Publicitat
Publicitat

OPINIÓ

Jovellanos i els toros

A les acaballes del segle XVIII Jovellanos es felicitava de la prohibició dels espectacles de toros decretada per Carles III. Com a representant del pensament de la Il·lustració, volia unes diversions públiques dirigides a formar i instruir, i criticava aquelles altres que considerava poc edificants. A la memòria sobre els espectacles públics que va escriure, es poden llegir aquestes paraules referides a les curses de braus: "creer que el arrojo y destreza de una docena de hombres criados desde su niñez en este oficio, familiarizados con sus riesgos y que al cabo perecen o salen estropeados de él, se puede presentar a la misma Europa como un argumento de valor y bizarría española, es un absurdo". Era el mateix Jovellanos que creava noves institucions educatives més adaptades a les demandes econòmiques de la seva època; que, desterrat a Mallorca, demanava que s’iniciés en llengua mallorquina l’ensenyament dels infants i que, en general, proposava la modernització de la societat, de l’economia i la política.

Ja ben iniciat el segle XXI, una regidora del PP d’un poble de Mallorca, per justificar la presència de menors a les curses de braus, diu que "Jo duc la meva filla on vull". El president de l’entitat espanyolista Círculo Balear, Jorge Campos, es va retratar acompanyat dels seus fills a la plaça de toros de Palma, on es feia una corrida. La regidora i el senyor Campos continuen  identificant les curses de braus amb la identitat espanyola que consideren amenaçada pels antitaurins i pels defensors de la plurinacionalitat de l’estat espanyol. Defensen els toros i la seva influència positiva per als menors amb la mateixa vehemència que critiquen l’ensenyament en català. Per ells aquests espectacles on es mata un brau són encara aquella manifestació del "valor y la bizarría" espanyola que Jovellanos menyspreava ja fa segles.

Per forjar la identitat nacional espanyola crec que seria més potent i tindria més força la figura de Jovellanos que no la matança d’animals convertida en un espectacle. Tal vegada amb l’exemple d’aquell il·lustre i il·lustrat asturià entendrien que la pròpia identitat no s’ha de construir intentant imposar-se als altres ni conservant hàbits i costums arcaics que repugnen a la majoria dels ciutadans.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF