17/04/2016

El Marítim sense cotxes, el somni que Cort vol fer realitat

5 min
El Marítim sense cotxes, el somni que Cort vol fer realitat

PalmaHi hagué un temps molt llarg en què Palma s’apuntà a la suposada modernitat. Els ciutadans fugien del centre de la ciutat i corrien a comprar un bocinet de terra amb adossat a la perifèria del terme, empesos per la publicitat i les sèries televisives on la felicitat vivia en aquests invents de l’urbanisme expansiu.

La ruralia esdevingué urbanització i el cotxe, imprescindible per anar a comprar el pa i per omplir els accessos a la ciutat cada matí de camí a la feina, situació que l’administració gestionava ampliant i ampliant infraestructures, posant més asfalt perquè es tornàs a omplir.

Aquest model va deixar el centre buit i trist de ciutadans, i només el turisme, com no, l’ha reactivat i l’ha omplert de vida. Per alguns, que ja ho expressen a les façanes amb pintades crítiques, és una vida artificial i que pot acabar destruint l’essència mediterrània que s’hi destil·lava.

Tot i que cada revisió de la normativa urbanística, principalment el Pla General, declarava bones intencions per fer una ciutat més amable i pensada per als ciutadans, la realitat és que s’omplia el centre d’aparcaments i s’afavoria la tradició tan illenca d’arribar amb el vehicle fins a la porta, així es deixava el transport públic com a secundari i per als que no tenen altra opció.

Aquesta setmana, a les jornades Ramon Llull 2030, impulsades per la UIB i Cort, s’ha criticat aquest model. Urbanistes, arquitectes i experts, molts d’ells còmplices i participants actius del model actual, han somiat la Palma del segle XXI: “una urbs per a les persones”. Ara, diuen des de Cort, el Pla General serà l’instrument per canviar de veres.

“El món ha canviat molt i Palma també ho ha de fer. Ja no cal treure l’activitat econòmica de la ciutat, almenys una bona part, perquè avui la indústria és el coneixement, i hem de compartir espais, crear ecosistemes, no barris on sols s’hi va a dormir”, reflexiona el gerent d’Urbanisme de Palma, Gabriel Horrach, en una conversa amb l’ARA Balears.

Creixement interior

Palma, segons els responsables de l’equip que encapçala Antoni Noguera, no menjarà més terrenys rurals de l’entorn per créixer omplint-los de xalets adossats i posarà fi a la dictadura del cotxe privat. I posen com a exemple concret un dels projectes mítics de l’urbanisme ciutadà: transformar l’actual autopista en què s’ha convertit el passeig Marítim en una via per a les persones.

No créixer desfigurant l’entorn rural i consumint nou territori, sinó aprofitant els espais de dins de la ciutat, les zones degradades, i abandonar l’entusiasme i veneració tradicionals dels urbanites pel cotxe privat són dos dels eixos més importants en els quals l’equip d’Urbanisme treballa i que vol plasmar en la revisió del Pla General que es comença a dibuixar enguany i que el 2017 tindrà forma de document.

I és que les xifres actuals desanimen. Tot i l’aposta d’Aina Calvo per la bicicleta i la irreversible implantació del carril bici que Mateu Isern volgué aturar, “la realitat és que només la crisi havia fet baixar una mica el transport privat”, explica Joana Maria Seguí, geògrafa i experta en mobilitat. “L’ús del cotxe va créixer un 5% el 2014 i la bici, un 6%, però, és clar, la bici és només el 3% del total”, es lamenta, alhora que es declara pessimista. Fa massa anys que sent propostes plenes de bones intencions que les dades desmunten. “Cal una aposta seriosa de canvi radical de la mobilitat”, afirma, i recorda que l’any 1978 es va tallar el trànsit al carrer dels Oms i prop de 30 anys després el nombre de vies per a les persones encara és escàs.

Els membres de l’equip han mantingut contactes amb diferents col·lectius des de fa mesos i hi ha una certa coincidència en la necessitat de plantejar de manera definitiva una ciutat més amable, on el ciutadà recuperi el protagonisme que li correspon.

Segons el gerent Biel Horrach, “el tema del passeig Marítim es mereix un estudi en profunditat, però és evident que a dia d’avui és una infraestructura que fa de via de cintura i ens aïlla la ciutat de la mar. Hem de ser capaços de treure els cotxes privats, i de deixar el transport públic i els vianants. Seria una veritable revolució per a Palma. Hem de trobar les solucions necessàries per als residents, els negocis; no serà senzill, però com a mínim ens ho hem d’estudiar”.

La realitat: moltes aturades de bus no tenen ni aixopluc

L’arquitecte, catedràtic i bon coneixedor de Palma, el barceloní Antonio Font, enmig de l’eufòria general sobre el que es podria fer amb l’edifici de Gesa o el desafiament de posar en marxa un barri “digital” al Llevant de la ciutat, assegura que cal ser realistes i “tenir una visió més metropolitana. Una de les errades tradicionals de l’urbanisme a les ciutats és pensar només en 3 o 4 grans infraestructures i dipositar-hi la confiança que ho canviaran tot, malgrat que en realitat s’han de fer centenars de microactuacions”, assegura a l’ARA Balears.

Mentre arquitectes i dissenyadors dibuixen en la seva ment com podria ser la façana marítima o es parla d’una ciutat amb menys cotxes, és obligatori pensar en les barriades on alguns carrers no tenen voravies o en com moltes de les aturades de bus que no són al centre ni tan sols tenen un aixopluc per al sol o la pluja, i ningú no en parla. Les jornades Ramon Llull 2030 han estat inspiradores, però hi ha mancat la veu del ciutadà, de la barriada desatesa. Un gestor cultural present a les jornades en posa un exemple per reflexionar: “Si es gasten 12 milions a acondicionar l’edifici de Gesa, no hi haurà doblers per a la cultura ni per fer-hi activitats”.

Un passeig Marítim sense vehicle privat

Actualment és una autopista al bell mig de la ciutat
Un passeig Marítim sense vehicle privat

No hi ha govern municipal que no s’hagi plantejat convertir el passegi Marítim en quelcom més que una autopista al front marítim. Els actuals responsables d’Urbanisme de Cort també volen incloure dins la revisió del Pla General la conversió d’aquesta via, actualment al servei del vehicle privat, en una infraestructura ‘verda’, on només hi puguin circular vianants i transport públic. Però per a això, assenyalen fonts municipals, cal assegurar tota una sèrie de mesures correctores del trànsit rodat i un estudi en profunditat.

Portopí amb accés per a vianants i obert a la gent

Es vol potenciar l’oest del port com un lloc per passejar-hi i gaudir
Portopí amb accés per a vianants 
 I obert a la gent

Un far com el de Portopí només es pot veure passant-hi amb el cotxe, com tantes coses en una ciutat pensada per al vehicle privat. Urbanisme estudiarà crear-hi un accés per a vianants i obrir tota aquella àrea als ciutadans. L’actuació podria incloure altres elements de la zona, com els grans dipòsits de CLH, que Cort voldria veure desmantellats. Tot plegat permetria que l’oest del port de Palma quedàs per al gaudi de les persones, per passejar-hi, aprofitant que hipotèticament s’hi tallàs el trànsit.

L’antiga presó pot acabar com a espai musical

Té un cert valor i històric, però podria acabar sent un local d’assaig
L’antiga presó pot acabar com a espai musical

Palma té un seguit d’edificis emblemàtics que han perdut l’ús original i sobre els quals, en alguns casos, encara no se n’ha fet ni un debat. La presó antiga és un edifici de marès que té cert valor i que podria acabar sent un local d’assaig per a grups musicals joves. Els quarters militars de Son Busquets acolliran equipaments per als veïns, que en principi s’han de finançar amb una promoció immobiliària. Queda pendent determinar el nombre d’habitatges, ja que l’equip actual no vol saturar.

stats