est de Mali. "Fem tot el que podem per trobar-los", ha dit Hollande, i Fabius ha reconegut que fa temps que París no té informació sobre la sort de Rodríguez, i ha admès que les autoritats estan "molt preocupades".

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF