ÉS INNEGABLE que tot estat, i tot govern, té un poder immens per crear opinió. Disposa dels instruments necessaris per fer-ho i tot depèn de l'ètica dels qui ostenten aquest poder que es facin servir o no. No parl només dels mitjans de comunicació que, si vol, pot dominar, que evidentment són eines de transmissió d'informació i d'opinió, sinó de molts altres instruments que pot fer servir per fer créixer un estat d'opinió entre la ciutadania.
Per posar només un parell d'exemples, des del temps del govern Aznar vàrem viure com es promovia la creença que Madrid anava bé mentre que Barcelona perdia molts punts amb relació a àmbits ben diferents: el món artístic, l'editorial i, sobretot, els grans negocis. Es feia córrer la veu que el nacionalisme estava tancant la societat catalana en si mateixa i això provocava una certa prevenció vers Catalunya. Si un estat es proposa fer-ho creure, ho pot fer creure.
Ara mateix, em preocupa l'estat d'opinió que s'està creant respecte dels sindicats. I preocupa perquè no s'ha promogut la idea que els sindicats necessiten repensar-se la pròpia organització, que és el que opinen els més moderats i segurament els mateixos sindicalistes. El que s'ha aconseguit, per vies diferents, és demonitzar els sindicats, com si s'haguessin d'exterminar i ja no complissin la funció que tradicionalment han fet i fan. Si un sindicat, a una delegació, sigui la que sigui, ha pogut cometre irregularitat o ha pogut fer alguna acció delictiva, aquesta ha de ser investigada. Però a una li resulta força sospitosa l'estigmatització que se n'està fent. No hi caiguem.
