Sánchez demana "temps" per aclarir l'apagada davant dels atacs de PP i Vox: "Caldrà examinar 756 milions de dades"

MadridFa poc més de dues setmanes, Pedro Sánchez només preveia entomar una compareixença al Congrés dels Diputats a través de la qual defensar i desgranar el Pla de Defensa de 10.471 milions d'euros per arribar al 2% del PIB aquest mateix any. L'apagada elèctrica massiva del dilluns passat, però, ha capgirat els plans de l'executiu espanyol i el debat d'aquest dimecres s'ha convertit en una batalla ideològica al voltant del tall de subministrament. Encara sense conclusions definitives sobre les causes, PP i Vox han aprofitat per atacar el president del govern espanyol, exigir dimissions i agafar la bandera de les nuclears. A la Moncloa són conscients que les incògnites sobre l'apagada donen material a la dreta per dirigir una "ofensiva forta" contra ells, però es mantenen en la línia d'evitar especulacions i asseguren que "aguantaran la pressió". "No ens precipitarem en conclusions superficials o fins i tot interessades", ha advertit el president espanyol, que no ha aportat novetats i ha demanat "temps" per esbrinar per què tota la península Ibèrica es va quedar sense llum.

"Caldrà examinar de forma minuciosa 756 milions de dades", ha argumentat. Es tracta dels valors que van generar les "4.200 plantes del sistema entre les 12.15 i les 12.35 hores del 28 d'abril". El líder socialista ha instat a "acceptar la complexitat de l'afer" per no "tancar cap debat en fals" i ha garantit que l'executiu espanyol farà públic tot el que descobreixi "amb absoluta transparència" i exigirà responsabilitats. Sánchez ha criticat l'actitud de la dreta espanyola, a qui veu convertida en "lobista" pronuclear, i juntament amb Sumar, el soci minoritari, ha carregat contra l'intent de PP i Vox d'atiar la "teoria del caos i l'apocalipsi". En aquest sentit, Sánchez ha rebatut la "visió catastrofista" de l'oposició. El president espanyol ha reivindicat "l'extraordinària" reacció dels serveis públics i de la societat civil davant la crisi, la "ràpida recuperació del subministrament" per part dels tècnics —que a les sis del matí de l'endemà era del 99%— i el "limitat" impacte econòmic —que ha xifrat en 415 milions d'euros.

Ara bé, l'absència d'una explicació clara dels motius de l'apagada ha donat ales a l'oposició. Alberto Núñez Feijóo ha retret a Sánchez que deu dies després la ciutadania continuï sense respostes "contundents" i ha insinuat que el president espanyol oculta informació per "guanyar temps" i evitar possibles indemnitzacions. "Els espanyols tenim dret que no se'ns prengui el pèl", ha dit. Sánchez ha contraatacat recordant la gestió del PP de la DANA o de la catàstrofe del Prestige i criticant els seus pactes amb Vox. "No acceptarem lliçons del partit del Ventorro", ha apuntat. El cap de l'oposició ha insistit a culpar de l'apagada el govern espanyol i ha demanat que rodin caps a la cúpula del ministeri de Transició Ecològica i a Red Eléctrica. El president de Vox, Santiago Abascal, ha assenyalat directament Sánchez i li ha exigit que plegui.

Defensa de les renovables

Sánchez ha aprofitat el debat per tornar a defensar que el futur energètic d’Espanya passa per les renovables i ha titllat de “gegantesca manipulació” els discursos que situen aquestes tecnologies com a origen de l’apagada massiva. El discurs del govern espanyol es basa a lloar la "fortalesa del sistema" malgrat l'incident i a desvincular les energies renovables de l'origen del tall. Tanmateix, aquesta crisi ha tornat a intensificar la pugna política sobre les nuclears de la mà principalment del PP i el president espanyol ha afirmat que és "irresponsable" que aquells que aposten per allargar la vida de les centrals ho vinculin a l'apagada: “[És una solució] que respon als interessos de les empreses propietàries de les centrals nuclears”, ha dit Sánchez.

El líder socialista ha passat la pilota a aquestes companyies i les ha exhortat a presentar un calendari alternatiu al de tancament que van pactar el 2019 amb Enresa, l'empresa pública que gestiona els residus nuclears. Sánchez s'ha compromès a estudiar-ho sempre que la hipotètica pròrroga de la vida útil de les centrals garanteixi la seguretat de la població, la ciutadania no n'hagi d'assumir el cost i sigui convenient per garantir la seguretat del subministrament elèctric. "Estem molt lluny que aquests tres requisits es compleixin", ha advertit.

Toc d'atenció dels socis

Els partits de la majoria plurinacional també han reclamat més claredat sobre l'origen de l'apagada. La portaveu juntaire, Míriam Nogueras, ha criticat la manca "d'autocrítica" de Sánchez i que no hagi donat "ni una sola dada nova". Una absència d'informació que la líder de Podem, Ione Belarra, també ha titllat de "vergonya". El partit lila ha assenyalat com a causant de l'incident "l'oligopoli elèctric" i ha defensat "recuperar el control públic" de l'energia. "La cobdícia d'un oligopoli privat que creu que el seu benefici salvatge està per sobre d'un bé essencial", ha dit el portaveu republicà, Gabriel Rufián, en una línia similar. Tant ERC com Sumar han defensat nacionalitzar Red Eléctrica (l'Estat té un 20% del capital social d'aquesta companyia estratègica en el punt de mira des de l'apagada), però Sánchez ha descartat entomar ara aquest debat argumentant que cal esperar a les conclusions dels tècnics.

Despesa militar

Amb tot, l'altra gran pota de la compareixença de Sánchez ha estat la de la despesa en defensa. Davant les crítiques de les esquerres, el president espanyol ha tornat a garantir que no retallarà la despesa social i ha defensat que l'objectiu de l'augment en defensa "no és animar cap cursa armamentística". "Espanya creu en la diplomàcia. No som un país bel·licista. Som un país pacifista, però allà fora no tothom comparteix la mateixa visió i no hi podem ser aliens", ha afirmat. Una afirmació que no ha convençut ni els socis parlamentaris de Sánchez ni el PP, que ha tornat a retreure que el consell de ministres hagi aprovat el Pla sense tenir l'aval del Congrés.

Pel que fa a la polèmica pels contractes armamentístics amb Israel i la publicació de l'últim informe del Centre Delàs, que eleva el nombre d'operacions que manté l'Estat, Sánchez ha rebatut que conté "imprecisions" i ha assegurat que el govern espanyol manté el seu compromís de no comprar ni vendre armes a aquest país.