Un desig de pau territorial per al 2015

Ni tan sols les festes de Nadal permeten treva en matèria territorial. 1.500 menorquins han omplert avui els carrers de Maó demanant seny als seus governants, que han decidit tirar pel dret i ampliar de manera molt impactant la carretera general que va fins a Ciutadella.

Igual que passa a Mallorca, els consells insulars han decidit aquests quatre anys apostar per l'asfalt, quan precisament el preu del combustible està reduint l'ús del cotxe privat i quan una part creixent de la societat reclama mesures de transport col·lectiu i sostenible que a Palma, en el cas de la bicicleta, ja han demostrat l'eficàcia. Si es generen estructures adequades, la ciutadania hi respon. Si només s'aposta pel vehicle privat, és evident que no queda altre remei que fer-lo servir.

Encara avui, Balears acumula un important retard en els serveis de transport públic respecte d'altres comunitats autònomes. Allà on hi ha transport col·lectiu, és car i amb poques freqüències. Sovint les autoritats es defensen de la manca d'inversions afirmant que la crisi econòmica i el mal finançament de Balears no hi ajuden. Però, curiosament, els recursos estatals sí que s'han reclamat i lluitat per fer més carreteres o ampliar les existents. Els pressupostos, com sempre, marquen les prioritats molt més que no les declaracions polítiques.

També avui la nostra edició informa del malestar del Col·legi d'Arquitectes respecte de la normativa de la llei agrària, que, com ha publicat aquest diari més d'una vegada, es presenta com un impuls del camp quan en realitat 'toca' i modifica aspectes essencials de la conservació del territori. Permet, entre d'altres mesures incomprensibles, eliminar la parcel·la mínima per construir en el sòl rústic, en determinats casos.

Sembla que per molt que diguin el contrari en els seus discursos i presentacions, els governants de Balears encara no han entès que el territori és el bé més preuat pels habitants. I no només això, és l'única garantia de futur social i econòmic. Malmetre'l constantment, ja sigui amb el pretext de millorar la seguretat a les carreteres o d'ajudar el camp, és una constant i una mala pràctica, que posa en perill la viabilitat d'un model turístic basat en el paisatge.

Caldria reclamar dels partits, ara que elaboraran els seus programes electorals, compromisos clars i ferms en matèria territorial per al 2015. No basten declaracions genèriques d'intencions, que després el temps, com en el cas de la llei agrària de Company o la carretera general de Menorca, deixa en no-res.