Puigdemont es compromet a una pregunta "clara" i "binària" sobre la independència

Anna Gabriel reclama que l'anunci de la data del referèndum no sigui "presidencialista" sinó fruit d'un "acord" social i polític. També insta Junts pel Sí a pactar en quin escenari no es podria celebrar la consulta d'autodeterminació, que, per a la cupaire, és la "violència indiscriminada" per part de l'estat espanyol

Puigdemont i Anna Gabriel, al debat organitzat pel diari 'El Punt Avui'
Núria Orriols
15/02/2017
4 min

BarcelonaDesprés de l'anunci de la CUP de votar sí als pressupostos, l'independentisme entra en la recta final del procés. En aquest context, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i la diputada de la CUP Anna Gabriel han protagonitzat un col·loqui organitzat pel diari 'El Punt Avui' al Born Centre de Cultura i Memòria, "Moment Zero", en què han analitzat la situació política a Catalunya i han centrat part de la conversa en el referèndum.

Tot i deixar clar que encara no hi ha un pacte en aquest àmbit –fins i tot Gabriel ha ironitzat que no es posen d'acord sobre si cal parlar de "república" o "estat"–, Puigdemont s'ha compromès a fer una pregunta "clara" i "binària" sobre la independència en el referèndum, lluny de la pregunta que va sotmetre a votació, per exemple, el govern del Quebec en la seva darrera consulta. "Tothom sabrà què ha votat", ha dit Puigdemont.

En aquest sentit, Gabriel ha reclamat que la consulta d'autodeterminació sigui "al més aviat possible" i que es concreti aviat l'anunci de la data. A parer seu, ha d'anar connectada a l'"estratègia" del procés i s'ha de fer quan es pugui maximitzar la participació a la consulta d'autodeterminació. No ha concretat si ha de ser abans o després de l'estiu però sí que ha reclamat que l'anunci de quan es farà el referèndum no sigui "presidencialista" sinó fruit d'un "acord" social i polític del país.

Una altra de les reclamacions de la CUP ha estat el compromís del Govern d'aplicar el resultat després del referèndum, fer-lo vinculant, i organitzar un procés constituent que sigui l'antítesi del que va ser l'elaboració de la carta magna espanyola. Aposten perquè compti amb el màxim de participació ciutadana.

Referèndum acordat?

Una de les discrepàncies dins el sobiranisme és el calendari: mentre que Junts pel Sí i la CUP s'han compromès a fer el referèndum abans de la segona quinzena de setembre, els 'comuns' no avalen de moment la consulta unilateral. En aquest punt, Puigdemont ha assegurat que sempre mantindrà la porta oberta a negociar amb l'estat espanyol els termes del referèndum perquè, malgrat que dificultaria la feina a l'independentisme, preferiria un escenari en què l'Estat acceptés "jugar" la partida del referèndum. "A mi l'immobilisme no em fa feliç", ha dit. En tot cas, Puigdemont ha afirmat –també preguntat per Gabriel– que de moment no hi ha negociació amb la Moncloa i que el Govern "va tirant" endavant.

Acordar sobre en quin cas no es podria celebrar el referèndum

Un altre dels punts que ha sortit en la conversa ha estat en quin escenari no es podria fer el referèndum i si en aquest supòsit es faria una declaració unilateral d'independència. Gabriel ha dit que en aquesta legislatura no es preveu un trencament d'aquest tipus sinó que la gran majoria es troba ara en la consulta. En aquest punt, ha instat Puigdemont i Junts pel Sí a pactar en quin escenari es considerarà impossible celebrar el referèndum: per a Gabriel, el fet que arribi un requeriment penal, la suspensió per part del Tribunal Constitucional no seria motiu suficient. Tot i que ha dit que això s'ha de treballar conjuntament, Gabriel ha explicat que a parer de la CUP només un escenari de "violència indiscriminada" contra la població podria impedir la celebració de la votació.

Puigdemont també ha rebutjat saltar-se la pantalla del referèndum i fer una declaració d'independència. Segons ha argumentat el president, fer la consulta és la manera més homologable internacionalment per decidir sobre qüestions polítiques de "transcendència".

En el marc del camí del referèndum, el president també ha fet un advertiment: no deixar-se "endur per provocacions". "No necessitem cap forma de violència per guanyar, això ens portaria a la derrota", ha dit, avisant que algú tindrà la "temptació" de provocar aquest tipus de conflictes.

El reconeixement internacional

Puigdemont ha volgut deixar clar que la Generalitat no ha demanat el "reconeixement internacional" de cap estat perquè no està "en condicions" de fer-ho. "Primer hem de fer el referèndum", ha assegurat. El president ha explicat que el que es busca des de l'exterior és el "coneixement" del que està passant a Catalunya, que ha dit que ha augmentat "i molt" en els últims deu anys.

El president acusa Rajoy d'actuar inconstitucionalment

Tanmateix, en la seva primera intervenció Puigdemont també ha criticat el govern espanyol per voler actuar "al marge" de les institucions catalanes, acusant-lo així d'estar incomplint la Constitució.

Puigdemont ha carregat contra el PP i Mariano Rajoy per apel·lar de forma continuada a l'aplicació de l'article 155 i la suspensió de l'autonomia. A parer seu no s'haurien d'utilitzar de forma "recorrent" sinó que amb "cautela i cura". "Em preocupa com a demòcrata", ha asseverat, la "immobilitat permanent".

El president ha assegurat que la Moncloa està incomplint el seu "deure" de mantenir unes relacions ordinàries amb el Govern de Catalunya.

En relació a la trobada que havia de tenir amb Rajoy, Puigdemont ha dit que continua a l'espera de la seva convocatòria, que depèn del govern espanyol. En aquest sentit, el president s'ha mostrat desconfiat que Madrid canviï d'actitud respecte de Catalunya i per això s'ha mostrat disposat a tirar endavant el referèndum.

Davant d'aquest plantejament, Anna Gabriel s'ha mostrat partidària de tirar pel dret i fer el referèndum, sense pensar en l'eventual beneplàcit de l'estat espanyol. A parer seu, demanar permís equivaldria a la "subordinació". "Som un subjecte polític independentment del que digui l'estat espanyol", ha dit, assegurant que Catalunya ja no està en aquella fase en què es pretenia contribuir en la "governabilitat" d'Espanya. També ha demanat a les institucions espanyoles que s'estalviïn cap oferta fiscal perquè no "desactivarà res".

stats