Publicitat
Publicitat

LLIGA DE CAMPIONS

Martino i Simeone, com si fossin Menotti i Bilardo

Els dos tècnics argentins veuen diferent el futbol

El futbol argentí està marcat des de fa dècades pel debat entre el menottisme i el bilardisme. A l’Argentina aquesta dualitat encara polaritza les opinions. Àngel Cappa, un dels menottistes de capçalera, defineix aquests estils així: “L’estil de Menotti és com la nit de Reis, en què sempre esperes amb il·lusió que arribin els regals. Bilardo és com aquell pare que li diu al nen de quatre anys que els Reis són els pares”. Simeone treballa influenciat pel bilardisme, i Martino beu de les fonts del menottisme.

Menotti va entrenar l’Argentina campiona del món el 1978 i encarna un estil romàntic, ofensiu, en què cal guanyar jugant bé. Bilardo, tècnic de l’Argentina campiona del món del 1986, els deia als seus jugadors abans del partit: “Si cal, moriu sobre el camp, però guanyeu”. Bilardo, format com a jugador a l’Estudiantes de la Plata que va ser campió del món amb la fama de ser un equip molt brut, no és un home romàntic. Al diari ARA li va penjar el telèfon quan va sentir que volia parlar d’estils.

Menotti va contestar, malgrat deixar clar que prefereix parlar d’estils i no pas de noms concrets. Ara, l’exentrenador del Barça els anys 80 admet que prefereix un triomf del Barça aquest dimecres. “Martino és un tècnic que deixa en bon lloc el futbol argentí. Els seus equips, tinguin un bon dia o no, saps que intenten jugar pensant a atacar, saps que tenen una idea. L’Atlètic de Madrid no m’agrada com juga, però sí que respecto molt com competeix i la capacitat de Simeone de motivar els seus jugadors”, sentencia.

A l’Argentina, molts creuen que Martino seria més menottista, i Simeone, un bilardista de capçalera. De fet, comparteixen escenaris comuns, ja que Menotti i Martino són nascuts a Rosario, com Messi i Bielsa. Ara, és ben cert que Menotti es va fer al Rosario Central, el gran rival del Newell’s Old Boys, el club que ha batejat la seva tribuna amb el nom de Gerardo Martino. “No conec gaire Martino. Algun cop hem coincidit en alguna tertúlia, algun estadi, però no puc dir que el conegui prou per parlar-ne. Puc parlar dels seus equips, que sempre intenten aportar conceptes ofensius”.

Bilardo ha defensat molts cops Simeone. Quan va arribar a l’Atlètic, va declarar: “Està destinat a ser seleccionador argentí. El vaig descobrir amb 16 anys i ja era un gran jugador. Quan vaig ser al Sevilla, vaig demanar el seu fitxatge. Cada dia veia que es volia menjar el món, que volia ser un líder. Recordo un gol amb la selecció a La Paz. La manera de cridar el gol és la manera d’algú amb caràcter”. Bilardo, però, no va classificar Simeone com a bilardista, ja que “es tracta de si és bon tècnic o no, si coneix els sistemes: i ell és dels bons”.

A Madrid, molts periodistes ja parlen del cholisme en referència al tècnic de l’Atlètic. Simeone, però, diu que “no sap què vol dir” aquesta paraula quan l’hi pregunten. Curiosament, a Rosario també es parla de martinisme. Segons Menotti, té lògica: “Cada tècnic té el seu estil i no mereix ser etiquetat amb uns noms que es refereixen a dos senyors que ja som vellets”, diu sorneguer abans de recordar que confia en un triomf del Barça al Calderón.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF