Armengol es presenta com la presidenta del canvi i anuncia un Govern “de la gent”

PalmaLa socialista Francina Armengol (Inca, Mallorca, 1971) serà investida demà, dimarts, presidenta del Govern de les Illes Balears amb els vots del PSIB, Podem i els ecosobiranistes de MÉS. Serà la primera dona que presidirà Balears i la primera que liderarà un Govern només d’esquerres (els dos pactes anteriors incloïen els regionalistes d’UM). En el seu discurs d’investidura ha dibuixat aquest dilluns els eixos programàtics que han pactat les tres formacions i ha anunciat que governarà “sense trair els somnis de canvi de tantíssims ciutadans i ciutadanes”. Serà, ha dit, la “presidenta de tothom” i, des del diàleg i el consens, encapçalarà un Govern “de la gent” i “obert”, el primer en democràcia que serà nítidament d’esquerres, “per aplicar polítiques radicalment diferents del model de país de dretes que tenim després de quatre anys de polítiques del PP”.

En poc menys de 45 minuts, Armengol ha passat pàgina del mandat del seu antecessor, José Ramón Bauzá (PP), que aquest dimarts abandonarà el Consolat de Mar, la seu del Govern balear, i en el proper ple serà elegit senador autonòmic. Sense veu en el debat de dimarts, qüestionat pel seu partit que n'ha precipitat la caiguda, Bauzá ocuparà per darrera vegada la cadira de president i cedirà el cotxe oficial i l’escorta a la seva successora Armengol; serà després de la votació d’investidura quan es visualitzarà el canvi que varen mostrar les urnes el 24 de maig.

La socialista ha evitat les referències directes al seu antecessor, però sí que ha recordat els quatre anys de mobilitzacions en protesta per les retallades o per la política lingüística o educativa que expliquen en part el tomb electoral. Ha anunciat que en la primera reunió del seu Govern derogarà la Llei de símbols, la que prohibia els llaços quadribarrats que es varen penjar a les escoles en defensa del català, i que deixarà sense efecte el Tractament Integrat de Llengües (TIL), el model de trilingüisme de Bauzá que arraconava la llengua pròpia a l’escola.

Discurs progressista

El seu ha estat un discurs eminentment progressista, amb compromisos per aplicar una renda bàsica progressiva, per posar en marxa un pla contra els desnonaments o per impulsar mesures per evitar la pobresa energètica. S'ha compromès també a retornar les targetes sanitàries a les 20.000 persones que les han perdudes amb el PP, bàsicament immigrants en situació irregular. I ha anunciat que serà reivindicativa davant Madrid per reclamar una millora del finançament.

A diferència del seu antecessor, que posava el focus en les polítiques econòmiques i sobretot en el turisme, Armengol l'ha posat en les polítiques socials i l'única referència que ha fet al sector turístic ha estat per deixar clar que aplicarà un impost turístic (una nova ecotaxa) que els grans hotelers rebutgen. Ha advertit que l'ecotaxa no és una “reivindicació”, sinó una “obligació”. I això, malgrat que en el seu programa, el PSIB només es comprometia a valorar-ne l'aplicació. També, a diferència de Bauzá, un president amb majoria absoluta, la socialista s'ha mostrat conscient que el seu Govern de pacte s’haurà de basar en el diàleg i el consens. “Serà la tònica a partir d’ara”, ha dit. I ha volgut fer un gest cap a la comunitat educativa, que mai no va ser rebuda pel seu antecessor malgrat el conflicte generat. Els ha anunciat que la seu del Govern és ara casa seva i que en tindran les portes obertes.

Armengol presidirà un Govern format pels socialistes i els ecosobiranistes de MÉS, que tindrà 10 conselleries (sis per al PSIB i quatre per a MÉS) i que serà paritari. El seu vicepresident serà el líder de MÉS, Biel Barceló, i la portaveu de l'Executiu, la número dos d’aquest partit, Fina Santiago. Podem no entrarà a l’Executiu i garantirà suport extern en les qüestions pactades. Tot i que la formació dels cercles havia apuntat que quatre dels seus deu diputats es podrien abstenir aquest dimarts, finalment tots els diputats de Podem votaran a favor d’Armengol després que s'hagi assolit un acord per rebaixar sous al Parlament.