Tres anys d’equilibris de Prohens al Govern: entre el català i Vox
El PP engreixa la maquinària electoral en la recta final d’una legislatura marcada per les tensions amb l’extrema dreta i els girs discursius
PalmaEl pacte del PP i Vox a les Balears estava acabat d’estrenar quan Marga Prohens va donar una ordre que, amb el temps, s’ha convertit en un punt de referència intern del seu mandat. Era el 17 d’octubre del 2023, i el Parlament debatia una Proposició No de Llei (PNL) de Vox sense efectes jurídics sobre el català a l’escola. Malgrat el seu caràcter simbòlic, el text concretava un punt de l’acord entre els dos partits que el PP havia deixat deliberadament obert: com s’havia d’aplicar la lliure elecció de llengua. Quan Prohens va optar per l’abstenció, la iniciativa va caure i es va obrir una primera crisi amb els seus socis. El xoc es va traduir, poc després, en el rebuig de Vox al primer sostre de despesa del Govern entrant. “Vàrem perdre una llei fonamental per una PNL”, recorda amb ironia una font popular. Ara que el PP torna a engreixar la maquinària electoral, fonts del partit recorden aquest episodi com un dels que millor expliquen els tres primers anys de la legislatura.
“Aquella decisió va ser difícil”, recorda aquesta veu: “Esperàvem que Vox ens demanàs aplicar la lliure elecció de llengua més endavant, per arraconar-nos a prop de les eleccions”. En canvi, ho va fer “tot d’una”, la qual cosa forçà el PP a mostrar les seves “línies vermelles” en matèria lingüística (mantenir intactes l’Estatut, la Llei de normalització lingüística i el Decret de mínims) i evidencià un clima de tensió des de l’inici del mandat. En aquests tres anys, el PP i Vox han aprovat mesures per reduir la presència del català a l’esfera pública: des de la sanitat fins al requisit per als docents en llocs de difícil cobertura, passant pel Pla d’elecció de llengua a les escoles. Però, més enllà de decisions concretes, el “to de la legislatura ha quedat marcat”, recorda aquesta font: el PP s’ha esforçat a evidenciar que, sobre llengua, no pensa el mateix que Vox, recorda aquesta font.
“El balanç del Govern de Prohens en matèria de llengua és difícil de valorar, perquè està molt condicionat per les expectatives que hi havia”, apunta l’analista polític Toni Forners. “La por que, amb la influència de Vox, Prohens repetís la política lingüística del Govern de José Ramón Bauzá ha fet que, a la pràctica, moltes decisions s’hagin percebut com menys dures de l’esperat”, exposa. En el relat intern del PP, Prohens ha aconseguit “desactivar les crítiques de l’oposició” al respecte.
Turisme: el gran incompliment
El Govern va prometre mesures antisaturació que no ha aplicat
El maig del 2024, en plena onada de protestes ciutadanes, Prohens va fer un gir notable en el discurs sobre model turístic. “Hem de parlar de límits, de contenció”, va proclamar. Segons fonts del seu equip, aquest canvi de to li va permetre “sortir a camí del descontentament ciutadà” i neutralitzar “part del discurs de l’oposició”. Però, a les acaballes de la legislatura, aquell gir no s’ha traduït en mesures concretes: el Govern no aplicarà les conclusions del Pacte per la sostenibilitat, ni apujarà l’Impost de Turisme Sostenible (ITS), ni gravarà els vehicles de lloguer. Aquest ha estat un dels incompliments més clars del mandat. Malgrat això, Forners considera que la presidenta ha aconseguit “controlar” la tensió social al carrer i que, al final, el moviment “li ha sortit a compte”.
El personalisme, eina de control
Prohens ha aconseguit mantenir la unitat interna
Les constants topades i recomposicions amb Vox han tensat el Govern, que en diverses ocasions s’ha vist abocat a recórrer a l’esquerra per sortir de la paràlisi. Amb tot, també han consolidat un model de lideratge centralitzat. “Volia evitar el corral de galls de l’etapa de Bauzá, amb tibantors entre consellers”, expressen fonts del seu entorn.
La popular ha remodelat l’Executiu sense contestació interna, i ha mantingut la cohesió del partit en moments delicats. Un dels més significatius va tenir lloc el 2024, quan va anunciar la pròrroga dels pressupostos, en plena crisi amb Vox. L’Executiu va assumir un escenari de bloqueig legislatiu, mentre creixia al partit el debat sobre un possible avançament electoral. En aquest context, els batles més destacats del PP varen fer una passa endavant per traslladar a la direcció la seva disposició a anar a les urnes. “Estaven preparats per mobilitzar-se”, recorda una font pròxima a la direcció.Això va reforçar la posició negociadora de Prohens en un moment de màxima tensió amb els seus socis.
Els pressupostos del 2025, clau
Aconseguir aprovar els comptes ha evitat l’avançament electoral
El fantasma de l’avançament electoral va desaparèixer quan el PP va aconseguir aprovar els pressupostos del 2025, encara que ho va fer mig any tard i a costa d’importants concessions a Vox. “Si no ens n’haguéssim sortit, hauríem hagut d’anar a eleccions”, apunta una font del partit. Els nous comptes varen donar aire al PP. El politòleg Guillermo Bezzina assenyala que aquesta bombona d’oxigen ha permès a Prohens “desmarcar-se dels altres barons del PP, que han hagut d’anar a comicis”. “Ha fet bé, perquè la dependència de Vox hauria estat més gran”, diu.
Però els punts d’aquest darrer acord amb Vox continuen marcant les prioritats del Govern, des de la derogació de la llei de memòria democràtica fins a les polítiques antiimmigració. “La immigració s’ha convertit en el principal punt d’enfrontament amb el govern de Pedro Sánchez, més encara que el repartiment dels fons econòmics”, exposa Bezzina. Malgrat els esforços de la presidenta per desmarcar-se de Vox, ha acabat convergint amb la seva agenda sobre immigració.