Catalunya
Política 28/09/2022

Té sentit reclamar ara una qüestió de confiança?

Els politòlegs Ivan Serrano i Joan Botella recalquen que el moviment de Junts és retòric perquè la decisió depèn del president

3 min
Vilagrà, Puigneró, Aragonès i Vergés aquest dimarts a les portes del Parlament

BarcelonaEl líder de Junts al Parlament, Albert Batet, va avisar aquest dimarts al president, Pere Aragonès, que si no tenien garanties de compliment de l'acord d'investidura demanarien que el cap de l'executiu se sotmetés a una qüestió de confiança. El president, que és qui té la prerrogativa de convocar la qüestió, ho va descartar al moment. Aquest avís de Junts, però, ha fet enervar Aragonès, que aquest dimecres ha convocat de manera extraordinària els consellers i també s'ha reunit amb el secretari general de JxCat, Jordi Turull. Analitzem amb el professor de ciència política de la UOC Ivan Serrano i el catedràtic de ciència política de la UAB Joan Botella el moviment de Junts de situar una qüestió de confiança a l'horitzó. D'entrada, no veuen que tingui gaire sentit. Tot i això, aquest dimecres Batet ha refermat que pot ser "una oportunitat" per donar "més garanties i estabilitat" al Govern.

Quan té sentit que el president se sotmeti a una qüestió de confiança?

Ivan Serrano: La qüestió de confiança serveix per expressar quin suport parlamentari té un govern. Sobretot té sentit quan s'ha produït algun canvi brusc. Amb aquesta figura, el govern pot projectar una imatge de solidesa després d'una crisi. No és un mecanisme per revocar un govern, sinó per consolidar la seva majoria. És una prerrogativa del president, i això vol dir que ell controla el moment i la intencionalitat.

Joan Botella: Una qüestió de confiança serveix per cohesionar una majoria. Perquè el president digui: voteu-me o pleguem. És un instrument que té el president per disciplinar la majoria que el va investir.

¿És excepcional que la situï en l'horitzó un soci de govern?

Ivan Serrano: Es fa estrany que sigui un soci de govern. És obvi que des del 2017 no s'han resolt les tensions i això forma part d'aquesta inestabilitat. En el fons, aquesta figura retòrica [la de demanar una qüestió de confiança] és l'anècdota. Al ser una prerrogativa del mateix president, aquest recurs per part de Junts només és retòric. La qüestió de fons és veure si algun dels actors força un trencament del govern o una convocatòria d'eleccions. El 2017, per exemple, amb Carles Puigdemont i la pèrdua del suport de la CUP als pressupostos, la qüestió de confiança tenia un sentit.

Joan Botella: Que la demani Junts no té gaire sentit. Ells voldrien insinuar que presenten una moció de censura, però com que estan dins del govern no poden fer-ho. Ha passat en algun moment de la història i té sentit que la presenti el president si la seva majoria trontolla: quan el seu soci a l'executiu discrepa del rumb del govern, el president planteja una qüestió de confiança. Però no té sentit que la demani el soci júnior de la coalició.

¿I una moció de censura?

Ivan Serrano: Una moció de censura no la promou el president, però el requisit és que es presenti una candidatura alternativa. Junts podria presentar una moció i perdre-la. Encara seria més estrany una moció de censura impulsada per un partit que forma part del govern.

Joan Botella: Junts ni tan sols ha de presentar una moció de censura. Si vol desestabilitzar el govern, el pot deixar de votar al Parlament. El grup de Junts és prou gran perquè no li faci falta utilitzar altres instruments. Una moció de censura té sentit que la presenti Salvador Illa. A més, has de presentar un candidat alternatiu a president de la Generalitat, i no sé qui seria per part de Junts perquè Laura Borràs no podria ser-ho.

stats