SEMBLA MENTIDA que els partits polítics majoritaris, els de tota la vida, no hagin après encara a canviar les seves estratègies quan s'acosten les eleccions. Sembla que no els arriben els missatges que els dóna la societat, tota vegada que aquesta, a la darrera cita amb les urnes (europees), però també a la majoria d'enquestes sobre la intenció de vot, els ha avisat que se la poden pegar de morros. I fer-se molt de mal.
Amb la tardor, sobretot el PP i el PSOE, han començat a fer promeses i a llançar consignes tenyides d'electoralisme. Que si baixada dels imposts, que si pujada de sous per als docents, que si diàleg... Serà llarga la temporada, perquè encara ens queden per endavant l'hivern i un parell de mesos de la primavera. I ens tornarem a trobar que els qui posaran el rostre als cartells electorals es reuniran amb els representants de la cultura, amb el sector sanitari, amb les associacions de veïns i amb tothom que creguin que els pot reportar un grapat de vots.
Ens ho sabem tant que la situació provoca una gran vessa. Se'ls veu venir d'una manera tan descarada que endevinam tot el que ens diran i fins a quin punt ens prometran un viatge a Mart, si cal. Per què no canvien d'estratègia i es tornen un poc menys previsibles?
Quan començam a escoltar totes aquestes promeses que ja no creim, quan els contemplam repetir el que ja feren fa quatre anys, en fa vuit, i dotze, i setze, entenem l'asseveració de Podem sobre la casta. I la casta, a la dreta o a l'esquerra, sempre es demostra conservadora.
