Política 19/11/2021

El PSIB arriba al 14è Congrés amb “unitat absoluta” entorn d’Armengol

Els socialistes apel·len a la necessitat de frenar l’extrema dreta i defensen l’encaix de les Illes dins de l’estructura estatal del partit

3 min
Francina Armengol a la seu del PSIB després que els socialistes guanyassin les eleccions autonòmiques del 2019.

PalmaEl PSIB arribarà al 14è Congrés, que es farà el 27 i el 28 de novembre a Inca, sense que ningú faci ombra al lideratge de Francina Armengol, que ha renovat el càrrec de secretària general sense cap candidat rival ni necessitat de primàries. Ara serà el torn de formar l’executiva i aprovar la ponència marc, a la qual s’han presentat 376 esmenes i que haurà de servir de base per al programa dels propers comicis autonòmics. Quant als noms de les persones que ocuparan càrrecs de responsabilitat, la discreció és absoluta i només es remarca que Armengol és l’encarregada de proposar-los.

“Les aparences no enganen. Vàrem fer un procés de primàries el 2014 i el que s’ha fet després, i d’una manera molt sincera, és tancar files entorn d’un únic projecte”, explica Mercedes Garrido, que va renunciar al càrrec de secretària general dels socialistes de Mallorca en favor de l’elecció de Catalina Cladera. “Hi ha unitat absoluta dins del partit i entorn d’un projecte. Això és el que importa”.

El diputat al Congrés Pere Joan Pons considera que la situació actual és fruit de “la feina que s’ha fet la darrera dècada”, des que el PSIB va perdre les eleccions autonòmiques davant del PP de José Ramón Bauzá. “Aquest va ser el nostre moment més convuls i ens vàrem haver de reconstruir”, explica, i destaca que aquests anys s’ha fet feina “sense complaença”. El punt d’inflexió i que va marcar el camí cap al moment actual va ser, segons Pons, “el de les primàries i la conferència política del 2014”, quan els socialistes varen “posar sobre la taula una alternativa”.

Segons el diputat, “l’armengolisme ha permès canviar la perspectiva del que eren les Balears”, una comunitat “governada pel PP i on es colava de tant en tant l’esquerra”. “Això s’ha llevat del cap i aquest ha estat l’èxit”, afegeix, a més de subratllar que sota “un lideratge molt fort” hi ha “una base plural i una força programàtica”. Sobre la manca d’alternatives a la figura de la secretària general, Garrido creu que “Armengol lidera el partit i no és el moment de pensar en alternatives”.

Quant a la manca d’encaix amb el PSOE estatal, Pons destaca que, malgrat que “de vegades es perd”, allò que compta és “continuar insistint-hi”. “Si guanyàssim sempre no seria una democràcia, seria una altra cosa”, continua. Garrido remarca que “Madrid té 17 peces a encaixar, cadascuna amb característiques peculiars”. “No sempre aconsegueixes el que vols, però és evident que continuar amb les reivindicacions va donant resultats”, diu.

Força hegemònica

A hores d’ara, i segons recull la ponència marc del congrés, el PSIB es defineix com la “força hegemònica vertebradora de la col·lectivitat de les Illes Balears”. Des d’aquesta visió, els socialistes consideren que són “l’única organització amb capacitat de gestió contrastada” per “fer front a la regressió en drets i llibertats que proposen altres formacions polítiques, de manera particular la ultradreta”. 

De fet, l’extrema dreta, el populisme, la desinformació i el paper de la socialdemocràcia formen un dels quatre eixos de la ponència. “Si el PP governàs amb Vox, també implicaria una pèrdua de qualitat democràtica. El 2023 hi ha en risc més que un govern”, assenyala Pons, qui ha coordinat l’elaboració de la ponència. En el document es destaca la necessitat d’ampliar les bases del vot socialista que hi va haver el 2019 i s’assenyalen dues finalitats: continuar desenvolupant polítiques progressistes i aturar els partits de dreta i extrema dreta.

Com no podia ser d’una altra manera, els mantres que ocupen la reflexió política després de la pandèmia també ocupen un espai important en la ponència: sostenibilitat, transició energètica i models productius. En aquest apartat s’inclou el replantejament del model turístic de les Balears, una altra necessitat que de moment no ha anat més enllà de les paraules els darrers anys. D’altra banda, se subratlla la necessitat d’enfortir l’estat del benestar i s’insisteix en la importància de la democràcia liberal davant altres models de govern. 

Quant a les relacions amb l’Estat, el document incideix en la defensa del federalisme i en l’assoliment d’un sistema de finançament més just per a les Illes. “No és un programa electoral ni en té la intenció, sinó que és un document viu i obert”, diu Pons.

stats