Política 13/02/2022

Quatre lleis més que pengen d'un fil després de la reforma laboral

El govern espanyol haurà de tornar a estendre la mà als seus socis per acabar amb la 'mordassa' i aprovar les de memòria, audiovisual i habitatge

4 min
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, a Emirats Àrabs Units

MadridLa reforma laboral va deixar tocades les relacions entre el govern espanyol i els socis d’investidura, però si hi ha una lliçó per extreure de la carambola que va permetre la convalidació del decret liderat per Yolanda Díaz, és que l’alternativa a la majoria que va permetre que Pedro Sánchez arribés a la Moncloa és gairebé un miratge. PSOE i Unides Podem estan condemnats a buscar acords amb ERC, el PNB i EH Bildu per continuar amb la seva agenda legislativa. I sense temps per llepar-se les ferides, hauran de començar a fer-ho aviat, perquè hi ha normatives prou transcendents per al govern de coalició que estan penjant d'un fil.

La 'llei mordassa'

La reforma de la llei mordassa és la normativa que està més avançada al Congrés i la que podria arribar abans al ple de la cambra baixa. També és de les que porta més temps paralitzada. El PNB va entrar una proposició de llei ja el gener del 2020 per reformar la llei de seguretat ciutadana aprovada pel govern del PP, però no va ser fins al novembre de l’any passat, quan PSOE i Unides Podem van arribar a un acord per concretar els canvis a la normativa dels populars a través de la iniciativa dels nacionalistes bascos. Amb el pacte entre socis de govern, el següent pas era negociar el suport dels socis d’investidura. Tot i que s’ha anat avançant en les últimes setmanes, a hores d’ara les converses amb el PNB, però també amb ERC i EH Bildu, continuen obertes. Republicans i abertzales ja van acceptar una de les propostes dels partits del govern per limitar a dues hores les identificacions a comissaria. Ara bé, els dos grups han presentat les seves pròpies esmenes. Els republicans, per exemple, reclamen especificar explícitament la prohibició de l’ús de les pilotes de goma o altres materials que “puguin produir amputacions o la mort d’una persona”. Dimarts hi ha d’haver una nova reunió de la ponència per ultimar el dictamen.

La llei de memòria

És un dels projectes troncals de l’executiu de coalició, però el que ara per ara té un camí més espinós per recórrer. El govern va aprovar el projecte de llei a l’estiu i va començar el tràmit al Congrés aquesta tardor. Ara bé, tot i l’esmena conjunta que van presentar el PSOE i Unides Podem, on s’obrien a jutjar els crims del franquisme –el ministre de Presidència, Félix Bolaños, va admetre que no es faria cap canvi al sistema jurídic– per atraure els socis d’investidura, amb això no n'hi ha hagut prou. L’acord és lluny i les converses continuen aturades des de fa setmanes. ERC exigeix declarar il·legal el règim franquista, una petició que l’executiu central rebutja. Malgrat tot, el diputat d’Unides Podem Enrique Santiago demanava la setmana passada “impulsar com més aviat millor la ponència legislativa” per avançar en la tramitació. El PNB també ha presentat esmenes i confia en incorporar-hi alguns dels canvis que planteja, com la devolució de la documentació confiscada a les institucions basques durant el franquisme.

La llei de l’audiovisual

Després de l’agònica negociació entre el PSOE i ERC per arribar a un acord que protegís les llengües cooficials a les plataformes digitals , a canvi del sí dels republicans als pressupostos, la nova llei de l’audiovisual que ha pilotat la vicepresidenta Nadia Calviño ha començat el seu tràmit al Congrés. Tot just fa unes setmanes que es va obrir el període perquè els grups presentessin esmenes a la normativa i un dels socis de l’executiu central, el PNB, ha decidit presentar-ne una a la totalitat. Amb l'aval d'ERC –els republicans faran valer l’acord aconseguit a la tardor– i sense el suport dels nacionalistes bascos la llei necessitaria que almenys EH Bildu, el PDECat o algun dels partits minoritaris hi votés a favor.

La llei d’habitatge

És probable que sigui un altre debat tortuós i on les forces d’esquerres es tornin a jugar la unitat per evitar una trencadissa com la de la reforma laboral. El consell de ministres ha aprovat la normativa, però encara no n'ha començat la tramitació al Congrés. Ara bé, ERC, EH Bildu i el PNB ja han advertit que no avalaran una llei que envaeixi competències autonòmiques. “La màxima del PNB serà la defensa de l’autogovern basc i de les seves competències en matèria d’habitatge”, apunten fonts de la formació. Una de les qüestions que incorpora la nova normativa és la regulació dels lloguers. Un aspecte que ja està regulat a la llei catalana .

Tot i que la portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez, insistia aquesta setmana en la geometria variable, des de la Moncloa asseguren que l’executiu i els seus socis s’han conjurat per “passar pàgina i seguir treballant” colze a colze. Des d’Unides Podem, el seu president al Congrés, Jaume Asens, es refermava en “refer les aliances”. L’executiu estatal sap que d’ERC, EH Bildu i el PNB en depenen aquestes quatre lleis, però també altres paquets normatius com la reforma fiscal.

stats